Els demòcrates recuperen el control de la cambra baixa i els republicans s'enforteixen al Senat

La onada blava s'ha topat amb un mur vermell a la cambra alta, que deixa el poder dividir als EUA

Els nord-americans han escollit aquesta matinada un poder dividit a Washington. Els demòcrates han recuperat el control de la Cambra de Representants, que van perdre el 2010, però els republicans han ampliat la seva majoria al Senat, segons les projeccions de les televisions CNN, NBC i Fox News.

Els demòcrates han aconseguit l'onada blava que necessitaven a la cambra baixa per frenar l’agenda de Donald Trump en les eleccions de mig mandat. I ara podran obrir moltes investigacions, que aniran des de les declaracions d’impostos del president nord-americà fins als suposats lligams del seu equip de campanya amb Rússia en les presidencials del 2016.

"Demà serà un nou dia als Estats Units", ha dit una exultant Nancy Pelosi, la líder demòcrata que, molt probablement, tornarà a ser la presidenta de la Cambra de Representants. La congressista demòcrata ha assegurat que els resultats no tenen res a veure amb les diferències dels dos partits sinó amb "conservar els valors constitucionals" del país. 

Tanmateix, el veredicte dels nord-americans sobre el seu president, Donald Trump, ha sigut dividit. Tan dividit com el país. Si l'Amèrica urbana ha donat la victòria als demòcrates en la cambra baixa, l'Amèrica rural ha donat un triomf contundent als republicans al Senat. Segons les projeccions, el partit de Trump hauria obtingut els escons demòcrates d'Indiana, Missouri i Dakota del Nord.

Potser per això, Trump s'ha afanyat a cantar victòria des de Twitter. "Un gran èxit aquesta nit. Gràcies a tots!"

Impuls de les dones

La victòria demòcrata es deu també a l’impuls de les dones votants –un 60% prefereixen els seus candidats, segons les enquestes– i un augment espectacular de candidates. L'analista de Cook Report Dave Wasserman ha projectat que hi haurà més de 100 dones legisladores a la cambra baixa per primer cop a la història.

Alguns analistes consideren que el 2018 serà recordat com un any de les dones, de la mateixa manera que ho va ser el 1992. Aquell any la ratificació d’un jutge al màxim tribunal, Clarence Thomas, acusat d’assetjament sexual, va esperonar la participació política de les dones.

Des de la Marxa de les Dones a Washington l’endemà de l’inici de la presidència de Donald Trump, les dones han liderat l’anomenada 'resistència' al govern republicà. A més, l’aparició del moviment #MeToo a finals de l’any passat i la polèmica confirmació del jutge Brett Kavanaugh al Suprem fa només un mes han energitzat l’activisme feminista i l’electorat femení.

Hiperactivitat de Trump

Trump es va implicar molt activament en la campanya, i malgrat que no figurava en cap papereta es va convertir en el missatger dels candidats republicans i va decidir recuperar l’estratègia electoral que el va dur a la Casa Blanca. Així, en els seus mítings va atiar un cop més la por als immigrants perquè considera que és la millor manera de mobilitzar els seus votants.

La seva estratègia, doncs, ha funcionat en els estats més conservadors, on encara té un gran suport. Si seva popularitat a la resta del país està per sota del 40%, en aquests estats la mitjana està entre el 55% i el 60%. 

La participació en aquests comicis ha sigut millor que la del 2014 i, fins i tot, s’esperava que fos la més alta des de finals dels 60. “Molts dels meus amics normalment no voten perquè creuen que no és necessari, ja que els demòcrates normalment guanyen a Nova York –explicava Robert Ferrara, un votant demòcrata ahir al peu d'un col·legi electoral al barri d'Astoria–. Però alguns ho han fet aquest any per enviar un missatge a Trump”. 

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF