Internacional 25/02/2020

Una empresa de 'menjar d'emergència' del Regne Unit fa l'agost amb la por al coronavirus

En les últimes dues setmanes ha venut els mateixos aliments no peribles que en sis mesos

Quim Aranda
3 min
James Blake, amb una de les 'caixes de supervivència' per a la crisi del Brexit, durant l'hivern de l'any passat

LondresL'any passat va ser el Brexit i ara el coronavirus. Quan els apòstols de l'Apocalipsi fan sonar les seves trompetes, sempre hi ha algú que se'n beneficia. Si llavors van ser les imatges de cues a les fronteres del Regne Unit en cas de no acord amb la Unió Europea (UE) i la possibilitat d'escassetat d'aliments frescos i/o medicines pel Brexit, ara han sigut les dels supermercats aparentment desproveïts en algunes zones de la Xina i, fins i tot, del nord d'Itàlia, les que han atiat la por dels britànics a les conseqüències d'un brot com el que pateixen a hores d'ara al Vèneto i la Llombardia. Quedar-se sense menjar al rebost i a la nevera en cas d'un més que hipotètic confinament en podria ser una, sempre d'acord amb les alarmistes informacions tan del gust dels tabloides. Per tant, cal posar-hi remei.

I és el que fa l'empresa britànica Emergency Food Storage, dedicada a vendre paquets de menjar per a un termini de temps concret (des d'un mes fins a un any i mig), que garanteixen potser no un menjar de bisbes però sí la supervivència a base de liofilitzats i llaunes i congelats. Al mateix temps, també subministra màquines depuradores d'aigua en cas que la incidència acabi tenint aspecte de catàstrofe nuclear i estris per fer un foc si cal cremar res per escalfar-se o cuinar amb una bombona de càmping.

Des de l'esclat de la crisi del coronavirus, la companyia, la més gran d'Europa d'aquesta mena, que dirigeix un tal James Blake, ha venut en dues setmanes el que acostuma a vendre en sis mesos. En el moment de més gran alarma del Brexit, entre el febrer i l'abril del 2019, oferia un paquet per resistir durant un mes al preu de 450 euros. Un any més tard, el mateix paquet bàsic i unipersonal, amb 60 àpats, ja en costa 462.

Selecció dels productes que ven la web Emergency Food

I què passa si vostè és vegetarià? No s'amoïni, James Blake també li soluciona el problema. A la seva web pot comprar el que denomina com a "

RRS Sir David Attenborough

l'Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies

Estàs protegint el menjar al supermercat comprant els subministraments en un altre punt", ha dit. El llenguatge ho és tot, connota qualitats positives o negatives, i a Blake no li agrada la paraula emmagatzematge, ni tampoc preparació, que considera que "té un to negatiu gràcies als mitjans de comunicació [que] sovint titllen els que es preparen [per a possibles emergències] de bojos".

No és el primer cop que el Regne Unit registra un fenomen semblant. L'efecte 2000, quan semblava que tots els avions havien de començar a caure del cel pel mal funcionament dels ordinadors, el post 11 de Setembre del 2001, amb imminents atacs terroristes per arreu, o el ja esmentat Brexit van provocar pics en l'acumulació de determinats aliments i d'estris sanitaris, com ara està passant amb les mascaretes.

Un cop d'ull al timeline de Twitter de la companyia, poc actiu els últims anys, sí que demostra que la millor propaganda de què es beneficia és la propagació de la por, no pas del coronavirus.

stats