La llei contra l'avortament d'Irlanda del Nord és contrària als drets humans, sosté el Suprem del Regne Unit

El Tribunal, però, es declara sense jurisdicció en una matèria que políticament és competència de Belfast

La Cort Suprema del Regne Unit s'ha desentès del conflicte sobre l'avortament a Irlanda del Nord aquest dijous declarant-se, per una estreta majoria de 4 vots a 3, sense jurisdicció per intervenir en la matèria. Amb tot, en el pronunciament que refusava l'apel·lació d'un grup activista per la defensa dels drets humans a l'Ulster, l'alt tribunal considera que en els casos de malformació dels fetus i de violació, la llei nord-irlandesa xoca amb els drets humans més elementals i amb el respecte a la vida privada i familiar tal com queden garantits per la convenció europea.

Les reaccions no s'han fet esperar. Stella Creasy, la diputada laborista per Walthamstow, al nord-est de Londres, ha piulat aquest matí que "és el moment" que el parlament britànic posi fi a la violació dels drets humans a l'Ultser. Creasy s'ha significat per la defensa del dret a l'avortament de les dones d'Irlanda del Nord, discriminades en relació a la resta de les del Regne Unit. Tot i així, la possibilitat que Westminster hi faci res és remota.  

Aquest recurs davant el Suprem era l'últim pas per intentar, per la porta del darrere, que l'Ulster tingués una llei d'avortament. El grup pro drets humans havia presentat el cas a Belfast el 2015. En primera instància el va guanyar, però va ser recorregut i la sentència desestimada pel Suprem de la província. Ara l'únic camí que queda per recórrer és el polític, sempre el més difícil a Irlanda del Nord, on l'avortament encara és un tabú moral. 

La decisió del Suprem veu satisfetes les expectatives del Partit Democràtic Unionista (DUP), el grup ultraconservador que amb els seus deu diputats dona suport a Theresa May al Parlament de Westminster. El DUP s'oposa a l'aprovació d'un sistema de terminis, com el que regeix al Regne Unit des de l'any 1967. Irlanda del Nord, de fet, és l'únic territori del país on es prohibeix la interrupció voluntària de l'embaràs amb penes de presó. L'única excepció permesa és en cas que la gestació posi en risc la vida de la mare o la seva salut mental. Ni la violació, ni tan sols que és fruit d'un incest, ni les malformacions del fetus o la probabilitat que la criatura pugui morir en néixer, són motius per a un avortament. És justament aquesta restricció la que entra en col·lisió amb els drets humans, diu el Suprem.

Arran del referèndum que el 25 de maig va donar llum verda a la República d'Irlanda per legislar en matèria d'avortament, la pressió per reconèixer el mateix dret a l'Ulster s'ha disparat els darrers dies. Dilluns passat el parlament britànic va acollir un debat no vinculant sobre la qüestió. La majoria de la cambra va expressar la conveniència d'adoptar les mateixes lleis a Irlanda del Nord que a la resta del país, però l'avortament és una competència reservada a l'Assemblea de Stormont. 

A hores d'ara, però, quan ja fa més de disset mesos que l'Ulster continua sense govern per falta d'acord entre el DUP i el Sinn Féin, introduir el debat a la cambra és del tot impossible. I, tot i la pressió que exerceixen a Londres tant els diputats conservadors com els laboristes perquè sigui el govern britànic qui imposi finalment un criteri favorable a l'avortament, Downing Street no hi vol entrar: provocaria un xoc constitucional amb Belfast i problemes polítics entre el govern i el partit que el manté al poder.

EDICIÓ PAPER 12/08/2018

Consultar aquesta edició en PDF