Detingut el sospitós per les bombes de Nova York

Nova YorkEl principal sospitós en relació amb l'explosió de dissabte a Chelsea (Manhattan), que va deixar 29 ferits, ha estat detingut. L'home ha estat localitzat a Linden (Nova Jersey) i ha estat arrestat després de ser ferit de bala al braç, en un tiroteig amb la policia. Es tracta d'Ahmad Khan Rahami, de 28 anys, un afganès naturalitzat nord-americà de qui fa poques hores se n'havia difós una fotografia.

Segons la policia, el sospitós, que anava "armat" i era "perillós", vivia a Elizabeth (Nova Jersey), on aquest dilluns els artificiers han desactivat quatre artefactes de fabricació casolana, col·locats a l'estació de tren, segons ha informat l'alcaldia. Dos homes que remenaven la brossa prop de l'estació van trobar una bossa i van alertar els serveis d'emergència. Segons alguns mitjans presents al lloc dels fets, l'explosió s'ha produït mentre el robot policial intentava desactivar l'aparell. No hi ha hagut ferits. La policia investiga si hi ha més artefactes a la zona.

L'incident arriba després dels tres atacs que han fet tornar la por aquest cap de setmana als Estats Units. El més greu, una bomba casolana al centre de Manhattan que va deixar 29 ferits, tots lleus i ja donats d'alta. A tocar de Manhattan, a Nova Jersey, va explotar un artefacte de fabricació artesanal que no va causar víctimes en el trajecte d'una cursa benèfica per recollir fons per als veterans de l'exèrcit i les seves famílies. I 2.000 quilòmetres a l'oest, a Minnesota, un atacant apunyalava nou visitants d'un centre comercial, una acció que posteriorment es va atribuir l'Estat Islàmic.

L'explosió a Nova York la va provocar un potent artefacte, també de fabricació artesanal, situat en un contenidor al barri de Chelsea, al sud de Manhattan. Poc després es localitzava un altre artefacte de les mateixes característiques (una olla de pressió farcida de claus i un detonador construït amb cables elèctrics i un telèfon mòbil), que no va explotar, a quatre carrers de distància. Les autoritats es mostren prudents sobre les possibles autories de l'atac. Segons 'The New York Times', cinc persones que van ser detingudes en un vehicle sospitós estan sent interrogades per l'FBI.

L'alcalde de la ciutat, Bill de Blasio, el va qualificar d'"acte intencionat" i d'"acte criminal", però va subratllar que encara no tenen indicis sobre quins poden ser els autors ni la seva intenció, si és política o personal. Va reclamar als novaiorquesos que "estiguin a l'aguait" i que informin de qualsevol element que pugui ser útil per a la investigació. De Blasio també va anunciar un augment substancial de la presència policial a la ciutat tota aquesta setmana, uns dies especialment crítics perquè s'hi celebra l'Assemblea General de l'ONU, que reuneix gran quantitat de caps d'estat i de govern, entre els quals hi ha el president nord-americà, Barack Obama.

El governador de l'estat, Andrew Cuomo, va afirmar que no han trobat cap connexió amb el terrorisme internacional i que no hi ha indicis que en aquests moments hi hagi cap amenaça terrorista creïble sobre la ciutat de Nova York, però que havia ordenat que mil agents addicionals de la policia estatal i la guàrdia nacional es despleguessin als principals centres de comunicació.

La policia està recollint més filmacions de les càmeres de vigilància de la zona per buscar alguna pista que els ajudi a identificar la persona o les persones que van col·locar els artefactes. Les primeres imatges fetes públiques només permeten veure vianants que fugen espantats, però no mostren el lloc de l'explosió.

La detonació es va produir dissabte cap a dos quarts de nou del vespre al carrer 23, entre la Sisena i la Setena Avinguda, al sud de Manhattan. L'artefacte era en un contenidor d'escombraries i va explotar en un moment de gran afluència de residents i turistes als carrers d'aquest popular i molt visitat barri. La metralla que contenia va ferir 29 persones, va trencar els vidres de moltes finestres de la zona, va danyar els vehicles que hi havia aparcats i va provocar l'estampida dels vianants. Són moments captats per les càmeres de vigilància, on es veu la gent corrent per la vorera, fugint de la zona de l'explosió.

Poc després dos policies estatals van localitzar un altre artefacte que no va arribar a explotar només quatre blocs més enllà, al carrer 27. Era una olla de pressió amb un cablejat de color fosc que estava connectat a un telèfon mòbil. La policia va acordonar una àmplia zona al voltant de l'explosió i va recomanar als residents que no s'acostessin a les finestres. Hores després s'aixecaven les barreres i tornava una tensa normalitat a la zona.

Moments de pànic

Els que van presenciar l'explosió descriuen els minuts que la van seguir com moments de pànic i confusió. "És com si un llamp hagués tocat l'edifici", comentava un testimoni. "Em vaig desmaiar i quan em vaig despertar era en una ambulància", detalla un altre dels ferits. Un veí de la zona que, alertat per l'explosió, va sortir a la finestra, narra escenes caòtiques, "amb la gent aterrida, que intentava parlar per telèfon".

Les autoritats examinen també si hi ha cap relació de les bombes de Manhattan amb la que va explotar onze hores abans, dissabte al matí, a Nova Jersey, un artefacte que va esclatar en el camí que havia de seguir una cursa de beneficència per a soldats veterans. No va provocar ferits, però el fet de col·locar-la en el trajecte d'una cursa va fer recordar la bomba que va matar tres persones i en va ferir 260 a la marató de Boston el 2013. En aquella ocasió els terroristes van fer servir també una olla de pressió amb metralla a dins, similar a la que s'ha trobat a Nova York. "És un dels pitjors escenaris que podien passar. Hem estat molt de sort que no hi hagi víctimes mortals", va reconèixer el governador Cuomo.

L'EI reivindica uns apunyalaments a Minnesota

Dissabte mateix al vespre, quan una explosió sembrava el pànic a Nova York, un home vestit amb uniforme de seguretat privada i que invocava Al·là entrava en un centre comercial de Minnesota i apunyalava nou persones, cap de greu. En aquest cas, l'Estat Islàmic va reivindicar l'atac a través d'un comunicat a la seva agència de notícies Amaq, en què assegurava que l'agressor de Minnesota era "un soldat" de la seva organització terrorista.

L'atacant, que va invocar Al·là i va preguntar almenys a una de les víctimes si era o no musulmana abans d'apunyalar-la, va acabar abatut a trets i mort per un policia fora de servei d'una altra jurisdicció que era al centre comercial en aquell moment. Els fets van tenir lloc al centre Crossroads de la localitat de Saint Cloud, uns cent quilòmetres al nord-oest de la capital de Minnesota, Minneapolis-Saint Paul. L'alcalde de la ciutat, Blair Anderson, havia rebutjat parlar de terrorisme en explicar els fets, i tant ell com fonts policials van evitar donar per bona la reivindicació de l'Estat Islàmic fins que s'acabin les investigacions en curs sobre el cas. Els nou ferits els van traslladar a un hospital i vuit ja els van donar d'alta ahir.