Carpetes obertes
Internacional 24/09/2018

La declaració ‘Mandela per la pau’, més difícil De complir que mai

L’Assemblea General de l’ONU s’enfronta aquest 2018 al món més violent i inestable de l’última dècada

Sònia Sánchez
5 min
Ferits en un bombardeig  del règim sirià i Rússia a Duma, a la perifèria de Damasc.

BarcelonaEl món del 2018 és més violent i inestable que fa deu anys. Després de 20 anys de continuat declivi en les guerres arreu del món, des del 2012 el nombre de morts provocades per guerres i conflictes ha crescut, alhora que s’anaven deteriorant cada cop més les relacions entre els principals poders militars mundials, com demostra el conflicte entre els EUA i Rússia o els EUA i la Xina. Aquestes són les conclusions d’un nou estudi del think tank Brookings Institution, que planteja un escenari desolador per als líders mundials que es reuniran a partir de demà a Nova York, en la 73a Assemblea General de l’ONU.

L’any que es commemora el centenari del naixement del líder antiapartheid Nelson Mandela, i el 70 aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, la cimera anual de l’ONU té un paper més incòmode que mai. “Les tensions entre els grans poders mundials afecten regions de gran interès estratègic” i “soscaven la cooperació dins de l’ONU”, amb “guerres de poder a Ucraïna i Síria que són reminiscències de conflictes de la Guerra Freda”, diu l’informe.

Les morts en conflictes van arribar al seu pic el 2014 amb 134.000 víctimes, la xifra més alta de tota la post Guerra Freda amb l’única excepció del genocidi de Ruanda del 1994. I davant d’això, “les operacions de pau de l’ONU no aborden les guerres més urgents, sinó que estan desplegades en països que en els últims cinc anys han patit només el 7% de les morts en conflicte”, destaca el document.

L’ONU es queda sense eines per afrontar aquest panorama, amb el multilateralisme cada cop més qüestionat des de Washington, el govern que més aporta al seu pressupost, i només li queda el recurs de la retòrica. Avui mateix s’ha convocat la Cimera per la Pau Nelson Mandela, on s’aprovarà una declaració oficial que du el nom del líder sud-africà per demanar més esforços en la lluita per la pau i contra “el genocidi, els crims de guerra, la neteja ètnica i els crims contra la humanitat”. Tot plegat té un punt irònic, quan la mateixa ONU ha trigat un any sencer a denunciar el genocidi de la minoria musulmana rohingya a Birmània, que es va iniciar l’agost del 2017.

“L’ONU és inoperant perquè l’equilibri de poders està mal dissenyat, amb una desigualtat total entre els membres permanents del Consell de Seguretat -els que més interessos tenen en la venda d’armes- i la resta d’estats”, remarca el president de l’Institut Català Internacional per la Pau, Xavier Masllorens.

El 68% de les morts en conflictes armats dels últims cinc anys han sigut al Pròxim Orient, una regió del món “on les potències mundials tenen interessos amb el petroli i la seguretat i no veuen el conflicte des del punt de vista de la població civil sinó del que està en joc per al seu país”, apunta Bruce Jones, director de política exterior del Brookings i coautor de l’estudi Gestionar el nou escenari d’amenaces. Masllorens hi afegeix el creixement exponencial que han patit en els últims anys “les morts per armes de foc fora de les guerres convencionals i conflictes armats”; això implica des de les faveles brasileres als crims del narcotràfic a Mèxic, les bandes a Hondures o la guerra bruta del president de les Filipines contra la droga. Una violència que agreuja les amenaces a la seguretat global perquè trenca el “monopoli que n’exercien els estats”, als quals s’afegeixen les màfies però també “nous actors com les empreses de seguretat que alguns estats subcontracten per fer la guerra i que no sabem quins controls passen”, diu Masllorens. La seva recepta per al futur, l’esperança, és el “control ciutadà: més implicació d’organitzacions socials i ONGs per controlar els excessos que hi està havent”.

Discurs de Trump demà

Però, mentrestant, a l’ONU és l’hora dels grans discursos. El president Donald Trump farà demà la seva segona intervenció davant de l’Assemblea, potser la més esperada de la cimera, però amb una audiència “molt més escèptica”, si és possible, que l’any passat, diu Stewart M. Patrick, del Council on Foreign Relations.

Des del seu primer discurs a l’Assemblea de l’ONU el 2017 (en què va assumir cert to conciliador malgrat les astracanades del seu inici de mandat), Trump ha trencat el pacte nuclear amb l’Iran, ha sortit del Consell de Drets Humans de l’ONU, ha traslladat l’ambaixada nord-americana de Tel Aviv a Jerusalem, ha tancat l’aixeta a l’Agència de l’ONU per als Refugiats de Palestina i ha impulsat una guerra comercial contra la Xina, la UE i altres socis tradicionals.

Tot i que hi arriba podent exhibir el compromís de Corea del Nord per desmantellar el seu programa nuclear -una victòria en bona part de Corea del Sud-, Trump està cada cop més sol a la tribuna de les Nacions Unides. “El president està descobrint les limitacions del seu hipernacionalisme, de la diplomàcia unilateral, que ofereix pocs incentius a altres països per alinear-se amb els propòsits nord-americans”, diu Patrick. “El lideratge resulta que requereix seguidors”, afegeix, i molts estats “s’han cansat de l’actitud de a la meva manera o adeu de Trump i opten cada cop més per dir adeu o per mirar cap a la Xina per omplir aquest buit”.

Els temes no oficials de la cimera

El genocidi rohingya

L’Assemblea de l’ONU arriba tot just després que el Tribunal Penal Internacional hagi anunciat una investigació sobre la massacre dels rohingyes a Birmània, qualificada ja oficialment per l’ONU de genocidi. La líder birmana de facto i Nobel de la pau Aung San Suu Kyi no hi serà, per estalviar-se les crítiques per la seva passivitat i complicitat en els fets. Però la crisi planarà sobre la cimera amb l’amenaça de convertir-se en una nova vergonya de la comunitat internacional.

Els nens separats

Un tema que sí que està oficialment a l’agenda d’aquests dies són les migracions i el tràfic de persones. Però més enllà del debat sobre la gestió d’Europa, caldrà veure si es posa també sobre la taula la violació de drets humans que ha suposat la política de tolerància zero amb la immigració impulsada per Donald Trump, que va separar centenars de nens immigrants de les seves famílies a la frontera amb Mèxic. Després de la polèmica desencadenada per les separacions, l’administracio nord-americana està preparant una nova normativa que li permetrà mantenir els menors d’edat detinguts durant més de 20 dies a les mateixes presons on són els seus pares mentre són processats penalment.

Desgel a Corea del Nord

El secretari d’Estat dels EUA, Mike Pompeo, ha anunciat que aprofitarà l’Assemblea per reunir-se amb el seu homòleg nord-coreà, ja que al líder del país, Kim Jong-un, no se l’espera. Aquest nou diàleg per a la desnuclearització de Corea del Nord serà molt present als debats i discursos d’aquests dies, sobretot dimecres, que el ple commemorarà el Dia Internacional per a l’Eliminació de les Armes Nuclears.

L’acord amb l’Iran

Els EUA van programar una sessió dins de l’Assemblea de l’ONU amb el títol Les violacions de la llei internacional per part de l’Iran, tot i que finalment van ampliar el debat a la proliferació de les armes de destrucció massiva per evitar una confrontació directa amb els iranians -i amb el seu president, Hassan Rouhani, que hi podria assistir-. Sigui com sigui, l’ amenaça de l’Iran segur que ocupa bona part del discurs d’aquest any de Donald Trump.

stats