Santiago Alba Rico: "La decisió de no vacunar-se és insolidària i irresponsable"

4 min
Un grup de manifestants francesos mostren a Nantes una pancarta en què hi diu: "tots units contra el certificat sanitari".

BarcelonaEn les últimes setmanes ha crescut en diversos països d'Europa, també fora del continent, el debat sobre si la vacunació contra el covid-19 ha de ser obligatòria per a la població o, com a mínim, entre alguns sectors. Al mateix temps, governs com el de França, Grècia i Itàlia ja han impulsat estratègies per restringir el moviment i l'accés en diversos establiments d'aquells ciutadans que no volen immunitzar-se. D'altres, com el dels Estats Units, ho han fet però d'una manera més suau. Aquestes mesures han causat polèmica i manifestacions, especialment en territori francès. Darrere de tot plegat, hi ha diverses lectures polítiques, socials i també ètiques que preocupen filòsofs i escriptors com Santiago Alba Rico (Madrid, 1960), que hi reflexiona.

Aquesta setmana, Emmanuel Macron ha dit que és “egoista” no voler vacunar-se.

No en tinc cap dubte: la decisió de no vacunar-se és insolidària i irresponsable. A Espanya, per exemple, ens podem permetre feliçment tenir una minoria insolidària i irresponsable, però a França o a Itàlia, on els moviments antivacunes són poderosos i anteriors a la pandèmia, la qüestió és més complicada. El que no crec és que a la persona antivacunes a qui el seu president li diu “egoista” se senti després més inclinada a vacunar-se. De fet, la majoria dels antivacunes se senten antisistema i, per tant, un insult des de les institucions els farà pensar que tenen més raó.

Per tant, els governs poden obligar la població a vacunar-se?

Bé, sobre l’obligatorietat de les vacunes hem de recordar que, d’entrada, són els governs els que estan obligats a vacunar els ciutadans. L’obligatorietat és, doncs, de l’estat cap als ciutadans, i no al revés. De tota manera, aquest debat [si els governs poden obligar la població a fer-ho] existeix i és prou complex perquè no es pugui resoldre fàcilment. No tinc una resposta contundent. M'he vacunat i defenso en públic i en privat la necessitat de vacunar-se, però de manera instintiva em resisteixo a aquesta idea de l'obligatorietat, i més en un marc d'excepció en el qual, sense adonar-nos, hem anat cedint drets elementals.

No és cap secret que els governs estan utilitzant estratègies per pressionar la població perquè es vacuni. A França i a Itàlia es restringirà l’accés a bars i restaurants a persones no vacunades. Als Estats Units regalen 100 euros a les persones que s’immunitzin…

El més penós d'aquestes mesures, moltes de les quals freguen la il·legalitat i fins i tot la inconstitucionalitat, és que funcionen. Ho vam veure a França, amb aquells tres milions d'antivacunes que van decidir vacunar-se només per poder entrar en un bar. Hi ha un sector de la població contrària a les vacunes que, quan finalment s’immunitza, no ho fa per responsabilitat, sinó per frivolitat. I tot això revela una relació entre els estats i els ciutadans poc madura i, per tant, poc democràtica.

Santiago Alba Rico, en una imatge d'arxiu.

Això de no voler-nos vacunar és cosa només de societats riques i acomodades?

No ben bé. Tunísia, el país on visc, té una de les incidències més altes de l’Àfrica, la sanitat està col·lapsada, i només s’ha vacunat el 7% de la població. Això, més que a la manca de dosis, es deu a un sistema de vacunació per inscripció voluntària al qual ha respost molt poca gent. La desconfiança cap a les institucions és tan gran que una bona part de la població no vol immunitzar-se. És cert, en tot cas, que si a Tunísia tothom es volgués vacunar no hi hauria ni dosis ni recursos suficients. I, per tant, no és menys cert que el debat "llibertari" al voltant de les vacunes sí que és de països rics. I és un debat, a més, que amaga la veritable arrel del problema: la desigualtat econòmica, el repartiment de riquesa i el sistema de patents. Qui no vol vacunar-se allí on hi ha vacunes és insolidari i irresponsable; qui vol vacunar-se i no pot fer-ho és víctima d'un crim internacional contra la humanitat.

Molts dels que han decidit no immunitzar-se diuen que la vacuna els hi fa por.

Sí. I crec que hi ha hagut errors de comunicació o polítics que han ajudat a donar força a aquestes idees. De fet, alguns dels que encara no han volgut immunitzar-se no són antivacunes, sinó que són víctimes d’una política informativa que ha generat angoixa. En alguns països hi ha hagut obscurantisme i en altres sobreinformació; i en gairebé tots hi ha hagut les dues coses alhora. Les vacil·lacions dels governs, de vegades degudes a les perplexitats pròpies de la investigació científica, han ocultat sovint interessos econòmics o electorals i, en tot cas, han alimentat la desconfiança i la por.

Com ens veu com a societat? Un any i mig de pandèmia desgasta…

El desgast està sent enorme, però encara no podem valorar bé el seu abast ni la manera en què s'acabarà expressant. Estem tots submergits en una crisi col·lectiva i global, de manera que no tenim observadors exteriors ni podem observar-nos a nosaltres mateixos des de l'exterior. Que aquesta crispació subjectiva adopti formes patològiques privades o socials dependrà dels contextos polítics i econòmics. Però fins i tot en els països "rics" –ja empobrits materialment i antropològicament– caldrà prendre mesures de justícia social si es volen evitar els esclats socials o els retrocessos democràtics.

stats