OBSERVATORI D’EUROPA

Les crisis de Macron

El “monarca” Macron té problemes. Amb els índex de popularitat caient en picat -un 61% dels francesos valoren negativament la seva gestió-, la portada del diari Libération declarava, fa uns dies, el president en “estat de desgràcia” i carregava contra el seu estil d’exercir el poder. A l’Assamblea l’acusen de voler ser president - primer ministre per la seva voluntat de concentració de funcions i de control de l’acció de govern. En la màxima presidencialització de la cinquena república, la figura del cap de l’executiu està cada cop més debilitada per un Emmanuel Macron en campanya permanent. Durant uns dies, però, l’arbitrarietat futbolística es va aliar momentàniament amb l’estratègia mediàtica de Macron. Mentre França explotava d’eufòria mundialista i en la ressaca violenta postfesta, el president es va dedicar a desplegar promeses d’humilitat, anuncis i gestos: reforma constitucional, trobades amb sindicats i patronals i plans per a un contracte social, per combatre la pobresa o millorar l’assistència a la gent gran. Al final, però, la victòria de la selecció potser ha reactivat l’orgull nacional, segons una enquesta publicada pel diari Le Figaro i Radio France, però no ha aconseguit rellançar la figura de Macron, malgrat el desplegament mediàtic del suport presidencial.

Macron “es vol servir de les qüestions i les reformes internes com a instrument per a la reforma europea”, explicava fa uns dies Shahin Vallée, investigador i antic assessor del president francès, en una trobada al Cidob. Macron no pot exercir d’esperança europea si perd el favor dels francesos. Però tot es fa esperar. La feblesa política d’Angela Merkel ha frenat l’agenda europea del francès. I la victòria populista a Itàlia li planteja un nou desafiament en la qüestió migratòria, prou sensible a França. Però és sobretot a nivell intern, amb la publicació de les extravagàncies i les despeses de la parella presidencial, i per reaccions fora de to del mateix Macron, que el líder d’En Marxa -l’home de la renovació que va dinamitar l’estructura de partits tradicionals-és percebut avui com el “president dels rics”, en un país instal·lat en una profunda crítica a la democràcia. El líder de l’esquerra, Jean-Luc Melenchon, l’anomena -com si fos un rei-“Macron I”.

La confirmació, en les últimes hores, que un col·laborador del president va agredir un manifestant durant les protestes del passat Primer de Maig a París incomoda encara més l’Elisi. L’oposició s’aferra a aquesta nova tempesta política per reclamar explicacions i la fiscalia ha obert una investigació. El president de l’estratègia comunicativa torna a trontollar per una mala gestió d’una crisi. Molt abans de les eleccions del maig del 2017 un 88% de francesos reclamaven “un veritable líder que torni a posar ordre”. Aquesta idea de concentració de poder i exercici d’autoritat va atreure votants de la dreta cap a un Macron sortit de les files socialistes. Però també hi ha un votant de centreesquerra que espera resultats. Macron va ser escollit “per defecte”, com constatava una enquesta del diari francès Libération durant les presidencials, contra el Front Nacional i contra els partits tradicionals. Però també perquè una bona part de l’electorat esperava “canviar la política” i no creu que aquest canvi hagi arribat.

EDICIÓ PAPER 17/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF