BarcelonaL'escalfament global no té efectes devastadors només sobre el medi ambient, sinó que té un impacte directe, i cada cop més accentuat, sobre la salut. Les morts per causa de la calor estan creixent, així com la fam i les malalties infeccioses per culpa de les temperatures extremes i les sequeres. Aquesta és la principal conclusió, i l'enèsim crit d'alarma, de l'informe anual de Lancet Countdown, elaborat per un centenar d'experts internacionals, que aquest any posa èmfasi en el risc de continuar potenciant l'ús de combustibles fòssils, els principals contribuents a la crisi climàtica.
"L'addicció persistent als combustibles fòssils està intensificant els impactes del canvi climàtic sobre la salut i agreujant les crisis simultànies de l'energia, el cost de la vida, els aliments i el covid-19 a què ens enfrontem", alerta l'estudi. Ha estat publicat aquest dimecres, pocs dies abans que arrenqui la cimera climàtica COP27, que se celebrarà a partir del 6 de novembre a Egipte. "El canvi climàtic està soscavant totes les dimensions de la salut global analitzades", alerta l'informe, que indica que durant el 2021 i el que portem del 2022 els fenòmens meteorològics extrems "han causat devastació en tots els continents".
"La crisi climàtica ens està matant", ha resumit el secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, després de la publicació de l'article. Guterres ha reclamat que la COP27 acordi "mesures equivalents a l'escala del problema".
El ràpid ascens de les temperatures –l'escalfament global ja és 1,1 graus superior als nivells preindustrials– afecta especialment els grups de població més vulnerables, és a dir, la gent gran. Les morts relacionades amb la calor entre majors de 65 anys han crescut un 68% en les últimes dues dècades, "un nombre de morts que es va veure agreujat significativament per la confluència de la pandèmia de covid-19", apunta l'estudi.
A més, el canvi climàtic està afectant la propagació de malalties infeccioses. Per exemple, la probabilitat de transmissió del dengue ha crescut un 12% en el període 2012-2021, en comparació amb fa mig segle (el període 1951-1960), i la durada de la temporada propícia per a la transmissió de la malària ha augmentat un 32% a les zones muntanyoses d'Amèrica i un 15% a l'Àfrica.
Inseguretat alimentària
L'asimetria entre països es reflecteix clarament en l'augment de la inseguretat alimentària en regions pobres. Segons l'informe, l'exposició a la calor va provocar la pèrdua de 470.000 milions d'hores de feina potencials a escala mundial el 2021, ja que l'ascens de les temperatures amenaça directament el rendiment de les collites, escurçant la temporada de creixement dels cultius. També hi tenen impacte les sequeres: en el període 2012-2021, de mitjana, pràcticament la meitat de la superfície terrestre mundial es va veure afectada per almenys un mes de sequera extrema cada any, cosa que suposa un augment del 29% respecte a mig segle enrere.
L'article detalla que els fenòmens meteorològics extrems van causar danys per valor de 253.000 milions de dòlars l'any passat i van afectar especialment els habitants de països pobres. L'any 2020 hi havia 98 milions de persones més en situació d'inseguretat alimentària que en el període 1981-2010. Aquesta situació ara es veu agreujada per la invasió russa d'Ucraïna, amb un impacte en la producció agrícola global i en la cadena de subministrament, cosa que l'informe alerta que pot derivar en 13 milions de persones més que pateixin gana a finals d'aquest any.
L'estudi de Lancet Countdown assenyala directament els governs i empreses que "continuen prioritzant els combustibles fòssils per sobre, i en detriment, de la salut de les persones". "Els governs segueixen subvencionant els combustibles fòssils en quantitats comparables als seus pressupostos en salut", afegeix. Mentrestant, les companyies d'aquest sector treballen amb plans "que provocaran que les emissions superin àmpliament els objectius de l'Acord de París".
La UE vol indemnitzacions per a les persones amb malalties provocades per la contaminació
La Comissió Europea ha proposat aquest dimecres revisar la directiva sobre la qualitat de l'aire per garantir el dret a indemnitzacions a les persones amb malalties causades per la contaminació de l'aire allà on se superen els límits de pol·lució. Així, pretén afavorir l'accés a la justícia d'aquestes víctimes i donar "més claredat" en la legislació vigent, sancions "efectives" i millorar la informació pública sobre la qualitat de l'aire. En aquest sentit, Brussel·les planteja regles per millorar el suport a les autoritats locals per reduir la contaminació.
Segons dades de la Comissió Europea, 300.000 persones moren cada any per malalties relacionades amb la contaminació de l'aire, que continua sent la causa mediambiental que provoca més morts prematures a la Unió Europea. Els efectes de la contaminació també tenen un cost d'entre 231.000 i 853.000 milions d'euros l'any, segons l'executiu comunitari.
