Cimeres en persona? Degoteig de baixes entre els líders europeus a causa del covid

Borrell, Von der Leyen, el primer ministre polonès i la seva homòloga finlandesa absents a la reunió

Són les persones encarregades de trobar les solucions als immensos problemes que ha provocat la pandèmia de coronavirus. Els caps d'estat i de govern han de proposar, discutir, negociar, escoltar, cedir, rebatre... amb tots els matisos que això implica. Grisos que es perden en la intermediació d'una pantalla, però als quals la majoria d'empreses i ciutadans s'estan acostumant per culpa del coronavirus. ¿Han de fer el mateix els líders europeus? La cimera d'aquesta setmana celebrada presencialment a Brussel·les ha fet inevitable aquesta pregunta.

La reunió ja va arrencar amb dues absències: les de l'alt representant de la UE, Josep Borrell, i el primer ministre polonès, Mateusz Morawiecki, aïllats per contactes amb persones positives. Però poc d'una hora després que comencés la reunió, la presidenta de la Comissió Europea va haver de marxar al saber que una persona de la seva oficina havia donat positiu. I l'última va ser la primera ministra finlandesa, Sanna Marin.

Aquestes baixes només van fer que confirmar les pors que algunes ja havien manifestat abans de la trobada. La primera ministra danesa,  Mette Frederiksen, havia demanat que la cimera se celebrés a distància tenint en compte la situació epidemiològica de Brussel·les, una de les ciutats europees amb més contagis per cada 100.000 habitants (per sobre dels 800). "Ho vaig suggerir diverses vegades, que fem videoconferències en comptes de trobades físiques", va dir ahir Frederiksen. 

I no va ser l'única. També la primera ministra finlandesa va posar la qüestió sobre la taula. No va criticar que aquesta cimera s'hagi celebrat de manera presencial, però sí que va demanar que de cara a les pròximes es tingui en compte fer-ho per videoconferència. El responsable de convocar aquestes reunions i de decidir sobre el format que han de tenir és el president del Consell Europeu, Charles Michel, que creu que aquesta és una "qüestió difícil" i ha avançat que analitzarà dia a dia la millor manera d'abordar les reunions.

D'aquí a finals d'any, els líders europeus tenien fins ara dues cites previstes més per veure's les cares. La primera al novembre a Berlín, que la mateixa cancellera Angela Merkel ha decidit convertir en virtual per donar exemple a la ciutadania que cal evitar el contacte en cara a cara. La segona és la cimera de desembre en què justament hauran d'abordar el debat sobre la reducció de les emissions climàtiques que aquesta vegada han ajornat (per arribar a la neutralitat climàtica el 2050 és insuficient l'actual objectiu del 40% i la proposta és elevar-lo fins al 55% com a mínim, però diversos estats s'hi oposen). 

"Hi ha hagut un debat breu aquesta cimera en què alguns els líders han expressat la seva preocupació per la cimera presencial, però molts d'altres han reiterat la necessitat de reunir-se físicament", ha explicat Michel a la sortida de la reunió. La mateixa primera ministra danesa també ho admetia: "Sempre és una qüestió d'equilibris. Hagués sigut impossible arribar a un acord al juliol [sobre el pressupost europeu i el fons de recuperació per videoconferència]. A vegades és necessari citar-se en persona però seria més prudent reunir-nos virtualment, especialment en aquest context d'increment de contagis". 

EDICIÓ PAPER 17/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF