18/11/2012

Quant ens costa Europa?

2 min
L'ajut a la pagesia és un dels capítols que més es vol retallar en el futur pressupost de la UE.

Aquests dies hi ha nervis a Brussel·les. No és per casualitat que, en poc més d'una setmana, la cancellera Angela Merkel s'ha entrevistat amb els caps d'estat o de govern del Regne Unit, Finlàndia, Portugal, Polònia, França i els Països Baixos. Dimarts passat quinze líders europeus, que es fan dir "els amics de la cohesió", es van reunir al Parlament Europeu per defensar que cal augmentar el pressupost comunitari per als pròxims anys si es vol tenir prou recursos per fer front a la crisi i recuperar el creixement. Aquests quinze representen els països que més diners reben de Brussel·les, i es neguen a acceptar la retallada que reclamen els seus socis més rics, cansats d'aportar molts més diners a les arques comunitàries del que els retornen després en forma d'inversions o subvencions.

A Mariano Rajoy l'havien convidat a assistir a la trobada com a observador perquè, a partir de l'any que ve, Espanya passarà a formar part del grup dels contribuents nets. Però el president espanyol no s'hi va apuntar. Madrid sap des de fa temps que el doll de diners que durant dècades ha arribat de Brussel·les s'acaba. En el pitjor moment, i quan la crisi ha deixat al descobert la negligència amb què es van dilapidar molts d'aquests fons durant anys.

L'escenari del bloqueig

Els caps d'estat i de govern de la Unió es reuniran dijous per començar a discutir el futur pressupost comunitari per als anys 2014-2020. Les negociacions dels pressupostos sempre són un joc d'estratègies, de sumes i restes, d'estranys aliats, i d'aplanar el terreny per perdre el mínim possible. A Brussel·les es prepara l'escenari del bloqueig.

Els rics, amb el Regne Unit i Suècia al capdavant, vénen amb la tisora. En plena crisi econòmica, amb la UE abocada al rescat dels països més dèbils de l'eurozona i amb l'austeritat com a única recepta per tirar endavant, és complicat defensar que cal fer créixer el pressupost comunitari. Els partidaris de retallar despesa volen començar la poda pels fons de Cohesió -pel desenvolupament dels països i les regions més pobres- i les ajudes agrícoles.

Però, quant costa la Unió Europea a cadascun dels estats membres? El mateix per a tothom: un 1% del seu PIB. Això és el que aporta cada país a les arques de Brussel·les. En total sumen prop d'un bilió d'euros, que després es reparteixen segons les prioritats polítiques.

Aquest miserable 1% ha de donar per a molt. La UE ha crescut en estats membres (cada vegada més pobres que els fundadors del club) però no ha augmentat el pressupost. Brussel·les ha anat guanyant poder amb més cessions de sobirania a les institucions europees, però no se l'ha dotat de més recursos, ni s'han canviat les prioritats polítiques d'un repartiment de diners que avui encara destina el 40% de tot el que té a la política agrícola comuna. I entre els grans terratinents d'Europa, la casa reial d'Anglaterra, la duquessa d'Alba i la multinacional Nestlé, són els principals receptors de les subvencions a la pagesia. La tisora no és la solució.

stats