Europa encara haurà d'esperar per a la vacuna d'Oxford

La UE decideix dimecres sobre la de Moderna mentre els contagis i les restriccions creixen

Moments clau en la lluita contra la pandèmia. Europa continua assetjada pel coronavirus i les noves variants identificades al Regne Unit i a Sud-àfrica mentre resta a l'espera de més vacunes i de superar els problemes en el desplegament de les campanyes d'immunització. Una de les anhelades noves vacunes és la de Moderna, que pot ser autoritzada en les pròximes hores. L'Agència Europea de Medicaments (EMA, en les sigles en anglès) s'ha de pronunciar aquest dimecres sobre la seva comercialització, després que el Comitè de Medicaments Humans (CHMP) de l'organisme regulador no arribés a cap conclusió definitiva en la trobada, inicialment no programada, que va mantenir dilluns a la seu d'Amsterdam.

Si finalment l'EMA l'autoritzés, la de Moderna seria la segona amb llicència per al seu ús en els 27 països de la Unió Europea (UE), després que el 21 de desembre passat rebés la llum verda la de Pfizer/BioNTech. La decisió sobre l'altra gran candidata, la vacuna desenvolupada per l'Institut Jenner de la Universitat d'Oxford i la farmacèutica anglo-sueca AstraZeneca, i que  va ser aprovada al Regne Unit la setmana passada, s'allargarà encara un temps. Presumiblement fins a finals de gener o mitjans de febrer, en el millor dels casos. Un portaveu de l'EMA ha confirmat també aquesta dimarts a la tarda al diari ARA que "l'empresa [AstraZeneca] no n'ha sol·licitat oficialment l'autorització i, per tant, encara no es coneix un calendari per a l'avaluació". El regulador europeu, però, sí que està duent a terme el que s'anomena una revisió continuada de les dades, a mesura que la companyia les transfereix.

Pel que fa a la vacuna de Moderna, en una breu nota feta pública també aquest dimarts, l'Agència Europea de Medicaments ha informat: "El debat del CHMP sobre la vacuna no va concloure i continuarà dimecres, 6 de gener del 2021. Mentrestant, els nostres experts treballen de valent per aclarir els problemes pendents amb la companyia". Tot i que l'organisme no ha especificat de quina mena de problemes es tracta, fan referència a qüestions derivades de la submissió d'informació sobre els diferents estudis duts a terme per la biotecnològica nord-americana.

En aquest sentit, el responsable de l'Agència de Medicaments holandesa (CBG), Ton de Boer, va afirmar a Reuters que desconeixia per què no es va prendre una decisió. "Per descomptat, esperàvem més, però sabíem que podia ser impossible respondre a totes les preguntes en detall en una reunió. Espero que hi hagi una decisió dimecres. Però no ho sé", va concloure. De moment, la vacuna de Moderna ja s'està utilitzant tant als Estats Units com al Canadà

A mesura que els contagis i les restriccions augmenten arreu del continent, amb confinaments que s'allarguen, com el cas d'Alemanya, o noves mesures molt més dures de limitació de les llibertats, com les que ha posat en pràctica el Regne Unit des d'aquest dimarts, o Dinamarca, la pressió perquè el regulador europeu posi en joc una altra o unes altres vacunes és màxima. Per això  ja va avançar la decisió sobre la de Pfizer/BioNTech a causa de les demandes d'accelerar el procés fetes des de París i Berlín.

Fase ascendent

Un refús o un nou aplaçament de l'EMA sobre la injecció de Moderna constituiria un cop demolidor per a les esperances de centenars de milions de ciutadans i dels seus governs, que tenen al davant un llarg hivern, amb una tercera onada de la pandèmia en fase ascendent en la majoria de països.

La prova són, per exemple, els 60.916 casos i les 830 morts registrades en les últimes 24 hores al Regne Unit, que veu com la sobreocupació hospitalària ha posat a un pas del col·lapse alguns centres, especialment al sud-est del país. Tanmateix, Dinamarca, amb gairebé 2.000 contagis també en les últimes 24 hores i una incidència acumulada de 620 per 100.000 habitants en catorze dies, ha entrat en el màxim nivell d'alerta i ha endurit les restriccions. Principalment per la preocupació en relació amb l'esmentada variant del SARS-Cov-2 identificada al Regne Unit a mitjans de desembre, que segons les autoritats britàniques és la responsable de l'augment exponencial de casos a les illes britàniques.

Un altre dels països en una situació molt preocupant és la República Txeca, que ha tornat a situar-se en el tercer lloc per contagis de la Unió Europea (UE), amb una taxa acumulada en les dues últimes setmanes de 876 positius per 100.000 habitants. Només estan per davant dels txecs Lituània, amb 1.336, i els Països Baixos, amb 907, segons les dades del Centre Europeu per a la Prevenció i Control de Malalties.

Es miri cap on es miri en un continent que tot just surt de les festes de Nadal, la situació és descoratjadora, amb l'excepció de Noruega, Grècia, Finlàndia i Islàndia, on la incidència acumulada també de les últimes dues setmanes és de cent casos o inferior. Resulta també prou destacable –i exemplificant– el cas de Bèlgica. Si tant a l'octubre com al novembre era un dels epicentres de la pandèmia en l'àmbit de la Unió Europea, la implementació d'unes estrictes mesures de confinament ja fa més de 40 dies, i el fet de no relaxar-les durant el Nadal, ha desembocat en una situació molt més tranquil·litzadora: 192 casos per 100.000 habitants. En les últimes 72 hores ha registrat menys de mil casos diaris. La seva situació contrasta, per exemple, amb la d'Espanya. Si bé la incidència a l'Estat és inferior (157,1 en catorze dies) a la belga, la tendència es dispara a l'alça.

Alemanya, com la resta del continent, s'enfronta a moltes més restriccions socials. Així ho han acordat aquest dimarts el govern federal i els executius dels 16 estats federats de la república. El seguit de restriccions que van entrar en vigor el novembre passat –tancament de comerços i locals no essencials, de col·legis i funcionament restringit de llars d'infants, entre d'altres– es perllonguen fins al 31 de gener, segons ha anunciat la cancellera Angela Merkel. Però, més enllà de l'esperada prolongació de les restriccions ja en vigor, Berlín ha posat en marxa una nova limitació, que ja ha generat polèmica i crítiques de l'oposició parlamentària: els ciutadans en regions amb una incidència superior a 200 noves infeccions per cada 100.000 habitants no podran abandonar el seu lloc habitual de residència en un radi de 15 quilòmetres. Alemanya ha registrat 3.045 nous contagis en les últimes 24 hores i 239 morts.

EDICIÓ PAPER 16/01/2021

Consultar aquesta edició en PDF