El virus avança la UE per la dreta en el segon embat

La Unió Europea és un projecte permanentment inacabat que va apuntalant-se a cop de crisi. Amb el que ha provocat la pandèmia del coroanvirus s’ha plantat la llavor del que encara avui és un tabú per a l’Europa que parla llengües germàniques: el deute europeu. El pla de recuperació econòmic de 750.000 milions d’euros aconseguits a través de l’emissió de deute de la Comissió Europea no és el que voldrien els més ambiciosos, però hauria sigut impensable abans que el coronavirus contagiés el Vell Continent. Els líders europeus (alguns més que d’altres) van poder anunciar aleshores a so de bombo i platerets que la Unió responia. Merkel i Macron van agafar les regnes i van bastir ponts entre sensibilitats tan antagòniques com l’ortodòxia holandesa i la necessitat italiana.

La primera prova semblava superada, però ja som a la segona onada, els fons no arriben i, en canvi, el valor més tangible de la Unió (la lliure circulació) s’ha esmicolat. L’esperit de l’acord del juliol no va servir per evitar la reacció més instintiva de vint-i-set països amb fronteres pròpies: replegar-se. Des de la primavera passada ja no es pot viatjar lliurement de Madrid a Copenhaguen i cada ciutat, regió o país té les seves quarantenes, tests i normes de mascaretes.

A hores d’ara, encara només s’ha aconseguit pactar un mapa conjunt de colors sense efectes pràctics malgrat tots els esforços de les cares més visibles (però menys reconegudes) de les institucions comunitàries: la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el president del Consell Europeu, Charles Michel. En aquesta segona fase de la crisi, la Unió és davant d’aquell mirall que amplia el reflex per mostrar bé totes les imperfeccions: no hi ha competències en salut ni en gestió de les fronteres en temps de crisi, i el sistema de decisió de les institucions deixa a països com ara Hongria i Polònia la possibilitat d’embussar l’aixeta dels fons europeus sota el xantatge que busca impunitat davant la seva deriva autoritària.

La segona onada ha arribat amb força i ha enxampat la Unió en la discussió més crua sobre els fons, amb una Merkel que fa el que pot dins i fora de casa per desencallar-ho i amb unes institucions que esgarrapen avenços a un ritme molt més lent a l’avanç del coronavirus.

EDICIÓ PAPER 24/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF