Internacional 02/04/2020

El coronavirus boicoteja la lluita climàtica: posposada la COP26 fins al 2021

La baixada d'emissions pel confinament pot veure's revertida per l'abandonament de l'acció política

Sònia Sánchez
3 min
Cal aturar ja les emissions de CO2 i reduir-les un 7,6% cada any si es vol evitar l'1,5ºC

BarcelonaSi fins ara semblava que el coronavirus podria ser un aliat (temporal) de la lluita climàtica –en forçar una baixada de les emissions pels combustibles fòssils que es preveu de moment de l'1,2% per a aquest 2020–, finalment podria convertir-se en un enemic també d'aquesta batalla global. El govern britànic va anunciar ahir l'ajornament fins al 2021 de la cimera climàtica de l'ONU COP26 prevista per desembre a Glasgow, una cita crucial perquè els governs de tot el món renovessin els seus compromisos estatals contra el canvi climàtic.

El confinament global i la restricció de moviments han obligat a ajornar les reunions preparatòries d'aquesta cimera que s'havien de produir a Bonn al juny i les autoritats han decidit posposar la cimera mateixa.

Així, tot i que l'aturada econòmica global que ha provocat la pandèmia aconseguirà fer realitat la petició dels científics perquè aquest 2020 comencin a reduir-se les emissions de gasos d'efecte hivernacle (que no han deixat de pujar encara), l'abandonament dels plans estatals de reducció que s'albira quan els governs tornin a posar en marxa l'economia podria revertir tots els efectes d'aquesta baixada.

Les ONG que participen com a observadores en les negociacions climàtiques internacionals s'han afanyat ja a mostrar la seva "comprensió" per la "necessitat d'ajornar la COP26" a la vista de la situació actual, però alertaven també que "això no significa que es posposi l'ambició climàtica", deia Tasneem Essop, director executiu de Climate Action Network.

"En aquest moment tots els nostres esforços estan centrats en lluitar contra la pandèmia del covid-19. Els governs han de prioritzar la salut, la seguretat i els llocs de feina dels seus ciutadans", admetia Essop, però recordava també que "igual que un virus, el canvi climàtic tampoc no coneix fronteres i cap país no està segur" si no s'afronten els efectes de l'escalfament global.

També des de l'organització internacional 350.org demanaven que l'ajornament "no signifiqui l'abandonament de l'ambició climàtica per aquest any". I és que aquest 2020 és l'any que tots els estats havien de presentar a l'ONU plans més ambiciosos de retallada d'emissions que els que van presentar a París el 2015. S'ha posposat la cimera, però en cap moment s'ha dit que aquest termini quedi ajornat, un risc que volen tractar de prevenir ja les ONG climàtiques.

Greenpeace advertia aquesta mateixa setmana que el CO2 no ha deixat d'acumular-se a l'atmosfera malgrat la crisi sanitària que ha frenat l'economia, tot i que es referia a les dades registrades per l'agència atmosfèrica i oceànica nord-americana NOAA, que aquest febrer de 2020 registrava encara un increment de les parts per milió de CO2 a l'atmosfera respecte al febrer del 2019. De 411 hem passat a 414 parts per milió, quan la barrera dels 400 (traspassada ja el 2015) era la que marcaven els científics per intentar evitar un escalfament global nefast de 2 ºC.

Però els càlculs de Global Carbon Project, que es basen en les previsions econòmiques per a aquest any, apunten que la reducció de les emissions generades pels combustibles fòssils aquest any sí que es reduiran, entre un 0,2% i un 1,2%, segons explicava a l'ARA Pep Canadell, cap d'aquest projecte.

"La crisi sanitària és ara una prioritat, però no podem oblidar l'altra gran emergència: el canvi climàtic. Ara s'obre una gran oportunitat per afrontar les dues qüestions al mateix temps: la reconstrucció socioeconòmica del planeta ha d'assentar-se en activitats i en inversions econòmiques que, a més, contribueixin a no superar els 1,5 ºC" d'escalfament global, deia Tatiana Nuño, responsable de la campanya contra el canvi climàtic de Greenpeace.

Una crida que fan molts altres experts i també activistes a aprofitar la necessitat d'impuls que requerirà l'economia després de la pandèmia per fer canvis estructurals en el sistema energètic i econòmic que permetin, un cop derrotat el covid-19, resoldre també l'altra gran crisi que afronta la humanitat: el canvi climàtic.

stats