El coronavirus amenaça la tradició xinesa de menjar del mateix plat amb bastonets

PequínAl restaurant Chulli Kitchen de Pequín se serveixen els plats a la manera casolana. Fent servir bastonets vermells, els comensals se submergeixen en bols de wonton de porc banyats en oli picant i llavors de sèsam i els suquen en plats farcits de xili sec per picar sucosos trossos de peix rostit.

Com en molts altres llocs del món, per als xinesos compartir el menjar és una manera de transmetre afecte. Els pares escullen els millors trossos i els posen als bols dels fills com a expressió d'amor, els nens serveixen els seus avis per mostrar respecte, i els caps ho fan com a gest de magnanimitat cap els seus empleats.

Ara es tem que la mil·lenària tradició de compartir els aliments pugui contribuir a la propagació del coronavirus, i per això les autoritats han posat en el punt de mira un estri omnipresent: els bastonets. Per a la majoria de xinesos, el més habitual és agafar el menjar del plat comú amb el mateix parell de bastonets que després es posen a la boca, i que també utilitzen per servir els altres. I ara el govern està intentant canviar l'hàbit instant la gent a utilitzar un segon parell de bastonets, només per servir.

Les agències oficials de notícies parlen d'una "revolució a taula". Els doctors Zhong Nanshan i Zhang Wenhong, reconeguts experts en malalties infeccioses que s'han convertit en celebritats des del començament del brot, avalen la iniciativa. Les autoritats de tot el país publiquen anuncis amb eslògans com: "La distància entre vosaltres i una taula civilitzada és només d'un parell de bastonets".

Alguns restaurants ja han respost a la crida i ofereixen descomptes als comensals que utilitzin els bastonets per servir. A la ciutat xinesa de Hangzhou, més de 100 restaurants destacats han format una "Aliança dels Bastonets de Servir".

Bai Yiwen, un dels propietaris de Chilli Kitchen, a Pequín, considera que, des de la reobertura a mitjans d'abril, més de la meitat dels grups que venen als seus restaurants han demanat els bastonets de servir, quan abans de la pandèmia només ho feien un 5%.

"Abans la gent pensava que eren una molèstia –explica Bai, de 31 anys–. Però ara tothom està prenent més consciència del problema i poc a poc s'hi van acostumant".

Tot i així, la resistència és forta. Molts diuen que comparteixen menjar amb els seus bastonets perquè ho consideren una de les expressions més genuïnes de la cultura comunitària de la Xina i del pes de la família, com ho són les abraçades per als nord-americans o els petons a la galta per als francesos. Els bastonets de servir són vistos per a contextos formals amb persones desconegudes.

Els bastonets de servir són més habituals a les grans ciutats com Pequín i Xangai, on hi ha més consciència de la higiene. Alguns xinesos que provenen del nord del riu Iang-Tsé veuen que els seus homòlegs del sud, amb una dieta basada en l'arròs, tenen uns hàbits alimentaris més particulars i són més propensos a utilitzar-los. (No hi ha proves que sostinguin aquest estereotip).

Per contra, els septentrionals, que mengen blat, i sobretot els homes, tenen l'orgull del que els xinesos en diuen "menjar en gran i beure en gran", sense tenir cura de coses tan petites com els gèrmens i els bacteris. Tant els fa que un recent experiment fet per experts governamentals comprovés que el nivell de bacteris dels plats en què no s'havien compartit els bastonets era un 0,4% dels que s'havien utilitzat a la manera tradicional.

Liu Peng, de 32 anys, consultor d'educació de la ciutat costanera de Qingdao, al nord-est, assegura amb orgull que, tot i que els últims mesos sí que s'ha acostumat a portar mascareta, ni ell ni els seus amics han canviat d'hàbits a l'hora de menjar.

"Potser els bastonets de servir són més higiènics, però l'hora de menjar és el moment en què tots ens relaxem i no ens volem atabalar amb totes aquestes petites regles", assegura Liu. A més, raona, el nou coronavirus és tan contagiós que, tot i els bastonets, es pot propagar igualment a taula. "En els 30 anys que fa que menjo fora, no he agafat mai cap infecció", declara.

De campanyes similars per promoure els bastonets de servir ja se'n van llançar arreu de l'Àsia en l'anterior brot de coronavirus SARS a principis de segle. El canvi va arrelar a Hong-Kong, on aleshores van morir 30 persones, i encara avui en molts restaurants de la ciutat posen dos jocs de bastonets per a cada comensal. Però a la Xina la campanya va passar desapercebuda i la majoria continuen més pendents de les normes d'etiqueta: agafar-los a dos terços del camí entre el plat i la cara, no clavar-los verticalment a la tassa d'arròs perquè semblen les ofrenes d'encens per als difunts, i no sucar-los.

Compartir menjar amb la família i els amics és un costum profundament arrelat i de vegades els bastonets de servir fan minvar la percepció de proximitat. El sol fet de demanar els bastonets addicionals pot resultar incòmode perquè podria suposar que penseu que els vostres companys de taula poden estar infectats.

Sara Jane Ho, natural de Hong Kong i fundadora d'una escola d'etiqueta a la Xina, explica que, quan fa d'anfitriona d'un àpat, sovint s'excusa dient que té un petit refredat per demanar els bastonets extra amb la intenció de protegir la resta de comensals. I, tot i així, no sempre funciona. "Sovint veuràs gent que se serveix i es descuida de canviar els bastonets i comença a menjar directament amb els de servir –diu Ho–. Em fa posar molt nerviosa".

En defensa de l'estratègia del govern, els mitjans de comunicació estatals i els historiadors culinaris han escorcollat en la història xinesa per trobar casos en què servir bastonets o plats individuals era la norma. Expliquen que fins fa tres mil anys, amb la dinastia Tang, cadascú menjava amb el seu plat i els seus estris, i assenyalen la famosa pintura en rotllana del segle X Les revelacions nocturnes de Han Xizai, que representa un ministre del govern i els seus convidats menjant individualment.

Wu Lien-teh, un metge xinès de la Malàisia Britànica a qui s'atribueix haver salvat moltes vides durant el brot de pesta pneumònica del nord-est de la Xina el 1910, va contribuir a popularitzar l'ús de la plataforma rotatòria que es coneix com a "taula higiènica" en xinès.

Fins i tot Mao Zedong, de qui es diu que rarament es banyava i que mai no es va raspallar les dents, va dir que en algun moment havia utilitzat els bastonets de servir, gràcies a la influència de la segona esposa del pare de Mao, apunta Zhao Rongguang, un historiador de l'alimentació xinès.

Copyright: 'The New York Times'