El coronavirus agafa el volant dels Estats Units

El país perd el control de la pandèmia i torna enrere

Des que els Estats Units van localitzar el primer positiu pel nou coronavirus el 21 de gener, almenys quatre milions i mig de nord-americans s’han infectat i més de 150.000 han mort. Aquell primer cas, el d’un nord-americà que va tornar als Estats Units des de la ciutat xinesa de Wuhan, es va localitzar a l’estat de Washington, al nord-oest del país. Va ser el preludi d’una pandèmia devastadora que es va acarnissar inicialment amb Nova York, a l’altra costa: s’hi han perdut més de 32.000 vides. El pic novaiorquès va tenir lloc durant els mesos de primavera, amb una gran part del país paralitzat per unes ordres de confinament que, sense ser tan estrictes com a l’estat espanyol, van tenir un efecte positiu per domar la corba de contagis.

Nova York i la seva veïna Nova Jersey, que va patir en paral·lel, van ser el preludi d’un malson que a l’estiu s’ha repartit fonamentalment pels estats del sud i a Califòrnia. Aquesta última, que va aplicar algunes de les mesures més severes de tot el país, s’acosta als 500.000 positius si bé és, amb 40 milions d’habitants, l’estat més poblat del país. Duplica en habitants Florida, que ja ha certificat 450.000 contagis. L’estat assolellat, governat pel republicà Ron de Santis, va ser un dels més laxos a l’hora de promoure mesures de control. Allà on no va arribar el governador, van intentar arribar-hi els alcaldes. Miami ha mirat de trencar la tendència amb la imposició de tocs de queda per impedir les festes nocturnes. No obstant això, a escala estatal, Florida ja suma tres setmanes per damunt dels 10.000 positius diaris.

El drama a la Casa Blanca

El drama nord-americà té l’escenari central a la Casa Blanca. Donald Trump, que d’entrada va negar i després va relativitzar la gravetat de la situació, ha abandonat els estats a la seva sort i ha deixat que el coronavirus agafi el volant del país. El seu desinterès per desenvolupar un pla federal, la politització que ha fet de l’ús de la mascareta, la desídia mostrada a l’hora de donar suport als governadors per incrementar el nombre de tests o la pressió que ha exercit perquè tornessin a activar l’economia -saltant-se les mateixes recomanacions de la Casa Blanca- l’assenyalen, si més no, com un irresponsable. Amb l’agreujant que molts governadors republicans van fer seguidisme de la seva negació de la realitat, inclòs De Santis i Greg Abbott a Texas, una altra de les regions més afectades actualment. A la vall del Rio Grande, els metges han de decidir a qui intenten salvar per falta de llits.

La polarització ha derivat en moments del tot absurds, com quan el governador de Geòrgia, el republicà Brian Kemp, va demandar les principals ciutats del seu estat, com Atlanta, perquè obligaven a fer servir la mascareta. I allà on van córrer a reobrir bars i gimnasos, han hagut de tornar-los a tancar. Prou raons per explicar que els EUA encapçalin el nombre de contagis al món, amb una mitjana de 70.000 nous casos diaris i més de mil morts al dia. Aquesta setmana, un per minut.

EDICIÓ PAPER 08/08/2020

Consultar aquesta edició en PDF