El món té deu vegades més murs a les fronteres que fa 30 anys

Quan va caure del mur de Berlín hi havia sis barreres i ara n'hi ha 63

Trenta anys després de la caiguda del mur de Berlín, el món té més murs que mai: el 1989 n'hi havia sis a tot el planeta i ara són almenys 63 les barreres físiques erigides en fronteres o en territoris sota ocupació. Barreres que fan més perillós i mortal el desplaçament de les persones que fugen de la violència, la persecució o la pobresa, també per una creixent militarització de les fronteres amb el desplegament de vaixells, soldats, avions (tripulats o no) i els sistemes de vigilància digital. Segons un informe publicat aquest dimecres pel Centre Delàs d'Estudis per la Pau, empreses estatunidenques, europees i israelianes són les que més s'han lucrat del negoci de la construcció de murs: Airbus, Thales, Leonardo, Lockheed Martin, General Dynamics, Northrop Grumman, L3 Technologies, Elbit, Indra, Dat-Con, CSRA, Leidos i Raytheon.

Murs contra la immigració

La gestió de fronteres s'ha convertit arreu del planeta en un tema de seguretat i el 60% de murs construïts els últims 50 anys s'han erigit per frenar la fugida de desplaçats forçats. "En aquest món emmurallat, les mercaderies i el capital no troben restriccions, mentre les persones es veuen cada vegada més excloses per raons de classe i origen", apunta Ainhoa Ruiz Benedicto, coautora de l'informe. Això ha portat al que qualifiquen de sistema d'"apartheid global". S'ha imposat una "narrativa poderosa i manipuladora" que sosté que els migrants són una amenaça a la nostra forma de vida, en lloc de víctimes de conflictes i polítiques econòmiques perpetuades des dels països rics. "Aquesta narrativa utilitza el llenguatge de la por per persuadir les persones perquè donin suport a les solucions basades en la seguretat, en particular la militarització de les fronteres, i a fer els ulls grossos davant les seves conseqüències mortals", denuncia l'informe.

El 2015 els governs europeus van reaccionar a l'arribada de refugiats procedents de la guerra de Síria i d'altres conflictes del Pròxim Orient amb una onada de construcció de barreres: es van aixecar murs als Balcans i a les repúbliques bàltiques. França va aixecar el 2016 la barrera al port de Calais i Espanya no ha deixat de reforçar les tanques de Ceuta i Melilla que s'havien construït a principis dels anys noranta després de la incorporació a l'espai Schengen.

Israel és el país amb més barreres, sis, que serveixen per a l'ocupació dels territoris palestins (el mur de Cisjordània i la tanca de Gaza) i per blindar-se dels seus veïns: Egipte, Síria, Jordània i el Líban. Tots els països veïns de Síria també han alçat barreres per contenir l'onada de refugiats. L’Índia ha construït tres murs fronterers, de 6.540 quilòmetres de llarg, a les fronteres amb el Pakistan, Bangla Desh i Birmània. El mur més gran del món és el que va erigir el Marroc per a l'ocupació del Sàhara Occidental, i que ara és al centre del conflicte entre el Front Polisario i Rabat: una barrera de 2.720 kilòmetres envoltada de nou milions de mines terrestres, un dels murs més minats del planeta.

Austràlia i Mèxic són els exemples més clars de com el control de fronteres es pot fer també sense murs físics: en el primer cas des del mar amb un polèmic sistema de detecció fora les seves fronteres i un gran desplegament de patrulleres i avions; i en el cas de la frontera amb Guatemala, són tropes mexicanes amb finançament dels Estats Units.

Un negoci en mans de la indústria militar

Aquesta febre constructora de murs ha generat un negoci immens per a la indústria militar i de seguretat, que proveeix els sistemes tecnològics que acompanyen les barreres: equips de monitorització, detecció i identificació, vehicles, avions, armes o drons. Grans empreses armamentistes com Airbus, Thales, Leonardo, Lockheed Martin, General Dynamics, Northrop Grumman i L3 Technologies ja s'havien beneficiat de contractes de blindatge fronterer a Europa i els Estats Units. Altres empreses, com les israelianes Elbit i Magal Security, Indra, Dat-Con, CSRA, Leidos i Raytheon, també són actors importants en el mercat global de murs i tanques.

En el cas espanyol, les constructores Indra i Ferrovial han sigut contractades per a la construcció dels murs de Ceuta i Melilla i destaca també European Security Fencing (ESF) com a fabricant de filats espinosos i concertines, que també s'han fet servir a Calais, a la fronteres entre Bulgària i Turquia i entre Àustria i Eslovènia. Ferrovial també ha estat implicada en el sistema de detecció d'immigrants fora de les aigües d'Austràlia, després que comprés la firma Broadspectrum.

A principis del 2019, el govern espanyol va contractar l'empresa armamentística ISDEFE per estudiar la modernització de les tanques de Ceuta i Melilla. La pressió dels grups de defensa dels drets humans i els migrants va portar a la retirada dels filats fabricats per ESF de les tanques espanyoles, per només ser reposats al costat marroquí de la tanca. Eulen, Mora Salazar, Proyectos y Tecnología Sallén, Intec infraestructuras i Acciona són altres empreses que han obtingut contractes públics a Ceuta i Melilla. El gegant armamentístic francès Thales subministra el sistema de reconeixement facial format per càmeres, micròfons i una plataforma de software a Ceuta i Melilla, i Gunnebo portes automàtiques i d'accés amb tecnologia biomètrica a Ceuta i Melilla i a un centenar d'aeroports d'arreu del món.

Després de treballar a les tanques de Ceuta i Melilla, Indra ha proporcionat a Espanya la tecnologia del sistema SIVE format per radars, sensors i sistemes de visió nocturna que funciona a la majoria de fronteres marítimes espanyoles. També ha venut la seva tecnologia de control fronterer a Hong Kong, Letònia, el Marroc, Polònia i el Regne Unit. Participa, a més, al lobi europeu sobre seguretat fronterera i és un dels principals beneficiaris del finançament europeu en I+D en aquest àmbit. 

EDICIÓ PAPER 28/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF