PAÏSOS NÒRDICS

Els conservadors suecs, incapaços de fer govern

El Parlament suec viurà avui el primer intent d’investidura, dos mesos després de les eleccions, tot i que, si no hi ha cap sorpresa d’última hora, serà un intent fallit, un fet inèdit a Suècia. El líder del Partit Moderat, Ulf Kristersson, ha presentat una proposta de govern amb el Partit Democristià que sumaria 92 diputats, molt lluny dels 175 que marquen la majoria absoluta.

La proposta neix morta, ja que inclou només dos dels quatre partits que formen l’Aliança, una coalició de centredreta de moderats, democristians, centristes i liberals. Aquests dos últims han rebutjat formar part o possibilitar la formació d’un govern que depengui del partit populista i ultradretà Demòcrates de Suècia (SD). De fet, tots quatre -que van presentar-se per separat- van prometre que no donarien cap poder a l’extrema dreta, però el resultat del 9 de setembre va posar-los les coses difícils per poder complir-ho. Els comicis van deixar el panorama polític més caòtic de les últimes dècades, amb un empat entre els dos grans blocs i un augment significatiu de la ultradreta. L’Aliança va aconseguir 143 diputats, un menys que el bloc de centreesquerra -socialdemòcrates, esquerra postcomunista i verds- i l’SD es va convertir en el partit frontissa, amb 62 escons.

Davant d’aquesta situació, conservadors i democristians han acabat prioritzant l’intent de formar govern malgrat haver de comptar amb els vots de l’SD, però no han aconseguit convèncer els altres dos companys de coalició. Centristes i liberals s’han mantingut ferms i segueixen predicant a favor d’un govern de l’Aliança que explori acords amb altres formacions fins ara del bloc oposat (excloent l’esquerra postcomunista, que consideren radical).

Previsiblement, doncs, dos aliats de Kristersson hi votaran en contra, mentre que la ultradreta ja ha anunciat que votarà que sí. Tot i així, amb els 62 diputats de l’SD no n’hi haurà prou. És important el fet que centristes i liberals hagin decidit votar-hi en contra i no abstenir-se, perquè, segons el sistema parlamentari suec, al candidat només li caldria assegurar-se que no té una majoria en contra, encara que tota la resta de vots fossin abstencions. En aquest cas, però, el bloc de l’esquerra (144), centristes (31) i liberals (20) suma 195 diputats, cosa que deixa sense efecte els vots de la ultradreta. Després d’aquest primer intent frustrat, queden encara tres opcions més per intentar investir un primer ministre abans que s’hagin de convocar noves eleccions.

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF