Internacional 07/02/2019

La conquesta d'Amèrica va provocar un primer canvi climàtic

Un estudi recent posa de manifest que va causar un refredament del planeta

Ara
4 min
Pintura de l'arribada de Colom a Amèrica.

BarcelonaQuan a Europa encara estava començant el Renaixement, Amèrica ja albergava imperis amb més de 60 milions d’habitants. El 1492 va canviar el rumb de la història: les primeres expedicions des d’Europa van exportar al continent americà malalties que van arrasar amb la població nativa i van afeblir l’agricultura de tal manera que, fins i tot, van refredar el clima planetari.

Els investigadors porten dècades intentant esbrinar el nombre aproximat de persones que vivien al nord, el centre i el sud d’Amèrica quan va arribar Colom. A diferència d’Europa i la Xina, no es conserven registres anteriors al 1492 sobre la dimensió de les societats indígenes.

Per reconstruir les xifres, els experts es basen principalment en els testimonis dels primers viatgers europeus i en les anomenades 'comandes', els tributs que els nadius americans havien de pagar als colonitzadors després que establissin el seu govern. Amb tot, aquest sistema d’impostos es va establir després que les epidèmies europees assolessin Amèrica, amb la qual cosa no ofereix dades reals sobre la veritable magnitud de les poblacions precolombines.

És molt probable que els primers colons europeus inflessin el nombre real de pobladors amb l'objectiu d'aconseguir més fons dels seus patrocinadors, segons diversos estudis realitzats. Sense tenir en compte el relat fet pels conqueridors, a principis del segle passat es va calcular que el nombre de pobladors nadius era extremadament baix després que molts morissin a causa de les malalties importades.

En canvi, el càlcul de la quantitat de població indígena obligada a pagar tributs o les estadístiques d’individus morts era sorprenentment alt. Un estudi recent fet per quatre investigadors –Alexander Koch, Chris Brierley, Mark Maslin i Simon Lewis– i publicat per 'The Conversation' posa de manifest quina era la població precolombina real i l'impacte que la conquesta va tenir en el seu entorn. Si es repassen les estimacions publicades sobre el nombre d’habitants que hi havia a tot el continent americà, s'arriba a la conclusió que hi havia uns 60 milions de persones l’any 1492. La població europea en aquell mateix any se situava en una forquilla entre els 70 i els 88 milions, repartits en menys de la meitat del territori.

Gran mortalitat

L'extensa població nativa precolombina es mantenia bàsicament gràcies a l'agricultura. Les evidències arqueològiques mostren l'existència, ja en aquella època, de pràctiques com la tala i la crema d'arbres, bancals, grans monticles de terra realitzats per l'home i horts situats al costat de les llars. Tenint en compte la quantitat de terra necessària per abastir una única persona, es pot calcular quina població existia al continent examinant les àrees que, amb certesa, van ser explotades per l'home, segons els investigadors de l'estudi.

Aquests experts han descobert que l'agricultura ocupava el 10% de la terra del continent en el moment que Colom va arribar a Amèrica. A Europa i la Xina, per exemple, fins a aquella època s'havien utilitzat el 23% i el 20% de les terres amb aquest objectiu, respectivament.

Tot va canviar durant el temps posterior a l'arribada dels europeus a l'anomenada illa de l'Espanyola (que actualment equival a Haití i la República Dominicana) el 1492, i després al continent. Els colonitzadors van navegar l'Atlàntic portant amb ells epidèmies com el xarampió, la verola, la grip i la pesta bubònica, que van tenir conseqüències devastadores per a la poblacions indígena.

Segons l'estudi realitzat, al començament del segle XVII el nombre de morts va arribar als 56 milions, és a dir, el 90% de la població precolombina, o el que és el mateix, al voltant del 10% de la població mundial de l'època. Aquestes xifres fan que la conquesta d'Amèrica sigui el segon esdeveniment més mortífer de la història de la humanitat en proporció a la població mundial, només superat per la segona Guerra Mundial, durant la qual 80 milions de persones (el 3% de la població mundial en aquell moment) van perdre la vida.

La colpidora xifra del 90% de mortalitat després de la colonització supera la produïda per plagues com la pesta negra, que va aniquilar el 30% de la població europea. Una de les possibles explicacions es podria trobar en el sistema immunitari dels indígenes, que portaven 13.000 anys aïllats de les poblacions euràsiques i africanes, de manera que les onades epidèmiques els van afectar en major mesura.

Fins a l'arribada dels colonitzadors, els nadius americans no havien entrat en contacte amb agents patògens de tal magnitud. La "impermeabilització" dels virus fins a aquell moment va donar lloc al que es va anomenar 'epidèmies a sòl verge': si no morien víctimes de la verola, ho feien per la subsegüent epidèmia de grip, i els que sobrevivien a les dues malalties no podien superar el xarampió. Les guerres, la fam i les atrocitats comeses pels conqueridors van fer la resta durant aquest període.

Conseqüències globals

Aquesta mortalitat va fer que els camps i els boscos no tinguessin treballadors suficients. Sense la intervenció de l'home, els paratges que fins aleshores havien estat conreats van tornar al seu estat natural, cosa que va fer possible que tornessin a absorbir el carboni de l'atmosfera. L'efecte d'aquesta reforestació va ser considerable: va eliminar tal quantitat de CO₂ que va refredar el planeta.

La baixada de les temperatures va suposar la retroalimentació del cicle del carboni, que va eliminar encara més CO₂ de l'atmosfera i va alliberar una menor quantitat de la terra. Aquest fenomen explica la baixada dels nivells de CO₂ observada als pols antàrtics el 1610, cosa que resol l'enigma del breu refredament del planeta durant aquells anys. Al llarg d'aquest període, els hiverns van ser inclements i els estius massa freds, produint fams i revoltes des d'Europa fins al Japó.

L'Edat Moderna va començar amb una catàstrofe de proporcions gairebé inimaginables, segons els investigadors. Això va suposar el primer contacte d'Amèrica amb la resta del món, donant pas a una nova era. Un esdeveniment tan dramàtic com l'ocorregut fa més de 500 anys no ajudaria a reduir l'escalfament global en l'actualitat, asseguren aquests experts. La reforestació sense precedents de l'Amèrica del segle XVII va conduir a la reducció de cinc parts per milió de CO₂ de l'atmosfera, és a dir, tan sols tres anys d'emissions de combustibles fòssils. Els investigadors afirmen que la repoblació dels boscos faria la diferència.

stats