Ruanda plora els morts i adverteix que lluitarà contra els "negacionistes"

Un flama cremarà fins al 15 de juliol en memòria de les 800.000 morts en els 100 dies de matances

Cerimònia solemne a la capital ruandesa per commemorar les 800.000 persones assassinades durant els 100 dies en què va durar el genocidi més ràpid de la història, les ferides del qual encara perduren al petit país centreafricà i els països del voltant. El president, Paul Kagame, que havia estat el cap de la milícia tutsi, ha posat una corona de flors al cementiri més gran del món, amb més de 250.000 víctimes enterrades i convertit avui en un centre de la memòria.

Kagame ha advertit que seguirà "lluitant contra les ideologies negacionistes i revisionistes" del genocidi, i ha recordat la responsabilitat de la comunitat internacional en aquesta tragèdia, alhora que ha lloat els qui van insistir sense èxit aturar les massacres.

Les veus del genocidi que va passar a ulls del món i ningú va aturar

"No hi ha cap manera d'entendre plenament la soledat i la ira dels supervivents i, tanmateix, una vegada i una altra els hem demanat que facin els sacrificis necessaris per donar-li a la nostra nació una nova vida. Les emocions s'han de ficar dins d'una caixa", ha afirmat el president, que des que el 2000 va arribar al poder ha aconseguit millorar les grans xifres de l'economia ruandesa però ha condemnat qualsevol moviment de dissidència i crítica a la seva gestió, fins al punt que persegueix els que qüestionen el relat únic del genocidi. A Ruanda ningú pot posar en dubte que els tutsis són víctimes i els hutus els responsables d'orquestrar matances a cop de matxet, i amaga i castiga qui recordi que els tutsis, guanyadors en la Guerra dels 100 dies, van atacar i reprimir els hutus i van ocasionar més de 200.000 noves víctimes mortals i centenars de milers de desplaçats.

"Som molt millors del que vam ser, però encara podem ser millors. Som les últimes persones del món que haurien de sucumbir a la complaença", ha afirmat. Kagame ha estat acompanyat, entre altres personalitats, del president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, i del de la Comissió de la Unió Africana, Moussa Faki Mahamat, amb qui ha encès la flama que durant els pròxims 100 dies cremarà permanentment en memòria de les víctimes. 

Els 100 dies de massacre van començar el 6 d'abril de 1994, després que el president Juvénal Habyarimana i el seu homòleg de Burundi Cyprien Ntaryamira -tots dos hutus- fossin assassinats quan el seu avió va ser abatut sobre la capital ruandesa. Els atacants mai no s’han identificat.

Cinc lustres després el país encara continua buscant desapareguts. El 4 de maig, en una altra cerimònia d'estat, s'enterraran els 80.931 cadàvers recuperats de fosses comunes excavades al Monument al Genocidi a Nyanza , al sud-est de Kigali, informa Efe .

FOTOGALERIA: 25 del genocidi ruandès

EDICIÓ PAPER 20/04/2019

Consultar aquesta edició en PDF