El comissari de Justícia avisa d'un ús excessiu de la presó provisional a Europa

Brussel·lesLes presons europees tenen un 20% de detinguts en situació provisional, segons ha explicat aquest dijous el comissari europeu de Justícia, Didier Reynders. Segons el comissari, aquest és un dels motius que provoca que hi hagi "sobrepoblació" a les presons europees. Reynders ha explicat que per resoldre aquest problema caldria promoure sistemes alternatius com l'arrest domiciliari, el seguiment electrònic o l'obligació de comparèixer periòdicament davant les autoritats.

"Les alternatives a la presó provisional sovint no s'utilitzen prou a la pràctica encara que existeixen en la majoria de les legislacions nacionals", ha insistit Reynders. El comissari de Justícia europeu ha assegurat que la qüestió de l'empresonament provisional està entre les prioritats en l'agenda de la Comissió Europea, tenint en compte que la presó provisional s'hauria d'utilitzar com "un últim recurs". Per això, considera que la solució no és incrementar les capacitats de les presons perquè, de fet, "el nombre de presos tendeix a augmentar al mateix ritme que la capacitat de les presons". Per contra, creu que justament el que cal és promoure alternatives a la presó provisional.

"Voldria insistir en la importància de les alternatives a la presó provisional", ha reiterat Reynders en un seminari virtual sobre la situació de les presons arran de la pandèmia organitzat per les eurodiputades dels Verds, Diana Riba i Saskia Bricmont. Reynders ha recordat que el Tribunal Europeu dels Drets Humans s'ha pronunciat en aquesta línia diverses vegades i ha assegurat que cal dur a terme una revisió per anar en aquesta línia i, sobretot, un sistema per comprovar que es posen en pràctica.

Sobre les condicions dels presos arran de la pandèmia, Reynders ha admès que hi ha hagut diversos estats membres que han alliberat presos abans d'hora aplicant justament aquestes alternatives per evitar el contagi en un col·lectiu que es considera especialment vulnerable. També ha fet referència a la importància que han pres mesures com permetre les videoconferències entre els presos i els familiars, una iniciativa que considera que es podria mantenir més enllà de la pandèmia alternant-la amb les visites periòdiques.

Els problemes amb les euroordres

I més enllà de les conseqüències que aquesta situació pot provocar en les condicions de vida dels presos, com ha explicat Reynders, això també provoca que la cooperació judicial a nivell europeu quedi malmesa. Quan una autoritat europea emet una euroordre pot ser rebutjada justament basant-se en les condicions d'empresonament del país emissor de l'ordre de detenció i aquest és justament un dels principals arguments esgrimits per rebutjar euroordres entre països europeus, tal com apuntava l'últim informe sobre de la Comissió Europea. En aquest sentit, Reynders ha admès que les condicions de vida a les presons provoquen retards o disfuncions en la cooperació judicial europea a l'hora de gestionar les euroordres.

I justament el mateix dia, la Comissió Europea ha publicat un informe en què admet que hi ha diversos problemes en l'ús de les euroordres però sense especificar ni quins problemes ni quins estats. Brussel·les apunta que hi ha alguns països que no respecten l'ús normatiu de les euroordres, per exemple, denegant extradicions per motius "addicionals" als previstos per la llei europea o a l'incompliment dels terminis per executar-les. No és la primera vegada que Brussel·les es pronuncia en aquesta línia, ja ho va fer en resposta a una carta de l'eurodiputada de Ciutadans, Pagazaurtundúa a l'anterior comissària de Justícia, Vera Jourová.

Brussel·les està duent a terme un procés de revisió del mecanisme d'emissió i de recepció de les euroordres al conjunt de la Unió Europea, però en defensa l'eficàcia. En aquest procés el Partit Popular i Ciutadans han demanat diverses vegades que els delictes de rebel·lió i sedició s'incloguin en aquells que preveuen l'extradició automàtica, però la Comissió no s'ha mullat mai en aquest sentit.