Itàlia
Internacional 07/11/2022

Meloni comença la guerra contra els vaixells de rescat d'immigrants

La primera ministra italiana vol que la resta de països europeus es facin càrrec dels rescatats

3 min
La nova primera ministra italiana, Giorgia Meloni

RomaEl govern de Giorgia Meloni, líder del partit ultradretà Germans d'Itàlia, ha desenterrat la guerra contra els vaixells de rescat de les ONG que operen al Mediterrani central, que ja va impulsar Matteo Salvini quan era ministre de l'Interior entre el 2018 i el 2019. Amb el líder de la Lliga ara al ministeri d'Infraestructures (que té la competència sobre els ports italians) i el seu excap de gabinet, Matteo Piantedosi, al capdavant d'Interior, el nou executiu d'Itàlia no ha trigat a posar en pràctica la política antiimmigració. I la mesura estrella és tancar els ports italians a aquestes embarcacions humanitàries. Les primeres víctimes: gairebé un miler de migrants a bord de quatre naus que fa dies que esperen enmig del mar que algun port italià els doni permís per desembarcar.

“Si vas i vens entre les costes africanes i Itàlia per transportar migrants estàs violant obertament el dret del mar i la legislació internacional. Si un vaixell d'una ONG enarbora la bandera, suposem, alemanya, hi ha dos casos: o Alemanya ho reconeix i se'n fa càrrec, o es converteix en un vaixell pirata”, va advertir divendres la primera ministra italiana durant una roda de premsa en què va deixar ben clar quina serà la política migratòria del seu executiu acabat d'estrenar. Una política migratòria que Meloni havia defensat uns dies abans, durant la primera reunió a Brussel·les amb els presidents de la Comissió Europea, el Consell Europeu i el Parlament Europeu, a qui va proposar impulsar la defensa comuna de les fronteres externes de la UE.

De fet, el primer viatge internacional de Meloni la setmana passada va coincidir amb la primera crisi migratòria del govern. Una crisi que no s'ha acabat. Dissabte a la nit, després de gairebé dues setmanes esperant davant de les costes italianes, Roma va autoritzar el desembarcament al port sicilià de Catània de 144 persones que eren a bord del vaixell Humanity 1, amb bandera alemanya, entre les quals hi ha dones embarassades, malalts i nens, incloent-hi un nounat.

Però les autoritats italianes, seguint les directrius de Meloni, van impedir el desembarcament de la resta dels rescatats: 35 homes adults que s'hauran de quedar a l'embarcació i en aigües internacionals fins que Alemanya accepti acollir els nàufrags al seu territori. És la nova norma: Meloni només permetrà l'arribada de persones amb "necessitats humanitàries", que segons ella són dones embarassades, nens i malalts. I el seu objectiu és que els països indicats a les banderes de les embarcacions humanitàries es facin càrrec d'aquestes persones, una decisió que, a banda d'incrementar el patiment de les persones rescatades, pot convertir-se en un nou focus de tensió entre els socis de la UE.

El capità d'aquest vaixell, però, va desobeir l'ordre de salpar del port amb la resta de migrants a bord i va denunciar que “tornar al mar persones que busquen protecció és una forma d'expulsió col·lectiva i, per tant, és il·legal”. “La llei del mar l'obliga a portar tots els rescatats al mar a port segur”, va voler deixar clar en un comunicat l'ONG alemanya SOS Humanity, responsable de l'embarcació.

Aquest dilluns, tres dels 215 migrants a bord d'un altre vaixell, el Geo Barents, han saltat a l'aigua al port de Catània. Dos d'ells s'han quedat al moll del port i es neguen a tornar a embarcar, mentre que el tercer ha tornat a bord, segons publica EFE. Des de la coberta de l'embarcació, els migrants han penjat pancartes on demanen ajuda ("Help us," s'hi llegeix). El Geo Barents de Metges Sense Fronteres (MSF) va accedir diumenge a la nit al port sicilià amb 572 migrants a bord, però les autoritats italianes només han permès desembarcar els "vulnerable", 357 persones.

"La UE ha d'estar a l'altura"

A la denúncia de l'ONG alemanya s'hi han unit alguns partits de l'oposició italiana i altres organitzacions humanitàries com Amnistia Internacional. “Estic indignat, no es pot especular amb nadons, dones, nens, gent esgotada i traumatitzada. La vida humana sempre ha de ser prioritària”, va lamentar el diputat progressista i activista Aboubakar Soumahoro. El president d'Amnistia Internacional França, Jean-Claude Samouiller, va apuntar cap a Brussel·les: “La UE ha d'estar a l'altura dels compromisos internacionals i dels valors sobre els quals es va fundar”.

Però el to del govern de Giorgia Meloni –amb els seus socis Matteo Salvini i Silvio Berlusconi– no ens ha de sorprendre. Tant Meloni com Salvini han fet bandera d’un discurs antiimmigratori ferotge i obertament xenòfob, en què sovint han assenyalat la immigració com a mare de molts dels problemes dels italians. El seu auge no s'explica sense això.

Brussel·les recorda a Itàlia que té "l’obligació legal i moral" de salvar a les persones que estan en perill al mar

La Comissió Europea ha recordat a Itàlia que, com tots els estats membres, té "l’obligació moral i legal" de salvar la vida a les persones que es troben en perill al mig del mar, informa Gerard Fageda. Tot i això, la portaveu de l’executiu comunitari Anitta Hipper ha dit que Brussel·les "no és responsable de coordinar les operacions en el mar ni identificar el lloc del desembarcament". També ha assegurat que la Comissió està seguint "de prop" la situació: ha celebrat que Itàlia "hagi permès el desembarcament de persones vulnerables" i ha criticat que encara hi hagi 473 persones en vaixells al Mediterrani esperant a ser acollits.  

Precisament, quan Meloni es va reunir la setmana passada amb diferents dirigents comunitaris va assegurar que estava "contenta" pel "clima" que s'havia trobat a les institucions europees. Tanmateix, va admetre que la política migratòria que ja està portant a la pràctica el nou govern italià és una de les qüestions que més desagrada a Brussel·les.

stats