Amèrica Llatina
Internacional 05/05/2021

Els colombians desafien de nou el govern de Duque amb una mobilització massiva

La gran marxa arriba després d'una nova nit d'enfrontaments amb la policia, que han causat 19 morts i 800 ferits en l'última setmana

3 min
Manifestació massiva a Bogotà per una renda bàsica, la retirada de la reforma sanitària i contra la violència policial, el 5 de maig de 2021.

BarcelonaColòmbia viu aquest dimecres una nova jornada de mobilització massiva, quan es compleix una setmana justa des de l'inici de l'aturada general . És la vuitena jornada consecutiva de protestes, que han continuat després que el president del país, Iván Duque, retirés la polèmica reforma fiscal que les va originar. I és que a hores d'ara les protestes s'han reconvertit en un clam popular contra les polítiques econòmiques del govern i contra la violència policial, que des de dimecres passat ha causat almenys 19 morts i més de 800 ferits, segons la Defensoria del Poble. L'ONG Temblores, que fa el seu propi recompte, ha comptabilitzat 31 morts, d'un total de 1.443 casos de violència policial que ha registrat entre el 28 d'abril i el 4 de maig.

La gran marxa d'aquest dimecres està convocada pels sindicats i organitzacions civils per demanar una renda bàsica, la retirada del pla de reforma sanitària del govern i la desarticulació de l'ESMAD, el grup d'antidisturbis de la policia responsable de la repressió contra les manifestacions.

A última hora de la tarda catalana, conductors en vaga bloquejaven diverses carreteres colombianes amb els seus vehicles i hi havia mobilitzacions a gairebé totes les ciutats del país, en la majoria dels casos encara de forma pacífica. Però no tots: a Buga, una localitat a uns 70 quilòmetres al nord de Cali, defensors dels drets humans denunciaven a Twitter que la policia estava "llançant gasos lacrimògens dins de barris on hi ha nens" i en els vídeos penjats a les xarxes es podia veure un helicòpter que llançava el gas lacrimogen, mentre algú exclamava "això és com una zona de guerra!" En un altre vídeo es veia un altre helicòpter sobrevolant les cases de Buga mentre se sentien trets i algú cridava "ens estan disparant des de dalt?"

De fet, la marxa arriba després d'una nova nit de violència, la de dimarts a dimecres, a diverses ciutats, però sobretot a Cali, on es van succeir trets, explosions i càrregues policials. Durant la matinada va caure internet i fins i tot l'electricitat en algunes zones de la ciutat, cosa que va impedir poder informar dels esdeveniments en temps real. A Bogotà, es van registrar atacs dels manifestants contra la policia, com l'incendi d'una comissaria al barri de La Aurora de Usme. Els 10 policies que hi havia dins en aquell moment van poder fugir entre les flames. La policia va informar que fins a 25 de les seves seus havien estat atacades i que tres, inclosa la de La Aurora, havien estat completament destruïdes. Segons les autoritats de la capital, la nit havia deixat un balanç de 72 civils i 19 policies ferits.

Tant dimarts com dimecres, es van veure cues de vehicles que sortien d'algunes benzineres a Cali, mostra d'un altre efecte col·lateral de l'aturada: el desabastiment. Segons el diari colombià El Espectador, hi ha problemes per aconseguir combustible a tot el país i a Cali, des de l'inici de l'aturada, hi han deixat d'arribar 10.000 tones d'aliments. En altres ciutats com Bucaramanga també es notava la falta d'aliments i els mercats havien apujat els preus dels productes frescos, segons Radio Colombia.

Diàleg amb el govern

Després de la dimissió del ministre d'Hisenda dilluns passat, el govern d'Iván Duque va anunciar dimarts que s'asseuria a parlar amb els convocants de l'aturada i altres institucions del país per intentar trobar una sortida dialogada a la crisi. El govern va anunciar fins i tot els temes a tractar en aquest diàleg, que van des de la reactivació de l'economia i l'ocupació, la no violència i la protecció dels vulnerables, com reclamen les protestes, fins a l'estabilització de les finances públiques i la campanya de vacunació massiva.

"La reforma fiscal [que va originar l'aturada] va ser només una vàlvula d'escapament, però les protestes són fruit d'un malestar econòmic i social que ve de molt enrere, d'abans de la pandèmia, sobretot entre la classe mitjana i els grups més desemparats per les polítiques socials de retallades", explica Anna Ayuso, analista del Cidob, que recorda que just abans de la pandèmia , a finals del 2019, ja hi va haver un altre esclat de protestes socials a Colòmbia , dins d'una onada de protestes similars a tot Amèrica Llatina. A la situació de penúria econòmica en què vivien milions de colombians abans del covid-19 s'hi ha sumat ara la pandèmia, que ha fet que en l'últim any creixi un 42,5% la pobresa al país i que 2,8 milions de persones hagin caigut la pobresa extrema. La reforma fiscal que proposava Duque per reactivar l'economia, que hauria obligat a declarar sous a partir de 550 euros mensuals, va generar la sensació "que es volia fer pagar els plats trencats justament als qui més han patit el tancament", diu Ayuso.

stats