Internacional 04/05/2019

Què passa a Veneçuela?

Les claus de l'última crisi entre chavistes i opositors

Marta Rodríguez
4 min
Juan Guaidó es prepara per enregistrar un missatge

BarcelonaVeneçuela continua enmig d'una crisi política i social, en què ni el govern ni l'oposició se'n surten. L'"ara o mai" amb què l'autoproclamat president, Juan Guaidó, va sorprendre dimarts passat amb l'alliberament del seu company i opositor Leopoldo López ha acabat en un nou fracàs de l'antichavisme per mirar de posar fi al mandat del president Nicolás Maduro. La jugada, a més, ha esquitxat Espanya, perquè López s'ha refugiat a l'ambaixada espanyola a Caracas. Madrid, que havia sigut un dels primers governs a reconèixer la legitimitat de Guaidó, ja ha avisat que no permetrà que la legació es converteixi en un centre polític, tenint present el cas de Julian Assange a l'ambaixada equatoriana a Londres.

Per què Guaidó es va autoproclamar president?

El 23 de gener Guaidó, president de l'Assemblea Nacional, es va proclamar president encarregat de Veneçuela davant la sorpresa de la comunitat internacional, que a poc a poc li va anar donant suport. El nou president es justificava dient que la Constitució veneçolana capacitava el president de la cambra a ocupar la presidència temporal de l'executiu en cas d'incapacitat o absència del president escollit. Al darrere hi havia una crisi de legitimitat, perquè el govern chavista no reconeix l'Assemblea Nacional, de majoria opositora des del 2015. Per contrarestar el seu poder, el règim ha posat en marxa una Assemblea Constituent, formada exclusivament per diputats chavistes que tenen l'encàrrec de redactar una nova Constitució.

Una cinquantena de països reconeixen Guaidó com a president legítim, entre els quals els Estats Units, una bona part de l'Amèrica Llatina i la Unió Europea. Espanya va ser un dels primers països a donar suport al dirigent antichavista, però sense trencar relacions amb el govern de Caracas.

Quin poder real té Guaidó?

Cap. Guaidó no controla cap part del territori ni cap més institució que l'Assemblea Nacional, buidada de poder pel chavisme. Malgrat que ha assegurat unes quantes vegades que manté converses amb caps de l'exèrcit perquè abandonin el chavisme, el cas és que no hi ha cap membre de la cúpula que hagi desertat i tan sols s'han detectat un grapat de desercions entre soldats i càrrecs baixos.

Una de les mostres més clares que Guaidó no té cap poder més enllà de l'exterior és el fracàs estrepitós que va suposar la campanya per introduir a Veneçuela menjar i material de primera necessitat enviat pels Estats Units a les fronteres amb Colòmbia i el Brasil, i que finalment no va poder entrar al país.

Milers de manifestants han respost a la crida de Guaidó a mobilitzar-se davant de les casernes

El règim va permetre fins i tot que Guaidó tornés lliurement i sense problemes d'un viatge per països de la regió per captar suport. L'autoproclamat president havia estat prèviament advertit pel Tribunal Suprem, controlat pels chavistes, que tenia prohibit abandonar el país, així que la seva sortida suposava un desafiament a la llei vigent.

La Sindicatura de Comptes veneçolana va inhabilitar durant 15 anys Guaidó per ocupar càrrecs públics, així que en unes hipotètiques eleccions, que no estan convocades, no s'hi podria presentar. L'organisme acusa l'antichavista d'amagar patrimoni i de rebre diners de països estrangers.

Qui és Leopoldo López?

Amb Henrique Capriles, Leopoldo López ha sigut una de les cares més visibles de l'oposició al chavisme. Activista i líder dels sectors més durs de l'oposició, el polític veneçolà va ser un actiu en les mobilitzacions que van acabar en el fallit cop d'estat al llavors president Hugo Chávez. El 2008 va ser inhabilitat per a càrrecs públics i no va poder presentar candidatura per a l'alcaldia de Caracas. La seva figura no ha generat tradicionalment unió entre l'heterogènia oposició veneçolana, molt fragmentada i que no ha sigut capaç de superar diferències. El 2015 la justícia el va condemnar a 13 anys de presó per instigar a la violència en les manifestacions antigovernamentals de l'any anterior, en què van morir desenes de persones.

Des de llavors ha estat tancat en una presó d'alta seguretat, fins que fa cinc mesos el Suprem li va canviar el règim penitenciari per l'arrest domiciliari. Diferents organitzacions pels drets humans i organismes internacionals n'han denunciat l'empresonament i les condicions en què el règim l'ha mantingut.

L'alliberament de López ha sigut un cop d'estat?

El govern de Maduro així ho creu. Guaidó va explicar que l'alliberament del seu company de partit era l'"última fase" per derrocar el chavisme, i va assegurar que comptava amb el suport de militars. Fins i tot els Estats Units, gran aliats dels opositors, van assenyalar que alts càrrecs del chavisme s'havien compromès a participar en l'acció, però finalment –no van explicar el perquè– no es van moure. El chavisme ha resistit, l'exèrcit s'ha mantingut al seu costat i, de moment, es confirma com un gran valedor del president.

Quin paper hi juga Espanya?

Quan Guaidó es va autoproclamar president, el govern de Pedro Sánchez va ser un dels primers de la Unió Europea a reconèixer-lo i fins i tot va donar un ultimàtum a Maduro perquè convoqués eleccions. Però l'entrada de López i la seva família a l'ambaixada espanyola com a "hostes" complica la situació de Madrid, perquè ha de mantenir l'equilibri entre el seu suport a l'opositor i les relacions diplomàtiques existents amb Caracas. Per això, el ministre d'Exteriors espanyol, Josep Borrell, ha hagut d'advertir públicament el dirigent antichavista que no permetrà que converteixi la legació diplomàtica en un centre polític. El Suprem veneçolà ha emès una ordre de detenció contra López però Espanya ha insistit que no l'entregarà.

stats