“A cada ciutat dels EUA hi ha un George Floyd”

Retrats de la protesta que dona veu a la ira de molts

Durant una setmana les ciutats dels EUA han sigut l’escenari de la dissidència. Els manifestants són als barris incendiats de Minneapolis, aixequen barricades fora de la Casa Blanca, recorren la Union Square de Nova York i trenquen aparadors a Beverly Hills. Les persones que donen veu a la seva ira aquests dies són peces individuals d’un moviment, com gotes d’aigua dins una onada. La seva força està en la cohesió. Però són desconeguts, dividits per la geografia, l’edat, el color i l’experiència. Un home negre a Minneapolis. La filla adolescent d’immigrants indocumentats a Los Angeles. Una mare blanca a Austin (Texas). Tots diuen que n’han tingut prou.

Potser en un altre moment, en un altre any, la mort de Floyd hauria acabat amb una nit de protestes, marxes locals, promeses de reforma. Però els EUA no estan disposats a acceptar les respostes habituals a aquesta mort en aquest moment. No enmig d’una pandèmia que s’ha endut més de 100.000 vides, moltes d’elles d’afroamericans. No en un país en què l’atur, que també ha afectat els negres desproporcionadament, està en el nivell més alt de l’últim segle.

Don Hubbard

Minneapolis, 44 anys

Don Hubbard diu que no tenia més remei que anar a Cup Foods, la botiga on el dependent va denunciar que Floyd havia intentat utilitzar una bitllet fals de 20 dòlars, fet que va motivar la trucada a la policia.

Nascut a Minneapolis, Hubbard diu que el 90% de les seves interaccions amb la policia han sigut negatives, tot i que fa anys que és empleat del govern local. Fa uns deu anys, explica, la policia el va detenir al sortir d’una botiga dient que “s’ajustava a la descripció” d’un home acusat en una disputa domèstica. “M’ajustava a la descripció perquè soc negre”, diu, i explica que un company de feina blanc que anava amb ell es va quedar assegut al camió mirant cap a una altra banda, sense dir res a favor d’ell. “No he tornat a parlar amb aquell home des d’aquell dia, va ser un covard”, diu Hubbard.

Beatriz Lopez

Los Angeles, 19 anys

A Hollywood High Beatriz Lopez va ser una de les dues estudiants no negres de l’equip de majorets de hip-hop. “Cada any hi havia una assemblea afroamericana organitzada pel sindicat d’estudiants negres -explica Lopez-. Era molt emotiu. Llegien poemes sobre la brutalitat policial. Feien presentacions de diapositives recordant persones que havien mort per brutalitat policial aquell any. Allò em va tocar”. Filla d’immigrants mexicans, Lopez es va sentir identificada amb la manera com les persones negres són tractades per la policia. “Sempre hi havia alguna cosa de què tenir por perquè els meus pares no tenien papers -relata-. Cada cop que veig la policia, fins i tot ara, em crea angoixa”.

Beth Muffet

Austin (Texas), 36 anys

Beth Muffett és una mare blanca que treballa com a massatgista. Durant tota la seva vida només ha tingut interaccions positives amb la policia. Fins diumenge passat. Quan uns agents van fer servir les seves bicicletes per fer retrocedir una multitud de manifestants, ella els va cridar i va apuntar el seu número de placa. Va acabar amb contusions a l’estómac i al genoll, on un agent la va colpejar amb la bicicleta. Va acabar ferida, ruixada amb gas pebre i indignada. “Crec que hi ha un canvi real ara mateix entre les mares que volen educar els seus fills perquè siguin post-racials”, diu Muffett, que té una filla de 4 anys. “I això ha portat moltes mares a dir a Facebook «El vostre silenci blanc és ensordidor». Si no us alceu per George Floyd, qui s’alçarà mai per vosaltres? -explica-. El crim és tan greu que no podia no sortir a fer alguna cosa”.

Copyright The New York Times

EDICIÓ PAPER 17/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF