DEFENSA EUA
Internacional 09/02/2013

Els "ciberatacs", el nou repte del Pentàgon

Polèmica per la imprevisibilitat de les ofensives digitals

Carme Riera Sanfeliu
3 min
Un membre de l'exèrcit dels Estats Units informa els mitjans de comunicació 
 Dels avenços en matèria de defensa cibernètica.

Barcelona.Sabia que aquell atac endinsaria els Estats Units en territori desconegut. Però tot i això el president Barack Obama, acabat d'arribar a la Casa Blanca, va ordenar el 2009 la primera ofensiva cibernètica de la història del seu país. Segons detalla el periodista del New York Times David E. Sanger al seu llibre Confront and conceal [Enfronta-t'hi i oculta-ho], acabat de publicar, el president va utilitzar un virus creat pels Estats Units i Israel per atacar una de les plantes d'enriquiment d'urani de l'Iran.

L'accés exclusiu que Sanger ha tingut a alts càrrecs de l'administració implicats en l'atac suposa la confirmació off the record d'una ofensiva que el govern mai ha reconegut. La revelació no podria haver-se fet pública en un moment més indicat. Dilluns alguns mitjans nord-americans van filtrar un document en què el departament de Justícia acordava que Obama ha de tenir el poder d'ordenar un atac cibernètic "preventiu" si detecta que un altre país prepara una ofensiva digital contra els Estats Units.

El text és només una de les conclusions a què està arribant el govern, que es prepara per aprovar les primeres normes per regular com ha de respondre el país a un ciberatac de grans proporcions. Les normes seran classificades, com les lleis que regulen l'ús dels drones , els avions no tripulats que han posat l'accent més polèmic al primer mandat del president.

Les armes digitals prometen ser un dels punts sensibles dels últims quatre anys d'Obama a la Casa Blanca. L'única partida que augmenta en el pressupost del Pentàgon és l'arsenal cibernètic i destacats sectors de la societat civil nord-americana s'uneixen sota una mateixa demanda: si el govern ha de tenir més poders, demanem més transparència.

"Conseqüències desastroses"

"Serà molt difícil que el govern pugui demostrar al món que ha atacat un altre país per aturar un perillós codi informàtic", explica a l'ARA Adam Segal, expert en ciberseguretat i conflicte del nord-americà Council on Foreign Relations. "I encara serà més complicat identificar exactament d'on ve l'amenaça", afegeix per explicar una tècnica utilitzada per hackers que volen distreure el seu objectiu. "Hi ha pirates informàtics que saben com fer creure a l'objectiu que l'atac ve d'un altre ordinador. Poden fer creure al Pentàgon que Pequín està atacant i en situacions com aquestes, si es vol respondre, el temps de reacció és molt poc, el marge d'error és enorme i les conseqüències poden ser desastroses", alerta.

Aparentment, Obama és conscient d'aquests perills. David E. Sanger detalla al seu llibre que els assessors del president explicaven que, en el moment d'ordenar l'atac contra la planta iraniana de Natanz, el comandant en cap "tenia la mateixa sensació que els seus predecessors dels anys 40, quan van utilitzar armes atòmiques per primer cop, o dels que als 50 van estrenar els míssils intercontinentals". Obama, explica Sanger, ha alertat al seu equip dels "perills d'abusar de l'arma i donar un pretext a governs o terroristes per enviar un atac similar". Si un país depèn dels sistemes informàtics, són els Estats Units. Els analistes coincideixen que un atac a les seves plantes elèctriques o als seus centres financers seria "molt més agressiu que res del que s'ha vist fins ara", segons va dir a Sanger un oficial de la Casa Blanca.

L'experiència del virus Stuxnet, segons Segal, ha enviat dos missatges. L'atac va ser efectiu i va aturar moltes centrifugadores però un error en el codi va provocar que s'escampés a ordinadors d'una desena de països. "Aquesta falta de control preocupa molt els nord-americans, i el discurs alarmant de membres del govern no ajuda", diu Segal referint-se al discurs del futur cap de la CIA, John Brennan, que augura un "ciber-11-S". Segal demana tranquil·litat i assegura que cap país té la preparació necessària per causar una catàstrofe d'aquestes dimensions.

Els últims ciberatacs que ha patit el país provenen de hackers xinesos, que aquest mes s'han colat al sistema del New York Times . Alguns hi veuen accions sense importància, d'altres temen el pitjor. Molts acusen ara el Congrés, que va vetar una llei que exigia a les empreses augmentar la protecció als seus sistemes i compartir amb el govern informació sobre els virus que rebien. Els republicans no volien tanta regulació i ara el president es planteja imposar-ho a cop de decret executiu.

stats