ELECCIONS

El centredreta d'Andorra perd la majoria absoluta

Xavier Espot, de Demòcrates, té la clau per governar

Demòcrates va revalidar la victòria a les eleccions d’ahir a Andorra. El candidat Xavier Espot, exministre de Justícia i Interior amb el govern sortint, es perfila com el nou cap de govern en substitució de Toni Martí. La formació de centredreta, que suma dues dècades al poder, s'ha quedat a un pas de la majoria absoluta a l'obtenir el 35,13% dels vots amb l'escrutini complet del recompte nacional, lleugerament inferior al 37% de la convocatòria anterior. La segona força més votada ha sigut el Partit Socialdemòcrata (PS), que aconsegueix així recuperar-se de la davallada de fa quatre anys. La formació progressista va assolir el 30,62% dels sufragis, vuit punts més.

L’escenari d’aquest 2019 no té res a veure amb el de fa quatre anys. Els únics supervivents en la cursa electoral són Pere López i Josep Pintat, de la Tercera Via. Han canviat les cares, però també els noms i les aliances. Demòcrates es va presentar amb Xavier Espot, que va elaborar unes llistes marcades per la renovació, va imprimir un estil propi i va presentar una estratègia poc dissimulada de marcar distàncies amb el mandat de Toni Martí, especialment el de l’últim tram de legislatura, ple d’afers polèmics i de decisions impopulars.

Suport a les parròquies

Els resultats de les eleccions mostren un escenari amb Demòcrates com a força clarament guanyadora i el Partit Socialdemòcrata amb un ascens fulgurant que el converteix en la segona força, molt consolidada i amb un destacat creixement. La mala notícia per a Demòcrates per Andorra és que perd la majoria absoluta i la bona per als socialdemòcrates és que han tret rèdit de la seva marca d'acord amb els liberals, han donat la campanada a Escaldes-Engordany i han recuperat la capital per només 12 vots de diferència. També pel que fa a la circumscripció territorial, Demòcrates manté el tradicional feu de Canillo, i guanya a Encamp i Ordino. UL - Tercera Via fa bons els pronòstics i s'imposa a Sant Julià, mentre que Ciutadans Compromesos s'endú el triomf a la Massana, encara que s'ha de tenir en compte el bon resultat de d'acord i el gran nombre de vots en blanc, que s'han d'interpretar per la indefinició que ha mostrat la llista de Raül Ferrer i Carles Naudi entre Demòcrates per Andorra i la Tercera Via, que se suposa que ha fet que molts ciutadans hagin optat per la papereta en blanc.

En la circumscripció nacional s'imposa clarament Demòcrates, que baixa només una mica més d'un punt respecte al 2015, amb un fort increment del Partit Socialdemòcrata respecte a les eleccions generals de fa quatre anys, que el van portar al grup mixt. Els Liberals cauen i paguen la factura de l'escissió i obtenen el mateix resultat que els seus exsocis, ara agrupats en la Tercera Via, ja que la fórmula de d'acord els permet guanyar dos consellers (el d'Escaldes i el de la capital). Mal resultat per a Socialdemocràcia i Progrés d'Andorra, que perd els dos consellers del 2015 i es queda sense representació al Consell General, mentre que Andorra Sobirana i Unió pel Progrés (UPA) fracassen en el seu intent de tenir veu al Parlament.

Els resultats mostren un relatiu desgast dels vuit anys de legislatura demòcrata amb Toni Martí i l'èxit de la creació de d'acord, encara que Demòcrates d'Andorra aguanta el cop gràcies a l'efecte Espot i, amb els cinc consellers nacionals i els sis territorials (11 consellers o 13 si s'afegeixen Ciutadans Compromesos), està en disposició de governar còmodament amb els consellers de la Tercera Via tots (junts sumarien 17 escons) o només amb els de Pintat sense Ciutadans Compromesos (sumarien 15), una possibilitat que a priori no ha de suposar grans dificultats si s'aconsegueix un consens en un tema que per a Josep Pintat és fonamental: l'acord d'associació amb la Unió Europea. Està clar que Demòcrates haurà de reduir la velocitat de la negociació a Europa i començar a escoltar el posicionament dels consellers generals lauredians d'UL.

El Partit Socialdemòcrata i els Liberals no sumen per formar govern (11), per la qual cosa els resultats de les urnes només permeten una coalició liderada per Espot amb suports que poden ser puntuals o una fórmula consolidada per a tota la legislatura. Demòcrates ha guanyat en tot el territori en la circumscripció nacional (menys a Sant Julià de Lòria), però li ha faltat més força a les parròquies i la pèrdua d'Escaldes i la capital l'obliga a pactar. Espot, però, és l'únic que pot sumar consellers per liderar el mandat els pròxims quatre anys. El Partit Socialdemòcrata i els Liberals d'Andorra no sumen prou i és impossible que puguin arribar a un acord amb alguna de les altres forces al Consell General com la Tercera Via o Ciutadans Compromesos, molt més pròxims a Espot i la seva llista guanyadora. El Partit Socialdemòcrata ha obtingut 7 consellers generals (5 nacionals i dos parroquials) i Liberals d'Andorra només dos a la nacional i dos de parroquials, de manera que Jordi Gallardo i Ferran Costa tornen al Consell General. La Tercera Via obté dos consellers nacionals i els dos de Sant Julià (4) i Ciutadans Compromesos els dos de la Massana.

Andorra ha celebrat aquest diumenge les vuitenes eleccions democràtiques al Consell General de la seva història. La participació ha sigut del 68,32%, un cop tancats els col·legis electorals, un 2,7% més que en els comicis del 2015, quan va ser del 65,62%.

Segons les dades facilitades pel Govern, al tancament dels col·legis electorals, dels 27.278 electors cridats a les urnes, 18.638 han exercit el seu dret al vot. Les xifres de votants inclouen les dades del vot a la batllia, que han sigut de 7.140 electors. Els vots en blanc i els nuls sumen 853 paperetes.

El nou escenari

Espot promet un acord d’associació amb la Unió Europea, mantenir la pressió fiscal, controlar els preus dels habitatges, apujar el salari mínim i les pensions, i un servei d’acompanyament a les dones que vulguin avortar, que ha aixecat molta polèmica perquè es tracta que la interrupció de l’embaràs es faci fora d’Andorra, de manera que no es posi en perill el coprincipat, ja que l’arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives, amenaça amb abdicar si s’aprova l’avortament. L’altre copríncep és el president francès, Emmanuel Macron, que no s’ha posicionat sobre la qüestió.

Amb els resultats a la mà, l’aposta dels andorrans per la continuïtat del centredreta deixa en via morta la proposta dels socialdemòcrates d’aprovar una llei que autoritzi la interrupció voluntària de l’embaràs en quatre supòsits. Andorra és, amb Malta, l’únic estat europeu que manté el veto total a l’avortament, després que l’any passat en un referèndum la catòlica Irlanda votés a favor de la legalització. El Partit Socialdemòcrata de López ha centrat el seu discurs econòmic bàsicament en una política per afavorir habitatges socials i és l’únic que parla obertament d’apujar la pressió fiscal als que més guanyen, als que ingressen més de 140.000 euros a l’any.

EDICIÓ PAPER 14/12/2019

Consultar aquesta edició en PDF