Internacional 20/11/2017

L'amor salta la frontera

Una parella es casa durant els tres minuts que Trump obre la porta del mur a Mèxic

Ara
2 min
La parella, ell resident a San Diego, ella a Tijuana, es donen el sí vull, a la frontera.

BarcelonaMés que mai l'amor no té fronteres. Ho saben bé Evelia Reyes, una resident de Tijuana, i Brian Houston, de San Diego. La parella es va casar en una cerimònia exprés i inusual, cenyida als tres minuts que el govern nord-americà permet que s'obri la porta del mur que separa els dos països perquè unes poques famílies separades a banda i banda tinguin algun contacte físic, s'abracin, es facin petons o es parlin cara a cara. Tres minuts suficients perquè els dos joves es donessin el 'sí' després de dos anys de festejar i de superar nombroses traves burocràtiques que impedien a la núvia traspassar la ratlla cap al nord.

La boda es va celebrar a l'anomenada Porta de l'Esperança, a l'estat mexicà de la Baixa Califòrnia, enmig de l'alegria de la dotzena de famílies que aquest any participaven a la iniciativa que des de fa sis edicions organitzen les dues policies frontereres i l'ONG Ángeles de la Frontera. Un emocionat Brian Houston va explicar al diari 'San Diego Tribune' que el seu matrimoni és tota una declaració que l'amor salva totes les dificultats i no té fronteres. "Fins i tot estant dividits per una tanca gegant, encara ens estimem a banda i banda del mur", va afirmar. A la cerimònia els nuvis van vestir tal com mana la tradició: ella, de blanc i vel; ell, amb un vestit gris perla.

Dos guàrdies dels Estats Units miren l'abraçada de dos familiars separats per la frontera, a Tijuana.

Fins a arribar a pronunciar el 'sí', la parella de nuvis van passar tres mesos organitzant tots els documents requerits, ajudats pel president de l'ONG, Enrique Morones, però l'Evelina encara haurà d'esperar un any fins a aconseguir el permís de residència, el que als Estats Units es coneix com la 'green card'. Morones va explicar l'emoció de les famílies retrobades, que, durant només tres minuts, poden tornar a tenir contacte físic amb fills, germans o nets que viuen al país del costat. "S'han dit coses que et trenquen el cor com: 'Mijita', et volia abraçar".

El pitjor moment, segons Morones, és fàcil d'imaginar: "Quan els havia de dir que els tres minuts s'havien acabat", va assegurar a la premsa local que va cobrir la iniciativa. Llàgrimes i comiats sentits a la frontera.

stats