ELECCIONS LEGISLATIVES ALS ESTATS UNITS

Estats Units: una campanya tacada per crims d’odi

Els nord-americans voten aquest dimarts enmig d’un auge de la violència racial, religiosa, política i LGTB

La Gael intenta calmar els plors del seu nadó a l’entrada de la sinagoga Ohab Zedek, situada al barri Upper West Side de Nova York. A dins, reciten la havdalah, la pregària de la cerimònia que marca la fi simbòlica del descans del Sàbat i l’inici d’una nova setmana. “Fa molta por, estem espantats”, afirma. “Però sabem que si ens mantenim units i si seguim vivint les nostres vides de la mateixa manera, ells no guanyen”.

La jove jueva lamenta la matança antisemita de Pittsburg del dissabte anterior, que va deixar onze morts i sis ferits, i es mostra consternada perquè un acte horrible com aquest pugui passar als Estats Units. Els incidents contra jueus van augmentar un 57% el 2017 respecte als d’un any abans, segons la Lliga Antidifamació (ADL). La majoria dels gairebé 2.000 casos registrats són assetjaments i actes vandàlics.

Aquest increment de crims d’odi contra jueus no és l’únic. Les organitzacions musulmanes han vist un augment d’atacs contra la seva comunitat encara més espectacular: és gairebé d’un 600%, cosa que els situa prop dels nivells que hi havia després de l’11-S. A més, l’FBI ha comptabilitzat, per segon any consecutiu, un augment del 12% dels delictes d’odi per raça, religió, gènere, orientació sexual o origen nacional.

Retòrica política incendiària

Aquesta tendència a l’alça es va fer evident, i de manera tràgica, durant l’última setmana d’octubre. El tiroteig antisemita es va produir dies després d’un atac racista a Kentucky, on un supremacista blanc va matar dos afroamericans a trets, i dels atemptats frustrats amb paquets bomba contra líders progressistes i crítics amb el president nord-americà, Donald Trump.

Aquests crims d’odi han sacsejat la campanya de les eleccions de mig mandat que se celebren demà i que suposaran un plebiscit al lideratge del president republicà. Els experts atribueixen aquest augment de la violència a la divisió profunda que hi ha al país, però també s’ha obert un debat sobre si la retòrica incendiària de Trump promou actes d’odi entre la població.

La Gael creu que no es pot culpar el president del tiroteig antisemita. “L’odi contra nosaltres ha existit sempre”, diu reticent amb poques ganes de parlar de política. Tequila Minsky, al seu costat, l’escolta fent que no amb el cap i afirma: “Jo anomeno Trump el comandant en cap de l’odi”. Aquesta fotoperiodista jueva atea està esperant el seu amic Dovid Lazerson, un rabí educador conegut per la feina que va fer per millorar les relacions entre negres i jueus després dels aldarulls de Crown Heights del 1991 -provocat per l’assassinat d’un jove jueu a mans de dos negres.

El rabí d’Ohab Zedek ha convidat Lazerson a una xerrada per reflexionar sobre el que va passar a Pittsburg. “He visitat altres sinagogues i el missatge que he vist no és només el d’unitat, sinó també el d’indignació amb Trump”, explica Minsky, i afegeix que una rabí en un dels temples del sud de Manhattan ha arribat a qualificar el president de “dictador”. “És un feixista. Ja no em sorprèn res del que diu. El que em sorprendria és que mostrés una mica d’humanitat”, diu.

Un 49% dels votants nord-americans creuen que Trump incentiva l’actual violència política, mentre que un 47% creu que són els mitjans, segons un sondeig del diari Washington Post. Així, el país també està dividit sobre aquesta qüestió.

La Rachel -és un nom inventat, ja que prefereix restar en l’anonimat- diu que no és una seguidora del president, però tampoc creu que sigui el responsable dels atacs antisemites. “Si saps d’un president que pugui fer que tothom estimi els jueus, presenta-me’l, que el vull conèixer”, afirma a la sortida, al final de la celebració de havdalah.

Massa divisió i seguretat

Aquesta treballadora social opina que hi ha massa divisió entre els seus conciutadans i que ara cal més unitat. “M’ha agradat el que ha dit el rabí Lazerson: hem de començar per petites coses, com un somriure a la gent que és diferent a nosaltres”.

La Rachel explica que tothom està de dol i que la majoria dels seus amics que no són jueus li van trucar per preguntar-li com es trobava poc després del tiroteig massiu de Pittsburg. “A la nostra sinagoga hi venen supervivents de l’Holocaust; he pensat molt en ells”, afirma.

Tant ella com la Gael asseguren que la gent donava les gràcies als guàrdies de seguretat del temple. “Podria haver passat aquí, però ens sentim segurs amb ells”. Algunes sinagogues fa mesos que han incrementat la seva seguretat.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF