ELECCIONS PRESIDENCIALS
Internacional 28/06/2018

La campanya electoral més violenta: 122 polítics assassinats a Mèxic

Els partits creen manuals de risc i aplicacions de mòbil amb alertes per garantir la seguretat dels candidats

Eloísa Farrera
3 min
La campanya electoral més violenta: 122 polítics assassinats a Mèxic

Ciutat de Mèxic“És un poble maleït. El que mana és la violència, la delinqüència. El que passa aquí no és rivalitat política, sinó que els candidats no han acceptat les regles i condicions del crim organitzat”. Adrián Wences Carrasco, coordinador del partit Moviment Ciutadà a l’estat mexicà de Guerrero, explica d’aquesta manera a l’ARA el perquè de la brutal violència que ha sacsejat Mèxic durant la campanya electoral. Diumenge se celebren eleccions presidencials i per a altres càrrecs públics. El seu partit, que es presenta en coalició amb el Partit de la Revolució Democràtica (PRD), ha patit en carn pròpia aquesta violència: dos dels seus candidats han sigut assassinats, però assegura que desenes de líders polítics més han patit amenaces o han sigut víctimes de segrestos exprés, pallisses i intimidacions. És un mal generalitzat al país. De fet, dimarts passat el coordinador municipal del PRD a Guerrero, Pablo Higuera Fuentes, va ser tirotejat al municipi de Zumpango del Río. Per sort va resultar il·lès, però malauradament van morir una criatura de mesos i una dona.

“El crim organitzat té els seus propis candidats, i això ja ha esdevingut habitual. Els donen suport a canvi que, quan aquests candidats arribin al poder, proporcionin seguretat als narcos o els concedeixin obres públiques”, assegura Wences. Els partits i les autoritats de Guerrero han intentat prendre mesures davant aquesta situació: han elaborat manuals de risc, protocols i fins i tot aplicacions per a mòbil amb alertes per als candidats, a més d’assignar-los escortes i recomanar-los moderar els discursos contra els grups criminals. Val més prevenir que curar. Però amb tot això no n’hi ha hagut prou: sobretot a les zones on es cultiva opi, perquè els narcos no volen perdre’n el control.

Xifres dramàtiques

El que passa a Guerrero és només un exemple de la violència generalitzada que sacseja Mèxic des del 2007. El 21 de juny un candidat a alcalde del PRD a l’estat de Michoacán va ser assassinat per diversos individus que portaven uniforme militar: simplement van entrar a casa seva i el van matar. Altres polítics han sigut executats amb un tret al front, torturats o tirotejats a sang freda durant un acte electoral.

Des que la campanya electoral va començar oficialment, el maig passat, divuit candidats han sigut assassinats, entre ells un aspirant a una diputació federal, tres més a diputacions locals i la resta a alcaldies i regidories, segons l’Atles de Risc Politicoelectoral de Mèxic i el diari Reforma. Però en total, des de l’arrencada de la precampanya, el setembre passat, 122 líders polítics han sigut assassinats i 468 més han rebut amenaces directament o indirectament a través dels seus familiars. L’ARA ha contactat amb els familiars d’alguns d’aquests candidats assassinats, però cap ha volgut fer declaracions: tots tenen por de més represàlies.

“Mans criminals estan actuant de manera premeditada i menyspreable per decidir a través de la violència qui pot ser candidat diumenge i qui no”, denuncia Janine Otálora, presidenta del Tribunal Electoral del Poder Judicial de la Federació. Un total de 18.311 aspirants competeixen per 3.400 càrrecs públics. El nivell de violència d’aquesta campanya fa tremolar si es compara amb altres convocatòries electorals o altres països de l’Amèrica Llatina. Segons la revista Proceso, 21 líders polítics van ser assassinats en els comicis mexicans del 2015. És a dir, el nombre de víctimes ha augmentat un 600% en les votacions actuals. A Colòmbia, un país assetjat durant anys per la guerrilla i el crim organitzat, es van registrar cinc assassinats de polítics durant la seva recent campanya presidencial. Ni punt de comparació amb Mèxic.

Un flagell generalitzat

La violència durant la campanya ha afectat igualment tots els grans partits: el PRI (Partit Revolucionari Institucional), el PAN (Partit Acció Nacional), el PRD (Partit de la Revolució Democràtica), el Morena (Moviment de Regeneració Nacional) i el Moviment Ciutadà (MC). Els estats més afectats han sigut els de Guerrero, Oaxaca, Puebla, Veracruz, Michoacán, Mèxic i Jalisco, que són zones especialment afectades pel crim organitzat, el narcotràfic i els alts nivells de pobresa i desigualtat.

La violència té lloc en un context en què l’Estat ha resultat afeblit, entre altres causes, per les polítiques neoliberals i l’avanç del crim organitzat en diverses regions, cosa que podria explicar la molt possible derrota de l’oficialista PRI -que actualment és al govern i ha estat al poder durant dècades- i l’eventual triomf històric del Morena, segons les enquestes. El seu candidat, Andrés Manuel López Obrador, podria superar el 50% dels vots, segons diversos sondejos.

El cansament generalitzat de la ciutadania davant la falta d’oportunitats, la inseguretat, la pobresa, els alts nivells de desigualtat i la corrupció desbocada del PRI expliquen l’avanç de López Obrador. I no només a l’executiu, sinó també al Parlament i a les governacions.

stats