Cal preparar-se per a inundacions, sequeres i incendis "sense precedents"

El nou informe dels científics climàtics de l'ONU alerta que els esdeveniments extrems seran cada cop més freqüents

3 min
Inundacions a Alemanya

BarcelonaAiguats com els que aquest estiu van deixar més de 160 morts a Alemanya o onades de calor com la que està generant uns incendis històrics a Grècia i Turquia són esdeveniments que veurem cada cop més sovint en el futur. Tot i que el nou informe dels científics de l'ONU no els ha estudiat directament, perquè són massa recents, sí que n'ha estudiat molts d'altres fins a finals de l'any passat, i ha arribat a la conclusió que són conseqüència de l'escalfament global i que per tant "són majoritàriament atribuïbles a l'acció humana", explica a l'ARA una de les autores de l'informe, Laura Gallardo, investigadora del Center for Climate and Resilience Research de Xile.

Quan li han preguntat sobre aquesta qüestió durant la roda de premsa, la codirectora del grup de treball de l'IPCC que ha elaborat aquest estudi, Valérie Masson-Delmotte, ha remarcat que "l'informe és molt clar quan diu que, com més escalfament global hi hagi, més fenòmens extrems que no han tingut mai precedents en magnitud, freqüència o al lloc on passen veurem", i ha cridat els governs a "preparar-se" des d'ara mateix per afrontar més esdeveniments d'aquest tipus.

Cada mig grau més de temperatura al planeta "incrementa la intensitat i la freqüència de les onades de calor, les inundacions i les sequeres", apunta l'informe. Fins i tot només amb l'1,5 °C més, "hi haurà cada cop més casos d'esdeveniments extrems que no tinguin cap precedent observat", mai a la història. Aiguats que només passaven un cop cada 10 anys duplicaran la freqüència un cop passem el llindar dels 1,5 °C i passarien a ocórrer tres cops cada dècada amb 4 ºC més de temperatura global. Però les onades de calor, com les que aquest estiu estan provocant intensos incendis a l'est de la Mediterrània, són el que més creixerà en freqüència: onades que passaven cada 10 anys passaran almenys 4 cops per dècada a partir de l'1,5 °C i cada any amb 4 °C més. I calorades més històriques, les que només passen ara un cop cada 50 anys, passaran almenys 9 cops a partir de l'1,5 °C i fins a 39 cops cada mig segle amb els 4 °C.

La Mediterrània patirà sequeres cada cop més importants a mida que s'escalfa el planeta.

Són algunes de les conclusions del 6è informe del Panel Intergovernamental de Canvi Climàtic (IPCC en anglès), publicat aquest dilluns amb el títol Canvi climàtic 2021: Les bases físiques científiques. "Amb un 1,5 °C d'escalfament global, les fortes precipitacions i inundacions associades s'intensificaran i seran més freqüents a la majoria de regions de l'Àfrica i l'Àsia, l'Amèrica del Nord i Europa", diu el nou informe. Sequeres més freqüents i extremes s'esperen també arreu del món excepte a l'Àsia, i la zona de la Mediterrània és una de les que més ho patirà. Amb 2 °C més, alerta l'informe, ja s'excediran de forma freqüent els llindars de calor extrema i sequera que destrueixen el cultiu i deixen la terra erma.

Però aquest tipus d'esdeveniments extrems són, de fet, els que més fàcilment podríem aturar si el món aconsegueix reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle de forma suficient, apunta Gallardo, ja que van associats a l'augment de temperatura del planeta. Així com l'augment del nivell del mar i el retrocés de les glaceres són impactes climàtics que ja són "irreversibles" de cara als propers centenars i fins i tot milers d'anys, segons l'informe, aquests tipus d'esdeveniments meteorològics extrems, com les inundacions o sequeres severes, "si s'aconsegueix reduir l'augment de temperatura a uns límits suficients es podrien revertir", apunta Gallardo. "Hi ha esperança, hi ha espai per a l'acció", diu. Només és qüestió de reduir totes les emissions contaminants per arribar al zero net el 2050 i a més absorbir CO2 de l'atmosfera.

stats