Brussel·les vol un certificat per als pares LGTBI vàlid a tota la UE

Brussel·lesLa Comissió Europea ha proposat aquest dimecres la creació d'un Certificat Europeu de Paternitat que sigui vàlid i acrediti en tots els estats membres la paternitat de les famílies LGTBIQ+. És a dir, Brussel·les vol garantir que els pares tinguin el mateix reconeixement que han obtingut prèviament en el seu país d'origen a tot el territori comunitari i que quan viatgin o vagin a viure en una altra administració no se'ls pugui posar entrebancs en la tramitació de l'afiliació dels fills ni, directament, l'hagin de tornar a fer. "Tots els nens han de tenir els mateixos drets independentment de com van ser concebuts o nascuts i del tipus de família en la qual hagin crescut", ha dit aquest dimecres en roda de premsa el comissari europeu de Justícia, Didier Reynders.

La proposta de l'executiu comunitari s'ha presentat després que hagi detectat un buit legal. Tot i que en una sentència recent de la justícia europea ja es reconeix la protecció dels fills de pares LGTBIQ+, no hi ha cap normativa específica a escala europea que ho reculli i les legislacions dels diferents països de la Unió Europea, que són els que tenen les competències en matèria de famílies, són molt diferents. "La norma és senzilla: si el reconeixement s'ha acceptat en un estat membre s'ha d'acceptar a la resta", ha afegit la vicepresidenta de la Comissió Europea de Valors i Transparència, Vera Jourová.

Brussel·les calcula que fins a dos milions de nens europeus es puguin beneficiar dels drets derivats de la paternitat, com són la successió, la manutenció, la custòdia o el dret dels pares a actuar com a representants legals dels fills per qüestions, entre d'altres, d'escolarització o de salut.

En tot cas, la mesura encara ha de comptar amb el vistiplau del Parlament Europeu i del Consell Europeu, que representa els estats membres. Així, es pot trobar amb la negativa i el bloqueig de països com Polònia i Hongria, tal com solen fer amb la majoria d'iniciatives comunitàries que pretenen donar més drets al col·lectiu LGTBIQ+. Per aquest motiu, i amb l'objectiu que la normativa acabi tirant endavant, Reynders ha volgut deixar clar que la proposta no vol canviar les jurisdiccions dels estats membres, sinó donar seguretat jurídica i "certesa legal" a les famílies que ja han estat reconegudes com a tal en algun dels països comunitaris. D'aquesta manera, Brussel·les també esquiva la controvèrsia respecte a la regulació dels ventres de lloguer en els Vint-i-set i continua permetent que cada administració estatal ho legisli com consideri convenient.