Internacional 03/02/2023

Brussel·les s'acosta a Ucraïna però refreda la seva adhesió a la UE

La plana major de la UE celebra una cimera d'un alt valor simbòlic a Kíiv a menys d'un mes del primer aniversari de la guerra

3 min
Michel, Zelenski i Von der Leyen en la trobada d'aquest divendres a Kíiv.

Brussel·lesLa celebració de la cimera entre la Unió Europea i Ucraïna a Kíiv a menys d'un mes del primer aniversari de l'inici de la guerra té un alt valor simbòlic. "Vol ser un missatge per al poble d'Ucraïna: el Kremlin no ens intimida. La UE us donarà suport en totes les qüestions que pugui, tant de temps com sigui necessari perquè Ucraïna i la UE són família", ha insistit en la roda de premsa d'aquest divendres a la capital ucraïnesa el president del Consell Europeu, Charles Michel, que estava acompanyat de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen; l'alt representant de la UE, Josep Borrell, i el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski. També s'han desplaçat a territori ucraïnès fins a quinze comissaris, un desplegament inèdit en un país en plena guerra.

El president ucraïnès ha aprofitat la trobada per insistir en la necessitat d'adoptar "noves" sancions i "més dures" contra Rússia per evitar que aquest "estat terrorista" continuï amb les seves "capacitats de producció" i de "defensa" davant les tropes russes, així com per demanar a Occident armes de llarg abast i l'acceleració de l'enviament d'armes per tenir "més capacitats" per fer front a la invasió. En aquest sentit, Von der Leyen, que ahir dijous ja es va reunir amb el govern ucraïnès, li ha assegurat que el desè paquet de sancions contra Rússia estarà a punt el 24 de febrer i que tindrà un impacte de 10.000 milions d'euros.

A més, ha concretat que la Unió Europea està estudiant sobretot privar el règim de Vladímir Putin de tecnologies crítiques, com materials especials per a la fabricació de drons, i intentar que tingui el mínim de recursos per continuar finançant la guerra contra Ucraïna. També ha recordat que Moscou "ja està pagant un altre preu per les sancions" i que la seva voluntat és que acabi costejant "part de tot el que ha fet a Ucraïna".

Una altra de les qüestions que han tractat els líders comunitaris i ucraïnesos és el procés d'adhesió d'Ucraïna a la Unió Europea. Tot i que Kíiv va aconseguir l'estatus d'estat candidat en un temps rècord aquest estiu passat i, des d'aleshores, pressiona per entrar-hi en un termini màxim de dos anys, Brussel·les ha tornat a refredar aquesta opció. De fet, Zelenski ha instat aquest divendres el bloc comunitari a començar les negociacions per accelerar el procés per convertir-se en el 28è estat membre, però Von der Leyen s'ha limitat a felicitar-lo per la seva "determinació" i "passos importants" per complir amb les recomanacions de la Comissió Europea, que afecten principalment la corrupció endèmica del país i l'estat de dret. "Tinc la confiança que continuareu en el bon camí. No hi ha terminis, però sí objectius que s'han de complir", ha assenyalat la cap de l'executiu comunitari.

En aquest sentit, Zelenski la setmana passada va anunciar una reforma del govern i les altes institucions, la més significativa des de l'inici de l'ofensiva de Moscou. Va destituir, per exemple, el viceministre de Defensa, Viatxeslav Xapovalov, per haver comprat partides de menjar fresc destinat als soldats a preus inflats. I aquesta setmana ha anunciat canvis legals al país "que modificaran la realitat social, legal i política" a Ucraïna; unes reformes encaminades, doncs, a aconseguir més efectivitat i transparència de l'administració per accelerar l'ingrés a la UE. Al seu torn, Brussel·les preveu informar sobre els progressos d'Ucraïna durant la primavera d'enguany, clau segons auguren diversos experts per al futur de la guerra, ja que s’espera que tant Kíiv com Moscou llancin les seves ofensives un cop marxi el fred i la neu que condiciona el dia a dia d’Ucraïna.

Tanmateix, Brussel·les i Kíiv han acordat avançar en l'acostament econòmic. Von der Leyen ha anunciat que la suspensió dels aranzels s'ajornarà fins al 2024 i que Ucraïna passarà a estar inclosa en diferents programes de subvencions i de formació. Fins ara, la Unió Europea i els diferents estats membres han destinat 50.000 milions d'euros en ajuts a l'estat ucraïnès. D'altra banda, el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, ha confirmat que Brussel·les aportarà 500 milions d'euros més al Fons per a la Pau per finançar més armament per a Kíiv i que doblarà el nombre de soldats ucraïnesos que entrenarà, de 15.000 a 30.000. Se'ls prepararà en territori comunitari, sobretot a Polònia, i se'ls instruirà en l'armament pesant que els països occidentals estan lliurant a Ucraïna, com els tancs alemanys Leopard II.

Putin continua atacant civils

Mentrestant, el ministeri de Defensa rus ha reconegut que va atacar la ciutat de Kramatorsk, que és a la regió oriental de Donetsk. Tot i que Rússia afirma que el bombardeig estava dirigit a equips militars i que van aconseguir eliminar llançadors de míssils, Kíiv assegura que almenys tres persones van morir i 20 van resultar ferides per l'impacte a un edifici d'apartaments. Ara mateix, la regió de Donetsk, que Moscou es va annexionar el setembre passat, és el front de combat principal entre els dos exèrcits.

stats