Transició energètica
Internacional 01/01/2022

Brussel·les proposa incloure el gas i l'energia nuclear en la transició verda

El projecte de classificació de la Comissió planteja seguir construint nuclears fins al 2045 i plantes de gas fins al 2030

3 min
NUCLEAR SENSE FUMS? El consum de tabac a l'interior de la central nuclear d'Ascó ha estat denunciat per l'informe del Consell de Seguretat Nuclear.

BarcelonaLa Comissió Europea ha aprofitat la festa del primer dia de l'any per fer pública la seva polèmica proposta de taxonomia, és a dir, la classificació de les fonts d'energia que han de rebre inversió dels fons destinats a la transició energètica impulsada per combatre l'emergència climàtica. Tal com es veia a venir des de fa setmanes, arran de l'intens debat en el si de la UE atiat per la crisi energètica , tant el gas natural com l'energia nuclear són considerades per Brussel·les fonts d'energia vàlides per a la descarbonització de l'economia. Una postura que toparà amb el rebuig de bona part del Parlament Europeu, tal com ja han avançat diversos membres del Partit Verd a Twitter aquest mateix dissabte.

La proposta que fa la Comissió, i que ha de ser aprovada amb majoria simple per l'Eurocambra i pel Consell amb dos terços dels estats membres, permetria seguir construint noves centrals nuclears fins al 2045 i noves plantes de gas natural fins al 31 de desembre de 2030. Malgrat els diversos condicionants que imposa la proposta, detallada en un document de 60 pàgines al qual ha tingut accés l'ARA, la inclusió de l'energia nuclear i el gas natural en la taxonomia suposaria a la pràctica que bona part de les inversions previstes en el Green Deal (un bilió d'euros que provindran la meitat dels pressupostos i l'altra meitat de la mobilització d'inversions públiques i privades) poden anar a parar a aquestes dues fonts d'energia.

L'esborrany filtrat assegura que experts científics dels estats membres han dut a terme una anàlisi tant de l'energia nuclear com del gas natural i han arribat a la conclusió que tant l'una com l'altre "poden contribuir a la mitigació del canvi climàtic". Però a ningú se li escapa que es tracta més aviat d'una cessió política; de dues, de fet. D'una banda és una victòria per a França, que assumeix també aquest 1 de gener la presidència rotatòria de la Unió Europea i que ha fet batalla de la inclusió de l'energia nuclear en el paquet verd: el 70% de l'electricitat que consumeix el país ve de l'energia nuclear i el president Emmanuel Macron ha apostat per incrementar encara més la seva producció com a mesura per combatre tant la crisi energètica com la crisi climàtica .

D'una altra, una victòria per a Alemanya, que s'oposava a la petició de França en favor de les nuclears (el país té previst consumar la seva apagada nuclear total el 31 de desembre d'aquest any que arrenca), però en canvi reclamava incloure-hi el gas, després d'haver tirat endavant amb el gasoducte Nord Stream 2, que portarà més gas des de Rússia fins a Alemanya , malgrat les veus crítiques que tant a Europa com als Estats Units denunciaven el projecte com una forma d'incrementar encara més la dependència energètica de Moscou.

Energies de transició

L'energia nuclear no genera emissions de CO2 però els residus radioactius que produeix podrien "danyar altres objectius mediambientals europeus" com la biodiversitat. Ara, però, la proposta presentada per Brussel·les assegura que la revisió científica d'aquesta qüestió ha conclòs que amb les mesures legislatives i estàndards que els fixa la UE, les plantes nuclears donen "prou confiança" per seguir utilitzant-les.

El gas natural, per la seva banda, emet la meitat de CO2 que el carbó i prop d'un 30% menys d'emissions que el petroli, i per això molts estats, i també experts, el recomanen com a energia de transició cap a les renovables. Tampoc genera partícules PM2,5 ni PM10, que són les que provoquen afeccions respiratòries, però sí que emet molt de metà, un potent gas d'efecte hivernacle que escalfa fins a 35 cops més que el CO2 tot i que dura molt menys temps a l'atmosfera. En tot cas, el gas (excepte el derivat de residus com el biogas) és un combustible fòssil i per això moltes altres veus, començant per les ONG mediambientals, s'oposen a fer-lo servir com a energia de transició.

Segons el text de la proposta filtrat aquest dissabte, però, es podran construir noves plantes de gas natural si incorporen "algun sistema de captura de CO2" o bé si fan servir "un 30% de gas renovable [com el biogas producte de la descomposició de residus] o gas pobre en carboni a partir de l'1 de gener de 2026" i es comprometen a elevar aquesta proporció "al 55% a partir de l'1 de gener del 2030, i canviar a gas renovable o pobre en carboni de forma total a partir del 31 desembre de 2035". No obstant, l'esborrany deixa clar que aquestes dues alternatives, tant l'energia nuclear com el gas, es podran fer servir "sempre que les renovables no estiguin encara disponibles en una quantitat suficient" per cobrir la demanda energètica que generen.

"La Comissió Europea proposa que les inversions en gas siguin considerades verdes fins al 2030 i la nuclear fins al 2045. El Parlament Europeu té capacitat legal per bloquejar aquesta proposta, i hem de fer-ho per salvar Green Deal", ha piulat de seguida Ernest Urtasun, eurodiputat dels Verds, que ha considerat significatiu també que la proposta s'hagi filtrat un 1 de gener.

stats