Internacional 15/07/2021

Brussel·les expedienta Hongria i Polònia per les lleis anti-LGTBIQ

Varsòvia desafia la preeminència del dret europeu i qüestiona l'autoritat del TJUE

4 min
El primer ministre polonès, Mateusz Morawiecki, i el primer ministre d'Hongria, Viktor Orbán

Brussel·lesDes del 2019, a Polònia hi ha municipalitats i regions que s'han declarat "lliures d'ideologia LGTBIQ". I, des de fa una setmana, a les escoles hongareses no es pot parlar d'homosexualitat. Però la Comissió Europea ha decidit començar a actuar ara. Aquest dijous, l'executiu comunitari ha activat la via legal contra aquests dos països per vulnerar els drets fonamentals d'aquests col·lectius. Cap dels dos països ha fet cas a les amenaces verbals o escrites que fins ara els havien arribat des de Brussel·les, així que s'obre ara un nou capítol en la llarga pugna entre la Comissió i les dues capitals que encapçalen el desafiament als valors europeus des de dins mateix de la Unió.

"La igualtat i el respecte a la dignitat i els drets humans són valors fonamentals de la UE consagrats a l'article 2 del Tractat de la Unió Europea. La Comissió farà servir tots els instruments al seu abast per defensar aquests valors", assegura Brussel·les en un comunicat. Però que l'executiu d'Ursula von der Leyen hagi decidit activar la via legal ara no vol dir que Budapest i Varsòvia siguin castigats immediatament. És un nou procés llarg i feixuc, que comença amb aquesta notificació formal del procés d'infracció i que dona ara dos mesos als dos governs per respondre amb els arguments que considerin pertinents contra les al·legacions dels serveis jurídics de la Comissió Europea. Després d'aquests dos mesos, si la resposta no convenç Brussel·les, l'executiu comunitari enviarà el que s'anomena dictamen motivat, que dona una última oportunitat als governs per rectificar. Una vegada s'hagin exhaurit aquestes vies serà quan s'arribarà, si es considera necessari, al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).

Desafiament a l'arquitectura legal de la UE

Però un dels problemes de fons d'aquesta pugna entre els dos governs ultraconservadors de l'Est i Brussel·les és que fins i tot es qüestiona la preeminència del dret europeu per sobre de l'estatal, una jerarquia fonamental en l'arquitectura i el funcionament de la UE. Tant Polònia com Hongria ja tenen uns quants fronts oberts al TJUE per vulnerar les lleis i els principis comunitaris, per exemple pel que fa a la independència judicial. En el cas de Varsòvia, aquest mateix dimecres el seu Tribunal Constitucional es va negar a acatar una decisió del TJUE que li exigia suspendre de manera cautelar les reformes adoptades recentment en l'àmbit judicial. I aquest mateix dijous el tribunal amb seu a Luxemburg ha determinat que el règim disciplinari que Polònia aplica sobre els seus jutges viola el dret comunitari perquè justament els limita les opcions de plantejar qüestions prejudicials al TJUE.

Però el desafiament més gran en aquest intercanvi de foc entre Brussel·les i Varsòvia encara ha d'arribar. El primer ministre polonès, Mateusz Morawiecki, va elevar una consulta al Constitucional del país en què qüestionava justament la preeminència del dret comunitari sobre l'estatal. El dictamen estava previst per aquesta setmana però s'ha ajornat fins al 3 d'agost. De moment, a Brussel·les hi ha "molta preocupació" perquè si el tribunal polonès sentencia a favor de la primacia del dret estatal pot posar en dubte tota l'arquitectura legal i judicial de la UE, que es basa en el fet que el Tribunal de Justícia europeu és l'autoritat judicial preeminent.

Les fronteres entre les Constitucions dels estats de la Unió i la llei europea no han sigut només qüestionades per Polònia, sinó que el mateix Constitucional alemany ha fet saltar les alarmes ja dues vegades quan ha posat en dubte el programa de compra de deute del Banc Central Europeu i fins i tot l'emissió de deute conjunt per crear el fons de recuperació antipandèmia. En el cas de Polònia, el desafiament és directe i guiat per un govern que no s'atura en l'estratègia de controlar políticament el poder judicial i blindar-se de les exigències de la Unió.

Tot plegat comporta que Brussel·les i altres governs europeus faci temps que busquin la manera d'enfortir els mecanismes que la Unió té per fer respectar els principis de l'estat de dret, per exemple condicionant-hi la recepció de fons comunitaris. Però el funcionament mateix dels engranatges europeus ho complica, perquè una decisió tan important com aquesta s'ha de prendre per unanimitat i tot plegat acaba sent un peix que es mossega la cua. L'últim exemple és el segrest per part de Polònia i Hongria (i també d'Eslovènia) dels fons antipandèmia justament perquè es volien condicionar al compliment de l'estat de dret. Finalment es va aconseguir aprovar el mecanisme, tot i que Varsòvia i Budapest van trobar la manera d'ajornar-ne l'activació. L'última via que té la UE és el famós article 7, el botó nuclear que permet suspendre el dret de vot d'un país. Tant Hongria com Polònia el tenen activat, però no s'ha arribat mai fins al final.

Però la corda s'està tensant i les lleis anti-LGTBIQ poden ser la gota que faci vessar el got. En l'última cimera europea, el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, es va convertir en el protagonista justament per això i va elevar la tensió entre els seus col·legues fins al punt que el primer ministre neerlandès, Mark Rutte, el va convidar a endur-se Hongria fora de la UE. Però la resta de països no poden expulsar-ne un altre del club: només es pot sol·licitar marxar-ne, com ja va fer el Regne Unit.

stats