El bressol d’una revolució

¿Com reaccionaries si et trobessis un grup d’americans que, vestits d’època, escenifiquen el dia que van tirar quitrà sobre el cos despullat d’un recaptador d’impostos i el van omplir de plomes per humiliar-lo? John Malcolm va ser passejat sobre un tronc així, pel centre de Boston, amb les plomes enganxades al cos, ple de cremades pel quitrà. Una animalada, vaja. Però els Fills de la Revolució escenifiquen cada any fets com aquest. De fet, són sincers: no amaguen que per aconseguir la independència dels Estats Units no es van estar d’utilitzar la força.

El cap de la reina

A la part baixa de Manhattan, a Nova York, s’hi aixeca un edifici on es reuneixen cada dos per tres els membres dels Fills de la Revolució, una organització que lluita per mantenir viu el record de la Revolució Americana, quan les tretze colònies britàniques a l’Amèrica del Nord van independitzar-se, a finals del segle XVIII. A Nova York t’hi trobes de tot, però fa gràcia veure com entra per la porta i puja les escales un doble de George Washington o el pobre encarregat de fer el paper de John Malcolm, el recaptador d’impostos emplomat el 1774. Precisament gràcies als Fills de la Revolució encara pots fer una cervesa o dinar a la taverna Fraunces, al que és considerat l’edifici més antic de tot Manhattan. La taverna, que de fet ja és de tot menys una taverna, és propietat d’aquesta associació des de l’any 1904, quan van manifestar-se i van recollir firmes per evitar que fos enderrocada pels seus propietaris, que volien fer-hi un pàrquing. El local, a la cantonada dels carrers Pearl i Broad, s’aixeca on el 1671 hi havia la casa de l’alcalde de Nova York, Stephanus van Cortlandt, que va cedir-la al marit de la seva filla, el francès Etienne DeLancey, que la va enderrocar per construir-hi una nova casa de tres plantes el 1719. Aquesta segona casa va transformar-se en una taverna l’any 1762, quan la va comprar el patriota nord-americà Samuel Fraunces, que la batejar amb el nom de Queen’s Head, de manera que deixava clar que com a republicà imaginava reines decapitades.

Escenari de batalles

La taverna va convertir-se ràpidament en un dels punts de trobada dels Fills de la Llibertat, una associació secreta que lluitava per la independència americana amb tanta passió que, si calia, emplomava, assassinava o tirava al mar els soldats i funcionaris britànics. Amb l’inici de la guerra, des de l’edifici es va disparar contra les tropes de la reina i, finalment, quan aquestes tropes van abandonar Nova York derrotades, George Washington, que havia fet de la taverna el seu quarter general, el 4 de novembre del 1783 hi va organitzar, a la Long Room, un sopar d’homenatge als seus soldats, que van rebre permís per desmobilitzar-se, ja que la guerra estava guanyada.

De taverna a museu

El fet que la taverna fos el quarter de Washington, i que s’hi celebressin negociacions amb els britànics als seus salons, ha convertit l’edifici en un lloc de trobada de nostàlgics de la Revolució, que a partir de l’any 1876 van crear un museu a les dues plantes superiors de l’edifici. Un espai on curiosament, després de la guerra, es va instal·lar la primera seu del departament d’Afers Exteriors del govern nord-americà. A la planta inferior hi trobes diferents sales per fer una copa o sopar entaulat amb una decoració que ha canviat poc en 100 anys, tot i que la reforma feta pels Fills de la Revolució quan van comprar l’edifici el 1904 va crear força polèmica, fins al punt que alguns experts creuen que en queda poc, de la taverna original. L’actual és poc popular i bastant elegant, amb els retrats de George Washington, Alexander Hamilton i Aaron Burr presidint sales plenes de relíquies d’una altra època. En fi, la relació de la taverna amb el nacionalisme nord-americà la va convertir en objectiu d’un grup armat independentista de Puerto Rico, que hi va posar una bomba el 1975 i va assassinar quatre persones, dues de les quals agents de borsa de la veïna Wall Street.