Regne Unit

Boris Johnson entoma una doble humiliació electoral

La derrota provoca, de moment, la dimissió irrevocable del copresident del Partit Conservador

4 min
El líder liberaldemòcrata, Ed Davey, i el candidat guanyador del seu partit, Richard Foord, celebrant la victòria aquest matí, i mostrant clarament que "és hora d'ensenyar la porta a Boris"

LondresEl lideratge conservador de Boris Johnson ha patit aquest divendres de matinada una doble humiliació electoral a mans, d'una banda, dels liberaldemòcrates, i d'una altra, dels laboristes, en sengles eleccions parcials celebrades dijous. Johnson entoma la nova desfeta mentre es troba a la cimera de la Commonwealth, a Ruanda, i quan fa només tres setmanes que el 41% dels diputats del grup parlamentari van votar contra la seva continuïtat al 10 de Downing Street. Els resultats –als sis anys exactes del referèndum del Brexit, que va marcar l'ascens imparable de Johnson fins a esdevenir primer ministre tres anys després– obren un gran interrogant: ¿Ha perdut Johnson la capacitat de connectar amb diferents sectors del país? Sectors completament oposats, com és el cas de les dues circumscripcions on hi ha hagut els comicis.

Des del país centreafricà, però, i com ja fa setmanes que repeteix tot i el setge a què es troba sotmès –arran dels escàndols del Partygate i altres de més recents, que també impliquen la seva dona, Carrie Johnson–, poc després que s'hagin conegut els resultats el premier ha assegurat: "Escoltaré [els electors] però seguiré endavant", desmentint així qualsevol insinuació que pogués fer un pas al costat. Ja abans que es conegués la magnitud de la derrota, el líder tory havia dit que seria "una bogeria" abandonar en cas que es confirmés el que totes les enquestes apuntaven.

La seva posició, de moment, semblaria garantida. D'acord amb les regles del Partit Conservador, ha de passar un any abans que els seus propis diputats puguin tirar endavant una altra moció de confiança.

Tot i així, en les primeres hores d'aquest matí de divendres, la lectura de les urnes ja ha produït un primer efecte, que podria tenir rèpliques i conseqüències més greus. El copresident del Partit Conservador i ministre Oliver Dowden ha presentat la dimissió de tots dos càrrecs. La carta de renúncia és molt contundent. S'hi llegeix: "Els nostres partidaris estan angoixats i decebuts a causa dels darrers esdeveniments. I jo comparteixo els seus sentiments. No podem continuar com de costum. Algú ha d'entomar la responsabilitat i he conclòs que, en aquestes circumstàncies, no seria adequat que continués al càrrec". Sense dir-ho explícitament, Dowden suggereix que el partit té un greu problema i que ha de procedir a un canvi més profund. "Vull aprofitar aquesta oportunitat per retre homenatge als nostres excel·lents voluntaris i empleats, que treballen tan incansablement per la nostra causa. Són l'eix vertebrador del nostre gran partit i mereixen alguna cosa millor que això". Johnson li ha agraït els serveis i en cap cas ha acceptat cap responsabilitat per l'ensulsiada.

Les característiques devastadores de la doble derrota obren, a la pràctica, qualsevol possibilitat, fins i tot un canvi de les regles o, encara que de moment sigui improbable, es podria produir una pressió suficient dels pesos pesants del partit fins a aconseguir la renúncia de Johnson.

Especialment greu ha sigut la desfeta soferta pels conservadors a la circumscripció rural i tradicionalment conservadora de Tiverton i Honiton, al comtat de Devon, al sud-oest d'Anglaterra. Des de la creació del districte, el 1997, aquest sempre havia votat pels tories, i abans, quan tenia límits més extensos, també: l'últim liberaldemòcrata escollit a la zona va ser el 1923.

En aquesta ocasió, un comportament tàctic dels partidaris laboristes, inclinant-se pels liberaldemòcrates, fins ara la tercera força, ha aconseguit capgirar una majoria de més de 24.000 vots. El candidat triomfador, Richard Foord, s'ha endut 6.144 sufragis més que la tory Helen Hurford, amb una oscil·lació del 29,9% en relació amb els resultats del 2019 i el 52% de les paperetes. Tiverton i Honiton era, fins a aquesta matinada, un dels seients conservadors més segurs del país.

Aquest és el tercer triomf liberaldemòcrata consecutiu en un any en eleccions parcials, i totes tres victòries s'han registrat en tradicionals escons conservadors. Ed Davey, líder del partit, s'ha apressat a dir: "Els liberalsdemòcrates han fet història política amb aquesta sorprenent victòria. És la victòria electoral parcial més gran que mai ha vist el nostre país. Aquesta hauria de ser una crida d'atenció per a tots aquells diputats conservadors que recolzen Boris Johnson. No es poden permetre el luxe d'ignorar aquest resultat. La gent de Tiverton i Honiton ha parlat pel país. El públic està fart de les mentides i les infraccions de la llei de Boris Johnson i és hora que els parlamentaris conservadors finalment facin el correcte i el destitueixin".

Un triomf més clar del que s'esperava

Per la seva banda, els laboristes han guanyat l'elecció parcial a Wakefield, al nord d'Anglaterra, al comtat de West Yorkshire, que fins al 2019 havia format part de l'anomenat red wall. La victòria en cascada en la majoria d'aquests districtes de passat industrial, que fins aleshores eren considerats feus laboristes infranquejables, va contribuir decisivament a l'aclaparadora majoria absoluta de Johnson de fa dos anys i mig.

La majoria laborista a Wakefield ha sigut de 4.925 vots d'avantatge per a Simon Lightwood contra Nadeem Ahmed, i constitueix un impuls rellevant per a Keir Starmer en la batalla per recuperar els seients del mur vermell. Tant el punt de partida –una curta majoria conservadora de poc més de 3.000 vots– com les enquestes a la circumscripció auguraven el triomf de l'oposició. Però aquest ha sigut per 12 punts percentuals, probablement dos o tres més del que esperaven els més optimistes.

De moment Boris Johnson és fora del país, a la ja esmentada cimera de la Commonwealth. Bona part de la setmana vinent també serà a l'estranger. Primer a la reunió del G7 a Alemanya i després a la de l'OTAN, a Madrid. Amb el país que ha viscut aquesta setmana dues jornades de vaga dels ferrocarrils, la més dura des de 1989, i que es tornarà a repetir demà; amb una inflació del 9,1%, que s'enfilarà fins a l'11% a l'octubre, segons el Banc d'Anglaterra, i amb més vagues previstes als aeroports i als trens anunciades per als mesos de l'estiu, els britànics es poden preguntar legítimament si hi ha algú al capdavant de la nau. I sí, de moment hi és, Boris Johnson. Però l'únic rumb que sembla tenir al cap és mantenir-se al poder, al preu que sigui. És el partit, doncs, i els ministres del seu govern especialment, els que poden deposar-lo. I ho faran si arriben a la conclusió que ja no els serveix per guanyar eleccions al sud rural conservador i al nord industrial i laborista.

stats