Internacional 07/11/2019

Bolívia s’endinsa en el caos

L’oposició pretén que Evo Morales signi una carta de renúncia i els enfrontaments s’estenen arreu del país

Diego Aitor San José
4 min
Seguidors d’Evo Morales pegant a un manifestant de l’oposició a la ciutat de Cochabamba.

La PazUn grup de gent s’acosta amb les maletes a una de les pantalles de televisió de l’aeroport d’El Alto, prop de La Paz. Les imatges mostren una realitat que està passant a menys d’un quilòmetre d’allà i que els impedeix sortir de l’aeroport i arribar al centre de la ciutat. Els enfrontaments entre grups opositors, seguidors del govern d’Evo Morales i la policia fan que la zona estigui tancada, bloquejada al pas, enmig d’un núvol de pedres, crits i gas lacrimogen. Són les vuit del vespre de dimecres i fins a les deu de la nit no es podran deixar les instal·lacions. A més, haurà de ser per la porta del darrere de l’aeroport i un autobús a les fosques que deixa els passatgers enmig d’El Alto perquè puguin buscar un taxi.

L’escena és un exemple que la tensió continua augmentant a Bolívia. El país sud-americà viu entre vagues i protestes des de fa dues setmanes, quan el Tribunal Suprem Electoral va reconèixer el triomf d’Evo Morales en la primera volta de les eleccions presidencials del 20 d’octubre. Per a l’oposició, aquesta victòria és fruit d’un frau electoral que tenia com a objectiu evitar una segona volta en què l’expresident i opositor Carlos Mesa era el favorit. Des d’aquell moment Bolívia viu dividida, amb enfrontaments que han deixat ja tres morts -l’últim, abans-d’ahir a la ciutat de Cochabamba, al centre del país- i imatges impactants: una alcaldessa pro Evo Morales va ser arrossegada fora de l’Ajuntament i humiliada públicament. Li van tallar els cabells i li van cobrir el cos amb pintura vermella.

De fet, la crisi s’ha disparat des de dimecres. Un dels principals motius era la possible arribada a La Paz de Luis Fernando Camacho amb una carta de renúncia que pretenia que Evo Morales signés i que ell mateix volia lliurar en persona al president bolivià. Camacho és un líder del Comitè Cívic de Santa Cruz, que no es va presentar a les eleccions però que s’ha convertit en el referent de l’oposició, deixant de banda Carlos Mesa i els altres candidats. Això suposa, per tant, un canvi d’estratègia i de manera d’actuar dels opositors.

Camacho defensa una línia molt més dura davant Morales que Mesa, que alguns veuen dialogant i altres excessivament tebi. Les consignes de l’oposició han canviat els últims dies: han passat de la demanda inicial de convocar una segona volta electoral per complir el que una part de la societat pensa que van ser els resultats del 20 d’octubre a reclamar la renúncia de l’actual president. I aquesta és la línia de Camacho, que ha aparegut com un referent més per testosterona que per idees.

La seva aventura d’entregar la famosa carta a Morales va tenir un primer intent el 29 d’octubre, però va ser frenat pels militants socialistes quan intentava arribar a la delegació del govern. Un segon intent dilluns va quedar en un bloqueig d’onze hores dels seguidors d’Evo a l’aeroport d’El Alto . Finalment, dimecres Camacho va aconseguir arribar a La Paz malgrat el nou intent de frenar la seva sortida de l’aeroport, que va provocar enfrontaments. Una ruta alternativa per la porta del darrere i l’ajuda de la policia van permetre al líder opositor arribar al seu hotel de La Paz. Des d’allà, ahir va anar amb els seus simpatitzants en una marxa cívica fins al palau presidencial amb la finalitat d’entregar la carta enmig de consignes, insults i una forta presència policial i militar. En el moment de tancar aquesta edició encara no havia aconseguit el seu objectiu.

Els enfrontaments entre oposició i seguidors oficialistes acaben en molts casos en una percussió d’explosius. Les dues últimes nits han tingut als carrers més cèntrics de La Paz aquesta música de fons, produïda pels petards que s’utilitzen en les marxes opositores i per la dinamita que fan servir els miners que donen suport al govern. Uns diuen que és una manera de frenar un possible atac dels opositors als treballadors que són a les línies governamentals. Els altres es queixen que és una acció permesa per part del govern -el mateix ministre de Defensa ho ha justificat-, malgrat que va contra la llei.

Tres morts i 89 ferits

La violència s’ha desfermat encara més a Cochabamba. A la tercera ciutat més poblada del país, dimecres els enfrontaments van deixar un jove opositor de 20 anys mort i 89 ferits. Limbert Guzmán és la tercera víctima mortal des que el conflicte va començar fa tres setmanes. Des del govern diuen, basant-se en el testimoni de la seva germana, que Guzmán estava pagat pels partits opositors per participar en els bloquejos. Segons els informes mèdics, la causa de la seva mort va ser un traumatisme cranioencefàlic greu.

D’altra banda, joves de l’organització opositora Resistència Juvenil Kochala van protagonitzar una de les imatges més humiliants de la jornada. Van atacar les oficines municipals de la veïna localitat de Vinto, van destrossar la façana i van agafar l’alcaldessa -del MAS, el partit d’Evo Morales-, Patricia Arce, per humiliar-la públicament: li van tallar els cabells, li van cobrir el cos amb pintura vermella i la van obligar a posar-se de genolls i demanar perdó. Mentrestant, l’Organització d’Estats Americans continua amb la seva auditoria sobre les eleccions del 20 d’octubre, una auditoria que l’oposició es nega a reconèixer.

Cronologia del conflicte

20/10/19

Eleccions presidencials a Bolívia. Amb el 84% dels vots escrutats, el recompte s’atura. Evo Morales encapçala el recompte, però s’ha de celebrar una segona volta.

21/10/19

L’escrutini es reprèn i la distància entre Evo Morales i el seu rival, Carlos Mesa, augmenta. Morales es declara guanyador.

23/10/19

L’oposició acusa el govern de frau electoral i l’OEA anuncia una auditoria de les eleccions.

30/10/19

Vagues, bloquejos i protestes arreu del país. Hi ha dos morts.

04/11/19

L’oposició planteja un ultimàtum de 48 hores a Evo Morales perquè renunciï.

06/11/19

El conflicte augmenta d’intensitat, amb violència a La Paz i a Cochabamba. Mor una tercera persona.

stats