Publicitat
Publicitat

Un bòlid imprevist mentre s'esperava el 2012 DA14

Un asteroide ens ha passat més a prop que el Meteosat

Mentre totes les mirades estaven posades en l'asteroide 2012 DA14, un altre cos provinent de l'espai provocava ahir al matí el pànic a la regió de Txeliàbinsk, a Rússia. Una gran bola de foc va il·luminar el cel i hi va deixar un rastre important, i una forta ona expansiva va trencar els vidres de gran quantitat d'edificis. Tot i que les dades completes del fenomen no se sabran fins que no es pugui fer un estudi detallat de tot el que ha passat, la NASA ja avançava ahir a la tarda que aquest meteorit anava en una trajectòria totalment oposada a la del 2012 DA14, i que, per tant, no tenien res a veure. La NASA també ha informat que és el meteorit més gros que es té constància que hagi creuat l'atmosfera des del 1908. La violència del fenomen es deuria sobretot a l'explosió sònica provocada per l'entrada del bòlid a l'atmosfera.

Es calcula que cada any arriben a la Terra cent tones de material provinent de l'espai. Dit així fa respecte, però gran part de tota aquesta massa apareix en forma de petites pedres o d'objectes que es desfan en entrar en contacte amb l'atmosfera, en alguns casos sense deixar rastre, i en d'altres generant una llum intensa al cel. És poc freqüent que arribin cossos més grans. Segons el professor d'astronomia de la Universitat de Barcelona, Xavier Luri, un objecte d'uns 50 metres de diàmetre arriba al planeta un cop cada 700 o 800 anys, i un cos d'uns 20 metres ens arriba de mitjana un cop cada 10 anys. L'impacte d'un cos així, podria provocar, segons Luri, una ona expansiva similar a la d'una bomba nuclear.

El fenomen es va produir només unes hores abans que un asteroide fins a tres vegades més gros, l'anomenat 2012 DA14, passés ben a prop de la Terra. Crida l'atenció el fet que ha passat a uns 27.000 quilòmetres del nostre planeta, una distància que pot semblar gran, però potser aquesta percepció canvia si tenim en compte que satèl·lits geostacionaris com, per exemple, el Meteosat, viuen més lluny de nosaltres, a uns 36.000 quilòmetres. Per què un estava ben documentat i previst, i l'altre no? Els sistemes de vigilància d'aquest tipus de fenòmens són capaços de detectar asteroides grossos com el 2012 DA14, però no poden controlar la caiguda d'elements més petits com el que va travessar l'atmosfera ahir a Rússia. Segons Montse Ribell, de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell, els sistemes de vigilància mitjançant càmeres han millorat molt últimament, però tot i així el temps que pot passar des que s'observa el fenomen fins que cau a la superfície de la Terra no deixa marge de maniobra si el bòlid és relativament petit com el d'ahir. No hi ha precedents a prop nostre de fenòmens violents d'aquest tipus, però sí de l'avistament de llums relacionades amb bòlids. Un dels més intensos i recents va passar gairebé fa dos anys, quan una llum verda va il·luminar el cel durant uns segons en diverses comarques la tarda del 18 de febrer del 2011.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF