Biden aposta per reformar les normes del Senat per frenar l'ofensiva republicana contra el dret a vot

WashingtonEl president Biden ha viatjat aquest dimarts a Geòrgia per donar el seu suport oficial a un canvi de regles del Senat que permetria aprovar noves proteccions dels drets de vot. En un discurs a Atlanta, el president ha fet, doncs, el pas més important del seu mandat per impulsar l'acció del Senat en un tema que ha descrit com el repte més gran de la democràcia nord-americana des de la Guerra Civil.

Biden no ha demanat l'eliminació total del filibusterisme, una tradició del Senat que permet al partit minoritari rebutjar una legislació que no aconsegueixi 60 vots positius (d'un total de 100), sinó que ha apostat per una "reducció" del filibusterisme, que no s'aplicaria en el cas dels drets constitucionals, com és el dret a vot, expliquen fonts de la Casa Blanca. Com a argument per al canvi, el president ha parlat de l'"obstrucció reiterada" dels republicans que ha protegit "atacs extrems al dret constitucional més bàsic". "Els pròxims dies, quan aquests projectes de llei se sotmetin a votació, marcaran un punt d'inflexió en aquesta nació", ha dit Biden. “¿Escollirem la democràcia per sobre de l'autocràcia, la llum per sobre de l'ombra, la justícia per sobre de la injustícia? Jo sé la meva posició".

La visita de Biden a Geòrgia pretén donar força a l'intent, liderat pels demòcrates, d'aprovar en els pròxims dies noves proteccions del dret a vot al Senat, que ara mateix està dividit 50 a 50. Però també és una aposta arriscada per al president, que ha esgotat el seu capital polític en altres esforços, incloent-hi l'acord bipartidista per la llei d'infraestructures i el pla de despesa social i climàtica que segueix estancat. Ara que intentarà aprovar les lleis sobre drets de vot, Biden s'enfronta a grans obstacles per aconseguir que la seva legislació superi l'oposició republicana, però també la demòcrata. Canviar les regles del Senat requeriria el suport dels 50 demòcrates i el vot de la vicepresidenta Kamala Harris per trencar l'empat.

Però els senadors Joe Manchin de Virgínia Occidental i Kyrsten Sinema d'Arizona, tots dos demòcrates i que ja han bloquejat el paquet de despesa social i climàtica de Biden, han expressat una forta oposició pública a canviar les regles del filibusterisme.

A mesura que els estats amb governs i Parlaments republicans van aprovant lleis que restringeixen el dret a vot en els seus territoris, l'equip de Biden promet que el president serà contundent en el suport als dos projectes de llei que des del Senat podrien aconseguir fer recular aquestes reformes estatals.

Un projecte de llei presentat pels demòcrates, la llei de llibertat de vot, entre altres disposicions, reduiria les restriccions que algunes d'aquestes noves lleis estatals imposen al vot per correu o el vot en absència i impediria que els legisladors estatals puguin redibuixar els districtes d'una manera que els activistes denuncien que respon a la voluntat reduir la representativitat dels votants minoritaris. L'altre projecte, la llei de promoció dels drets de vot John Lewis, restauraria components crucials contra la discriminació de la llei de drets de vot que van ser retirats pel Tribunal Suprem el 2013.

No queda clar, però, com podrà aprovar la reforma del filibusterisme, quan un acord bipartidista és poc menys que impossible. "No aniria a Geòrgia demà si no estigués preparat per aixecar aquest tema i continuar lluitant-hi a favor", va dir dilluns la secretària de premsa de la Casa Blanca, Jen Psaki. Biden, que va passar 36 anys al Senat i es considera un constructor de consens, s'enfronta a la resistència dels republicans contra la seva legislació sobre els drets de vot.

La setmana passada el senador demòcrata Chuck Schumer, líder de la majoria al Senat, va dir que els republicans tenien fins dilluns que ve, 17 de gener, per abandonar la seva oposició al debat i les votacions sobre el tema o enfrontar-se a la perspectiva de reformar el filibusterisme. El senador Mitch McConnell, republicà de Kentucky, va prometre una resposta de terra cremada si els demòcrates optaven per aquest camí. Els republicans argumenten que els demòcrates estan utilitzant la legislació sobre el dret de vot per intentar obtenir un avantatge partidista i imposar les seves regles als estats. Però els activistes diuen que aquesta crítica ignora els exemples flagrants de supressió de dret de vot en estats governats pels republicans. A Geòrgia, de fet, acusen els legisladors de l'estat de redissenyar els districtes per beneficiar els candidats republicans i negar la representació als votants negres.

Geòrgia, un estat que Biden va guanyar per només 11.779 vots, també ha vist alguns dels intents més radicals dels republicans de restringir el vot per correu, el vot en absència i la votació anticipada. Lleis similars s'han estès per altres estats en resposta a les falses afirmacions de l'expresident Donald J. Trump i els seus partidaris que les eleccions del 2020 van ser manipulades.

© Copyright The New York Times