EUA-Rússia

Biden amenaça Moscou amb “sancions dures” si no rebaixa la tensió a Ucraïna

Els EUA, en coordinació amb aliats europeus, continuen en alerta per una possible invasió russa

4 min
Trobada virtual entre el president rus, Vladimir Putin, i el president dels EUA, Joe Biden.

WashingtonJoe Biden i Vladímir Putin no es veien des del juny i no parlaven des del juliol. En aquest mig any entre llavors i ara les tensions clàssiques, habituals i històriques entre els Estats Units i Rússia, que per a molts estan en el pitjor moment des de la Guerra Freda, no s'han rebaixat gens ni mica. Ans al contrari: la tibantor a la frontera amb Ucraïna està a punt d'esclatar, de passar a un punt de no retorn.

Per evitar la catàstrofe i que la crisi no empitjori, els dos líders s'han trucat per videoconferència per dir-se a la cara preocupacions i retrets, amenaces i peticions. El resultat, com a mínim de cara al públic, ha estat el previsible, sense cap sorpresa ni substància concreta més enllà del que ja s'esperava: Biden amenaçant amb "fortes mesures econòmiques" si Moscou no frena els indicis que porten a pensar que envairà Ucraïna aviat –els serveis d'intel·ligència dels EUA calculen que podria produir-se a finals de gener del 2022– i Putin negant-ho i demanant garanties que la presència militar de l'OTAN no s'acostarà a la seva frontera.

Biden i Putin arribaven advertits pels seus caps diplomàtics, que fa uns dies es van veure a Estocolm i van marcar el grau de tensió. Han estat poc més de dues hores (dues hores i un minut per a la Casa Blanca, dues hores i cinc minuts per al Kremlin) de les quals només ha transcendit públicament la salutació inicial: bones paraules i bons desitjos habituals, protocol·laris i cordials. "Tant de bo la pròxima vegada ens puguem veure en persona", ha dit Biden a Putin.

A banda d'això, tot a porta tancada. Del que passa a dins només se sap el que cada govern vol transmetre i expressar al seu públic. I des de la Casa Blanca, el missatge és clar: les "profundes preocupacions" de Biden en el tema ucraïnès només es resolen amb una desescalada, retirada dels milers de soldats desplegats a la frontera i retorn a la via diplomàtica.

Si no és així, Washington, en consonància amb els seus aliats, aplicarà "mesures econòmiques fortes i d'altres tipus en cas d'escalada militar". "Estem preparats per fer el que no vam fer el 2014", ha advertit l'assessor en seguretat nacional de Biden, Jake Sullivan, en referència als moments posteriors a la invasió de Crimea.

No hi ha detall concret d'aquestes "altres mesures" ni si implicarien explícitament desplegament d'armament o tropes –tot i que les insinuacions apunten que sí–, però hi ha prou indicis per saber a què fa referència quan es parla de sancions econòmiques: càstigs al cercle pròxim a Putin, al sector energètic i bancari rus i, segons la CNN, s'està estudiant fins i tot la possibilitat d'una "opció nuclear" com la desconnexió de Rússia del sistema de transferències internacionals de dades bancàries Swift.

Tota una sèrie d'amenaces que han de servir d'element dissuasiu perquè Moscou aposti per una via alternativa a través de la diplomàcia. Segons la CNN, els EUA estan començant a estudiar possibles plans d'evacuació de ciutadans nord-americans per si l'estratègia de dissuasió no funciona i acaba decidint envair militarment Ucraïna, una decisió que segons els serveis d'espionatge Putin encara no té clara.

Les demandes de Putin

La conversa, segons la Casa Blanca, ha estat un estira-i-arronsa dels dos presidents que ha servit per deixar clar i de manera transparent el sentiment de cadascú, sense compromisos ni concessions.

Des del Kremlin, les queixes han estat les esperades. Durant la conversa, "franca i professional", tal com l'han descrit des de Moscou, Putin ha criticat que la Casa Blanca estigui intentant posar totes les culpes sobre les espatlles russes, i que la tensió que es viu no és cosa seva, que fa molt de temps que diuen i insisteixen que no volen cap mena de confrontació.

Rússia fa temps que proposa un pacte de seguretat amb l'OTAN que inclogui "garanties" vinculants que no expandiran la seva presència cap a l'est, cada vegada més a prop de la frontera russa, i que mai acceptaran Ucraïna i Geòrgia dins de l'aliança militar.

Una condició que l'OTAN ja ha avançat, d'entrada, que no acceptaran de cap de les maneres. Washington i Moscou s'han emplaçat a seguir parlant sobre els temes "sensibles" en la qüestió ucraïnesa.

Coordinació amb els aliats europeus

Just després de la cimera, Biden ha trucat als seus homòlegs de França, Itàlia, Regne Unit i Alemanya, en una de les últimes accions internacionals d'Angela Merkel com a cancellera germànica. Les accions punitives que planteja el govern nord-americà en cas d'invasió russa a Ucraïna tindran una resposta coordinada amb els aliats europeus, i així ho han fet saber.

"Respondrem a qualsevol agressió (russa) ampliant les sancions existents. Estem disposats a prendre mesures restrictives addicionals en coordinació amb els nostres socis", ha dit la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. Una de les incògnites més importants és saber quina serà la resposta en el tema del gasoducte Nord Stream 2, que ha d'alimentar energèticament Alemanya des de Rússia, i que els EUA volen aturar de qualsevol manera possible.

Des d'Ucraïna, els missatges són tots d'agraïment amb la posició dels EUA i els aliats europeus en la defensa de la seva sobirania i integritat territorial i els esforços per rebaixar la tensió a la frontera. Especialment en un moment en què cada vegada senten que hi ha més desplegament de material militar rus: segons Kíev, l'enviament de tancs i franctiradors té com a missió "provocar" i llavors sentir-se amb la justificació per poder iniciar la invasió de la part oriental ucraïnesa.

Una situació que ningú vol que acabi passant, començant pel ministre de Defensa, Oleksí Reznikov, que en una entrevista a la CNN ha advertit que l'entrada de tropes russes a Ucraïna provocarà una "massacre realment sagnant" i que tindrà conseqüències "desastroses" no només per al seu país, sinó a escala humanitària: els càlculs són que entre quatre i cinc milions d'ucraïnesos es convertiran en refugiats que buscaran salvació en altres països d'Europa.

stats