“La ultradreta és l’única que no abandona l’Est”

Chemnitz (Alemanya)A principis del 2018, davant del bust gegant de Karl Marx que regna a l'entrada d'un dels edificis més imponents i deteriorats d'estètica soviètica de Chemnitz (Saxònia), van tenir-hi lloc nombroses manifestacions de grups ultra i racistes després que un refugiat sirià matés un ciutadà alemany durant les festes de la ciutat. En el mateix lloc, també sota la mirada impertèrrita del filòsof alemany, l'esquerra hi va celebrar contramanifestacions i, enguany, el moviment ecologista Fridays for Future s'hi concentra cada divendres al crit d'"anticapitalistes". "La ciutat fa temps que està polaritzada en dos extrems i a les eleccions tornarà a quedar clar", alerta Maxim Neumann, un estudiant de batxillerat de Chemnitz que vota l'SPD.

En els comicis del 2017, de fet, ja es va evidenciar: la ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD) va superar el 20% de vots a Saxònia, mentre que a tot el país no va arribar al 12%, i L'Esquerra hi va treure un 17,5%, però a la resta d'Alemanya es va quedar al 8,5%. Tot i que les enquestes auguren que l'extrema dreta perdrà electors aquest diumenge, ja sigui perquè el tema dels refugiats ha passat a segon pla o pel naixement d'un nou partit antirestriccions, anomenat La Base, que els pot esgarrapar vots, tampoc es preveu una gran davallada, i menys a Saxònia.

D'una banda, tal com apunta la politòloga i professora de ciències polítiques de la UOC Ana Sofía Cardenal, "hi ha una part important dels alemanys de l'Est que es continuen sentint deixats de banda, i l'extrema dreta ho explota". Com Hans Petzold, un lampista de mitjana edat de Dresden (Saxònia), que assegura que ha votat "gairebé a tots els partits: l'SPD, els Verds i a Merkel" i critica que no han sigut capaços de millorar la situació del seu estat. "Fa anys que segueix tot igual i sempre tenim els mateixos problemes, per això voto per l'AfD. Penso que són els únics que no han abandonat l'Est i poden canviar les coses", opina.

D'altra banda, segons el professor de ciències polítiques de la UPF, Klaus-Jürgen Nagel, a diferència de l'Oest, on "L'Esquerra està formada principalment per exmilitants de l'SPD descontents amb les retallades del govern de Gerhard Schröder", a l'Est el partit "està format per postcomunistes i, per tant, votar-los no significa res trencador, ja que són una mica els de tota la vida". "El problema és que aquest tipus de votant se'ls està morint", afegeix Nagel. "Jo no els he pogut votar mai, perquè al final venen d'un règim que no és democràtic, però el meu pare, que tota la vida havia format part del Partit Socialista i, després, de l'SPD, vota L'Esquerra", explica un professor de matemàtiques de Chemnitz que es vol mantenir en l'anonimat.

Tres dècades sense Mur

Així, més de tres dècades després de la caiguda del Mur de Berlín i l'inici del somni de construir una Alemanya unida, encara hi ha diferències estructurals entre l'Est i l'Oest que no s'han pogut revertir. "Ara ja hi ha zones de l'Est que són més riques que algunes de l'Oest, però, per exemple, no hi ha cap ministre de l'Est, només Merkel, i estan molt infrarepresentats en els consells d'administració de grans empreses i dels mitjans de comunicació", assegura Nagel. A més, en general, a l'Est hi ha més atur que a l'Oest i les pensions, de mitjana, són uns 700 euros bruts més baixes.

També hi juga un paper important la nostàlgia. "Molts amics que abans renegaven del règim comunista ara diuen que quan érem petits estàvem millor", critica Renè Uhlig, un psicòleg infantil a punt de jubilar-se que vota els Verds. "És veritat que teníem coses bones: feina assegurada, menys criminalitat i la gent era molt més solidària, però no érem lliures i no ens guanyàvem tan bé la vida, respon la seva dona, que prefereix que no surti el seu nom. "En tot cas, no es pot comparar, però abans l'esquerra jugava a idealitzar el passat, i ara sembla que ho fa l'AfD —conclou ell—. I, esclar, qui no idealitza la seva infància?"