Patacada a Baviera per als socis de govern de Merkel

Els Verds i la ultradretana Alternativa per a Alemanya són els que més han crescut respecte al 2013

Cap sorpresa. Res no anunciat pels sondejos d’opinió aquestes últimes setmanes. La Unió Social Cristiana (CSU), la formació germana dels cristianodemòcrates de la cancellera Angela Merkel (CDU), va perdre ahir la majoria absoluta a Baviera i haurà de buscar un soci de coalició, amb un resultat del 37,2% (10,5 punts percentuals menys que als comicis anteriors). El més probable és que busquin aliances amb els Electors Lliures (Freie Wähler, FW) amb qui comparteixen una part del programa electoral i que són la tercera força, amb un 11,6% (2,6% més). Els també socis de coalició de Merkel, els socialdemòcrates (SPD), han passat de ser la segona força a la cinquena: han perdut la meitat d'escons i es queden amb un 9,7% dels vots. Hi havia 9,5 milions d’electors cridats a les urnes i la participació ha sigut del 72,4%.

Els dos guanyadors d’aquestes eleccions han sigut Els Verds i els xenòfobs d’Alternativa per a Alemanya (AfD), que han aconseguit fer-se un lloc a la cambra bavaresa. Els Verds s’han erigit alhora en la segona força, amb un 17,5% dels vots, més del doble que el 2013 (8,6%). Han sabut donar respostes concretes a problemes concrets, com el canvi climàtic i l’habitatge, i a Munic han sabut triar una candidata jove, llesta i amb carisma, Katharina Schulze. Els seus vots han vingut de l’SPD i la CSU i també de gent que fins ara no votava. També l’AfD es veu com a guanyadora, perquè, amb el 10,2% de vots obtingut ahir, han aconseguit entrar per primer cop al Parlament de Munic directament amb 22 escons. És la quinzena cambra regional on obtenen representació i s’espera que també ho facin a Hessen d’aquí dues setmanes. Seria el setzè Parlament, i amb aquest tindria diputats a totes les regions federals.

A Berlín, cap dels dos grans partits va organitzar ahir nit electoral perquè ja intuïen que no hi hauria res a celebrar. Des de les cúpules del CDU i l’SPD ja hi va haver reaccions i es va atribuir la debacle al mal funcionament i la mala imatge que dona la Gran Coalició encapçalada per Merkel. Des de l’estiu la tònica dominant han sigut retrets, malentesos i falta d’harmonia, com en la política migratòria i en la gestió de la dimissió de l’excap de la intel·ligència alemanya Hans-Georg Maassen (CDU). La líder dels socialdemòcrates, Andrea Nahles, s’ha vist afectada per una falta de credibilitat i d’autoritat, per exemple en la gestió de la crisi del dièsel fent concessions a la CDU/CSU que molts consideraven inadmissibles, i que ha esquitxat de ple l’SPD a Baviera.

Ara per ara res apunta que, després dels resultats d’ahir, Horst Seehofer (CSU) pretengui deixar la cartera d’Interior a Berlín, si bé segons les enquestes a peu d’urna és el polític que més bavaresos veuen com a responsable de la desfeta, més que Merkel. Tot i la mala nota dels socis de govern a Baviera, el govern de Merkel encara no hauria rebut el suspens definitiu. Caldria esperar a les eleccions regionals a la també pròspera regió de Hessen, el 28 d’octubre, on ara governa el CDU en coalició amb Els Verds. Si els cristianodemòcrates no hi aconseguissin formar govern arribarien els problemes seriosos per a la cancellera.

Per segona vegada des del 1962, la CSU no podrà governar sola a Baviera. És el pitjor resultat del partit des del 1950. Si bé els Verds són la segona força i tècnicament podrien formar coalició amb els conservadors, tot apunta que la CSU, amb el candidat Markus Söder i el seu líder Seehofer a la taula de negociacions, festejarà els Electors Lliures (FW), que ja han confirmat la predisposició a entrar al govern i formar la que anomenen 'coalició papaia', pel color negre (CSU) i taronja (FW) dels dos partits. De tarannà conservador i una política migratòria de dretes pròxima a la de l’AfD, coincideixen en les propostes que fan per a temes regionals. Buscar punts de consens entre CSU i Verds podria allargar-se més de les quatre setmanes que preveu la Constitució bavaresa per formar govern.

“S’ha demostrat que seguim sent el partit més fort i que podem formar govern per tenir una Baviera segura i estable”, valorava Söder. De la pèrdua històrica de vots de la CSU se n’han beneficiat FW i AfD (els més conservadors de la CSU, que prefereixen una política migratòria més dura) i també els Verds (els menys conservadors, que prefereixen un to més diplomàtic i solidari en la gestió de la migració). Segons publicava Infratest, la CSU està tan arrelada a Baviera que precisament aquest lligam ha portat molts votants a seguir triant-la per inèrcia.

Les eleccions de Baviera han mostrat un cop més que les tesis xenòfobes s’estan normalitzant en la política federal i regional. L’AfD ha experimentat una evolució i un creixement fulgurants des que es va crear el 2013 i va aconseguir la primera representació europea i en un Parlament regional el 2014. Però el partit ha demostrat desunió interna i, més enllà de les propostes antiimmigració, no ha arribat a formular mai un autèntic programa alternatiu. La seva elevada presència als mitjans de comunicació alemanys és per a molts un dels motius que justificarien l’augment d’electors, que en general estan frustrats amb el sistema polític actual i tenen un nivell d’educació mitjà-baix.

Fora del Parlament regional a Munic han quedat el partit L’Esquerra (Die Linke). Pels pèls ha obtingut representació parlamentària el Partit Liberal (FDP) amb un 5%, el llindar parlamentari a Baviera. L’FDP ha quedat molt tocat com a partit des que van esclatar les negociacions a escala federal per formar un govern tripartit amb Els Verds i el CDU de Merkel, que hauria evitat la reedició de la Gran Coalició CDU/CSU-SPD.

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF