L’auge dels ultres amenaça la governabilitat a Suècia

Malmö (Suècia)Els col·legis electorals han obert a Suècia aquest diumenge en les eleccions més incertes de les últimes dècades, amb l’augment de l’extrema dreta en el punt de mira davant la previsió que aconsegueixi una representació del voltant del 20%, cosa que provocaria que cap dels dos grans blocs dominants fins ara -esquerra i dreta- puguin tenir majoria al Parlament. La batalla per la cadira de primer ministre es disputa entre el socialdemòcrata Stefan Löfven, líder sindicalista del metall de 61 anys i actual cap de govern, i el conservador Ulf Kristersson, economista de 53 anys líder del principal partit de l’oposició.

Malgrat que es descarta que puguin governar, els grans guanyadors d’aquestes eleccions seran previsiblement els Demòcrates de Suècia (SD per les seves sigles en suec), liderats pel carismàtic Jimmie Akesson, un partit populista i antiimmigració que ha experimentat un creixement exponencial des que es va estrenar al Parlament el 2010. Llavors va aconseguir un 5,7% dels vots (20 escons), i a les eleccions del 2014 un 12,9%, situant-se com a tercera força amb 49 dels 349 diputats. Ara totes les enquestes el situen com el partit amb més progressió, tot i que hi ha divergències sobre si aconseguirà escalar al segon lloc i superar els conservadors.

Als socialdemòcrates -que han governat aquesta legislatura amb el Partit Verd i amb el suport del Partit de l’Esquerra- se’ls augura una caiguda significativa, tot i que hi ha pocs dubtes que mantindran la primera posició. Segons l’últim gran sondeig de l’agència d’estadística sueca, fet al maig, el partit passaria del 31% del 2014 (113 diputats) al 28%, però les enquestes més recents li atorguen una intenció de vot del voltant del 25%. El Partit Socialdemòcrata, nascut el 1917, va dominar la política del país durant gran part del segle XX. Arquitecte del lloat estat del benestar suec, va governar ininterrompudament entre el 1932 i el 1973 i va arribar a tenir més del 50% dels vots, un suport que s’ha anat reduint des de principis dels 90, coincidint amb una profunda crisi econòmica que va obligar a fer les primeres retallades de beneficis socials, els més generosos del món durant dècades, fins que s’han vist superats pels de la veïna Noruega.

Govern en minoria

El més habitual a la història política sueca han sigut els governs en minoria, generalment dels socialdemòcrates en solitari, tot i que aquesta legislatura han hagut de governar en minoria i en coalició amb els ecologistes. Les poques ocasions en què els socialdemòcrates han format part de l’oposició ha sigut quan els partits de centredreta han governat en coalició. El 2004 van crear formalment l’Aliança, integrada per conservadors, centristes, liberals i democristians, una estratègia que els va permetre governar entre el 2006 i el 2014. Ara el dubte és si aquest grup sumarà més que les esquerres (socialdemòcrates, ecologistes i excomunistes), possibilitat que s’ha anat reduint a mesura que s’ha acostat el dia de les eleccions.

Entre els partits de l’Aliança, els sondejos preveuen una caiguda dels conservadors de Kristersson del 23,3% del 2014 (84 diputats) al voltant del 17%, mentre que s’espera un augment del Partit de Centre (del 6% al 9%) i un manteniment de liberals i democristians, rondant entre el 5% i el 6%.

D’altra banda, entre les esquerres es dona per feta la caiguda tant dels socialdemòcrates com dels ecologistes -quart partit amb un 6,9%-, mentre que s’augura un fort creixement de l’esquerra postcomunista, que podria passar de sisena a quarta força al Parlament.

Ascens de l’extrema dreta

El 2014 el bloc de l’esquerra va obtenir el 43,6% dels vots i l’Aliança un 39,4%, i les enquestes indiquen que avui la diferència s’ajustarà encara més tenint en compte l’escalada dels Demòcrates de Suècia. El partit, format el 1988 per membres de moviments neonazis, s’ha desvinculat els últims anys de les idees i grups més extremistes, i Akesson ha aconseguit moderar el discurs, malgrat mantenir una línia dura contra la immigració, especialment la de fe musulmana, que ha fet que sovint siguin titllats de racistes i islamòfobs. La gran arribada de refugiats el 2015 -162.000 en un país de 9,5 milions d’habitants, la xifra per càpita més alta de la Unió Europea- va impulsar-los encara més, i aquell any van incrementar els seus afiliats en gairebé un 50%. El partit, que demana un tancament total de fronteres i un referèndum per sortir de la Unió Europea -un procés que ja s’ha encunyat com a Swexit a l’estil del britànic Brexit-, ha guanyat adeptes provinents tant de la dreta com de l’esquerra -entre ells, del principal sindicat suec, històricament vinculat als socialdemòcrates-, ja que s’ha apartat d’aquest eix i ha centrat el seu discurs en pràcticament un únic tema: la immigració i els seus efectes sobre l’estat del benestar.

La gran incògnita al voltant d’aquestes eleccions és si els Demòcrates de Suècia seran necessaris per crear el pròxim govern, tot i que es descarta que en formin part. Akesson ha dit que està disposat a col·laborar amb qualsevol dels dos blocs mentre pugui influir en la política d’immigració, que s’ha de revisar l’any que ve. Però fins ara tots els altres partits han rebutjat qualsevol relació amb l’SD. O, almenys, en el discurs oficial, ja que conservadors i democristians no tanquen del tot la porta a acceptar el seu suport si possibilita la investidura de Kristersson, una posició que ha generat fissures a l’Aliança, ja que centristes i liberals s’hi neguen en rodó.

Segons Johannes Lindvall, professor de ciències polítiques de la Universitat de Lund, “aquests quatre partits són molt reticents a renunciar a l’Aliança, perquè els ha resultat una col·laboració molt exitosa, però tenen visions molt diferents sobre com actuar amb l’SD”. Això fins i tot podria provocar que el partit de centre i els liberals s’estimessin més algun tipus d’acord amb els socialdemòcrates que no pas acceptar l’ajuda, encara que sigui tàcita, de l’extrema dreta. Segons Lindvall, l’únic que és evident a hores d’ara és que per formar govern es requeriran llargues negociacions.