Els atacs d’extrema dreta a Alemanya es disparen a xifres rècord en els últims 20 anys

Comença el judici per l'assassinat a trets fa un any d'un polític local a mans d'un neonazi

Dimarts farà un any que Alemanya va quedar commocionada per l'assassinat a trets del polític conservador alemany Walter Lübcke (CDU) a mans d'un neonazi que va confessar el crim. Ara s'ha sabut que el presumpte assassí, encara pendent de judici, portava dos anys espiant-lo i que el suposat còmplice tenia documents policials confidencials. Aquests dies Alemanya acumula titulars vinculats a l'extrema dreta: ràtzies per confiscar armes a ultradretans, estadístiques sobre l'increment d'atacs per motivacions polítiques dominades per l'extrema dreta i, finalment, la divisió del partit ultradretà Alternativa per a Alemanya (AfD) per la proximitat amb l'escena neonazi de la part més ultra de la formació.  

Torna a planar el fantasma de la cèl·lula terrorista d'extrema dreta NSU, que va actuar impunement al país durant deu anys i que es va destapar el 2011. D'aquí un parell de mesos començarà el procés judicial del cas de l'assassinat de Lübcke i en paral·lel el Parlament regional de Hessen vol investigar possibles lligams entre l'NSU, amb base a Saxònia, a l'est del país, i els neonazis de la regió de Hessen, a l'oest. Just a Hessen i a la veïna Baden-Württemberg s'han confiscat aquests dies unes 800 armes en pisos de membres del Moviment de Ciutadans del Reich, vinculats a l'extrema dreta. A la mateixa regió, a Hanau, el febrer passat es va produir  un atemptat mortal igualment per motius racistes.     

Risc per a la democràcia  

El ministre d'Interior, el conservador Horst Seehofer (CSU), ha cridat ara l'atenció sobre les últimes estadístiques criminals i ha insistit que, si bé els crims polítics només representen un 1% del total, "tenen un significat excepcional per a l'estabilitat de la democràcia". Més de la meitat dels 41.177 crims polítics del 2019 van ser per part de l'extrema dreta, la segona xifra rècord dels últims 20 anys. Alhora, mai s'havien registrat tants atacs antisemites des que es va engegar aquesta estadística el 2001. L'any passat va ser també l'any de Halle, ciutat a l'est del país on hi va haver l'atemptat fallit en una sinagoga durant la festivitat jueva de Yom Kippur i en un restaurant dönner. El desembre de l'any passat el govern alemany va endurir la llei d'armes, en part com a conseqüència dels atemptats.

Per què l’extrema dreta triomfa a l’est d’Alemanya?

Però Alemanya té altres fronts oberts amb l'extrema dreta: un d'ells és l'exèrcit. Al Parlament alemany (Bundestag) una comissió de control vol presentar d'aquí unes setmanes els resultats d'una investigació sobre l'existència d'una possible xarxa d'extrema dreta dins de l'exèrcit alemany. Els últims anys han anat plovent notícies sobre vincles de soldats amb l'escena ultra.

Un dels últims titulars que ha sacsejat l'opinió pública ha estat la troballa d'un magatzem d'armes "perdudes" de l'exèrcit alemany al pis d'un soldat d'elit a la regió de Saxònia, i que estaria presumptament lligat a l'extrema dreta. Un dels punts foscos és saber quines informacions tenia l'Oficina Federal per a la Protecció de la Constitució i el Servei de Contraintel·ligència Militar (MAD) sobre on havien anat a parar aquestes armes i municions els últims deu anys.

La ministra alemanya de Defensa i encara líder de la CDU, Annegret Kramp-Karrenbauer (AKK), vol modificar ara la llei del soldat per poder expulsar soldats veterans relacionats amb l'extrema dreta. Ara només és possible fer-ho amb els novells, i en canvi expulsar els que fa fins a vuit anys que serveixen representa uns dos anys i mig de mitjana.    

Un altre front obert amb l'extrema dreta és l'anomenada "ala" dins del partit d'ultradreta AfD: l'"ala" és el sector més ultradretà dins d'aquest partit i des del març d'aquest any està sota vigilància de l'Oficina de Protecció de la Constitució. Ara el conjunt de l'AfD es juga estar sota la lupa dels agents perquè es mou al límit de la Constitució. Ha estat interpretat per molta gent com a gest de bones intencions que la cúpula hagi expulsat aquest mes de maig del líder de l'AfD a la regió de Brandeburg, Andreas Kalbitz, després de provar-se la seva pertinença a dues associacions neonazis. Altres han interpretat l'expulsió com una nova crisi de disputa interna de poder, una constant des de la fundació de l'AfD el 2014. 

EDICIÓ PAPER 11/07/2020

Consultar aquesta edició en PDF