Guaidó es proclama president de Veneçuela amb el suport de Trump

El Canadà i les potències llatinoamericanes excepte Mèxic ho aproven i Maduro presenta batalla

La Veneçuela de Nicolás Maduro podria haver tocat fons. Ahir el país es despertava amb l’esclat d’un intent de rebel·lió, aparentment ferm i atrevit, contra l’actual president veneçolà. Caldrà veure fins on arriba, però les primeres impressions dibuixaven un clima de tensió, caos i, sobretot, incertesa, molta incertesa. Al voltant de les dues del migdia -hora local- el líder opositor veneçolà, Juan Guaidó, es va autoproclamar president interí del país al considerar il·legítim el segon mandat de Maduro, sorgit de les eleccions de maig del 2018. En les hores següents, el món s’adonava que Guaidó comptava amb un suport internacional de pes. Només 17 minuts després d’aquesta sorprenent declaració, el president dels Estats Units, Donald Trump, va fer un tuit per reconèixer el nou president interí de Veneçuela.

El Canadà, Colòmbia, l’Argentina i el Brasil de forma oficial, així com el president del Consell Europeu, Donald Tusk, també se sumaven a aquestes mostres de suport. Uns anuncis que dotaven de força les paraules de Guaidó i que, per contra, condemnaven el govern de Maduro.

Hospitals sense aigua, lavabos ni medecines

“Avui, 23 de gener del 2019, en la meva condició de president de l’Assemblea Nacional, invocant els articles de la Constitució, davant Déu totpoderós, davant els diputats, davant Veneçuela, prometo assumir formalment les competències de l’executiu nacional com a president interí de Veneçuela”, va dir el mateix Juan Guaidó durant una compareixença al municipi de Chacao, a uns 15 quilòmetres de la capital, Caracas, i un dels bressols de l’oposició contra les polítiques de Maduro.

Des del palau presidencial de Miraflores, a Caracas, el mateix Nicolás Maduro no va trigar a comparèixer. Davant d’un grup de simpatitzants, el líder veneçolà va dir que l’acció de Guaidó era totalment il·legítima i que “la justícia havia d’actuar” davant un fet “d’aquesta magnitud”. “¿Pot autonomenar-se qualsevol persona president o és el poble veneçolà qui tria el seu president?”, va preguntar Maduro als seus seguidors. Seguidament, i en resposta a l’immediat suport de Donald Trump a la “sublevació”, el president va anunciar que Veneçuela trencava relacions diplomàtiques i polítiques amb el govern dels Estats Units, al qual va acusar d’“intervencionista”, i va donar un termini de 72 hores perquè el personal nord-americà abandonés l’ambaixada. En una ràpida reacció, Guaidó va contradir les paraules de Maduro i va contestar que les relacions amb els EUA continuarien intactes. Els diplomàtics nord-americans continuen al país.

El frau electoral consagra Maduro i aïlla Veneçuela

Però la declaració d’intencions de Guaidó no va acabar aquí. El líder opositor es va comprometre a fer còpies impreses de la llei d’amnistia, que seran distribuïdes per tot el país el cap de setmana, com una invitació perquè els militars s’afegeixin al canvi. A més, va anunciar que la primera setmana de febrer, i davant la manca d’aliments i medicaments de la població, permetrà l’entrada al país de l’ajuda humanitària que s’ha negat a acceptar Maduro. Els diputats opositors s’acullen als articles 233, 333 i 350 de la Constitució de l’Assemblea Nacional, que estableixen que, en cas d’absència absoluta del cap d’estat, correspon al president del legislatiu ocupar de forma temporal l’executiu i convocar noves eleccions. Aquest plantejament està descartat per l’oficialisme, que argumenta que el 2016 el Tribunal Suprem de Justícia va retirar poders a l’Assemblea per desacatament, cosa que fa, segons l’equip de Maduro, que totes les seves decisions siguin nul·les jurídicament.

Protestes i tensió

L’autoproclamació de Guaidó va fer que bona part de la població veneçolana sortís al carrer per manifestar-se. Alguns a favor, d’altres en contra i, en molts casos, amb enfrontaments. Ahir el clima de por davant la incertesa del que passarà en les pròximes hores era evident al país. Alguns fins i tot s’atrevien a parlar d’una guerra civil. Sigui com sigui, les forces de seguretat van ampliar la seva presència a les manifestacions contra Maduro que, per tercer dia consecutiu, protagonitzava l’oposició a totes les ciutats de Veneçuela. A l’hora de tancar aquesta edició s’havien registrat almenys setze morts i un nombre indeterminat de ferits i detinguts.

Onada de suports internacionals

Després del president dels EUA, Donald Trump, que va ser el primer a reconèixer Guaidó com a nou president interí de Veneçuela, van arribar moltes altres adhesions internacionals. Donald Tusk, president del Consell Europeu,va expressar a través de Twitter que “a diferència de Maduro, l’Assemblea Nacional, incloent a Juan Guaidó, té un mandat democràtic dels ciutadans veneçolans”. El representant de la UE també va confiar que “tota Europa s’uneixi en suport de les forces democràtiques a Veneçuela”. Poc després, el president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, va repetir el mateix missatge. Mentrestant, l’Organització d’Estats Americans (OEA) també va ser de les primeres a donar suport a Guaidó en contra de Nicolás Maduro. De seguida van ploure alts reconeixements: Brasil, Argentina, Colòmbia, Perú, Equador, Costa Rica, Paraguai o Xile. Pràcticament tots els peixos grossos del continent excepte Mèxic. En la mateixa línia, el Canadà va decidir sumar-s’hi. Els EUA, però, van anar una mica més lluny i van amenaçar amb represàlies si el govern de Maduro responia a Guaidó amb violència.

La UE demana "l'inici immediat d'un procés cap a eleccions lliures" a Veneçuela

S'allarga el clima tens al país

Des de dilluns passat, l'oposició va decidir sortir al carrer després d'un presumpte alçament militar per part d'una comandància amb seu a Cotitza, una de les barriades més populars de Caracas. Quatre hores després d'aquest pronunciament, la policia política va detenir 27 militars i els va posar sota ordre de la fiscalia castrense.

Com a conseqüència, els veïns d'aquest sector van començar a cridar des de les finestres dels seus habitatges consignes en contra de Maduro, i aquesta iniciativa va ser secundada per més zones de Caracas i de la resta del país.

EDICIÓ PAPER 18/05/2019

Consultar aquesta edició en PDF