"Ens arriben persones amb totes les extremitats mutilades"

Armènia i l'Azerbaidjan acorden un alto el foc a Nagorno-Karabakh però no el respecten

El monument als herois de Stepanakert, la capital de Nagorno-Karabakh, torna a omplir-se de noms després de dues setmanes de combats entre forces armènies i àzeris. Es diu que és un monument, però en realitat es tracta d'un cementiri en què només poden ser enterrats els anomenats herois de la ciutat. I la llista no és curta. Stepanakert continua afegint noms a la llarga llista de soldats morts, malgrat que Armènia i l'Azerbaidjan van acordar un alto el foc a Nagorno-Karabakh divendres al vespre, després de deu hores de negociació. Les flors de moltes tombes són fresques, i ja s'han cavat nous forats per donar sepultura a noves víctimes en els pròxims dies.

Les hores prèvies a l'alto el foc, que en teoria entrava en vigor al migdia d'aquest dissabte, van transcórrer amb gairebé la mateixa acústica que en els dies anteriors: alarmes antiaèries i explosions que se senten a la llunyania. La ciutat seguia buida tot i saber que la pau arribaria poques hores més tard. “Les hores prèvies a un alto el foc són les pitjors”, justificava un oficial armeni. Passades les dotze del migdia, però, els projectils continuaven impactant prop de la ciutat, i a l'hospital de Stepanakert seguien arribant cotxes provinents del camp de batalla, on les treves i la diplomàcia solen quedar massa lluny.

Continuen arribant ferits

“Quan ens van dir que hi hauria un alto el foc vam pensar que avui seria un dia més tranquil, però de moment no és així. La gent continua arribant-hi amb ferides recents, fresques", explica Arman Hagopjanian, un cirurgià de l'hospital de Stapenakert que assegura que no havia vist mai res de semblant en tota la seva carrera professional i malgrat que Nagorno-Karabakh ha patit dues guerres en els últims 30 anys. Ell, que és armeni, és un dels molts habitants de Nagorno-Karabakh a la diàspora. Viu a la ciutat nord-americana de Los Angeles, però ha tornat per ajudar, com tants altres aquests dies. “Soc voluntari”, aclareix, i es disculpa: “Fa massa hores que treballo”, diu amb to cansat.

“Moltes vegades operem amb dos pacients a la mateixa sala. Als Estats Units això seria motiu per clausurar un hospital, però aquí no podem fer-hi més”, destaca. Segons diu, aquest dissabte han continuant arribant molts ferits a l'hospital. Menys que en dies anteriors, però massa, al cap i la fi. Això demostra que l'alto el foc és dèbil a molts indrets.

Tots els que arribaven tenien ferides per explosions, algunes d'elles produïdes per les mortíferes bombes de dispersió, un explosiu expressament prohibit per la llei internacional i que en aquestes setmanes ha impactat en massa ocasions a Nagorno-Karabakh. “És inhumà utilitzar aquest tipus de bombes al segle XXI”, lamenta el cirurgià, que resumeix en poques paraules els efectes d'aquests explosius: “Si una persona té totes les extremitats mutilades, si tens tres amputacions amb 21 anys, quin tipus de vida t'espera en els següents anys de la teva vida? Nosaltres [els doctors] intentem salvar totes les vides, però en el futur ens preguntarem si salvar-los va ser una bona decisió”. Si ell fos víctima d'una bomba de dispersió, assegura que sap quin destí preferiria: “Si jo perdés dos braços i una cama, crec que triaria no viure”.

Plouen bombes sobre Stepanakert: “L’únic que volem és la pau”

Malgrat l'alto el foc, l'alarma antiaèria seguia sonant aquesta nit de dissabte i diversos projectils han impactat prop de Stepanakert. Durant el dia, quan moltes persones han aprofitat per sortir i comprar a les poques botigues obertes, ningú creia que l'alto el foc realment es respectaria. “Ja hi ha hagut altres treves i després tornen a bombardejar. No ens creiem res”, afirmava una farmacèutica que durant aquests dies, diu, ha venut moltes pastilles per als malalts cardíacs. “Ens sembla massa estrany que, amb els combats que hi ha hagut, ara parin”, argumentava.

Prop d'un refugi antiaeri, diverses persones surten a prendre l'aire després de dues setmanes tancades. “El govern de l'Azerbaidjan només diu mentides. Necessita temps per preparar una altra ofensiva. Avui mateix, a les dues del migdia, tornaven a atacar-nos. Per què els hem de creure?”, comentava un d'ells.

El president de Nagorno-Karabakh, Arayik Harutyunyan, ha convocat aquest dissabte una roda de premsa a Stepanakert per informar sobre l'alto el foc, del qual no s'han establert ni terminis ni condicions. Al cap de poques hores, però, l'ha ajornat per a aquest diumenge sense donar cap explicació.

EDICIÓ PAPER 17/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF