Internacional 25/07/2021

Les armes de la UE davant Polònia i Hongria: un laberint jurídic sense dreceres

Brussel·les té poques vies ràpides per parar-los els peus, per això cada cop més veus exigeixen congelar els fons europeus

4 min
Viktor Orbán (extrem esquerre) i el seu homòleg polonès, Mateusz Morawiecki, a Polònia el juny passat

Brussel·lesLa primera vegada que les vulneracions de l'estat de dret a Europa van arribar al tribunal de Luxemburg va ser el 2012, per la llei amb què el govern de Viktor Orbán volia rebaixar l'edat de jubilació dels jutges, una reforma semblant a les que intenta Polònia i que també han acabat als tribunals europeus. Però els primers avisos cal buscar-los una mica més enrere: ja fa més d'una dècada que Varsòvia i Budapest desafien la Unió Europea sense que ningú els hagi pogut parar els peus. L'escalada s'ha agreujat les últimes setmanes, i tot i que Brussel·les no deixa d'amenaçar que farà servir tots els recursos al seu abast, les armes amb què compta o bé l'aboquen a un laberint jurídic amb poques dreceres o bé a congelar els fons europeus, un càstig sense precedents que cada vegada reclamen més veus.

Pressió política

Dimarts l'executiu comunitari va presentar la segona edició de l'informe d'avaluació de l'estat de dret, una iniciativa que va emprendre justament per reforçar les eines polítiques davant la deriva autoritària d'alguns governs de l'est europeu, però que s'ha convertit en un altre plec de pàgines que resumeixen "reptes" i "preocupacions", sense cap conseqüència a la pràctica. Tal com recull un estudi del think tank del Parlament Europeu, part de les vies que té la Unió Europea per defensar l'estat de dret són, de fet, innòcues, mecanismes tous que serveixen per exercir pressió política i poc més.

En aquest grup hi ha també l'aplicació del famós article 7, que està en marxa en el cas de Polònia i Hongria i que en últim terme implicaria la suspensió del seu dret de vot. Però és necessària la unanimitat de tota la resta de països, i Polònia i Hongria es protegeixen mútuament. Així que tot plegat no ha servit per evitar que s'arribés fins al punt que la setmana passada el Constitucional polonès es va negar a acatar una sentència del TJUE. El tribunal de justícia europeu li exigeix desfer part de la reforma judicial que coarta la independència dels tribunals del país.

Multes

Jakub Jaraczewski, coordinador de l'ONG Democracy Reporting International, en un article al seu blog titulat "Polexit o repte judicial?" , posa el dit a la llaga: "La pilota és ara al camp de la Comissió per assegurar que es compleixen les sentències de TJUE. ¿Hi haurà prou determinació i voluntat política per utilitzar la seva eina més potent –sancions per falta de compliment–?" I efectivament, aquesta setmana Brussel·les ha activat aquesta via. El comissari de Justícia, Didier Reynders, va enviar una carta que dona a Varsòvia fins al 16 d'agost per acatar les ordres del tribunal de Luxemburg. En cas contrari, exigiran sancions a la cort europea per incompliment.

Altre cop, però, es tracta d'un procés gens immediat que donarà marge perquè el Constitucional polonès es pronunciï el 3 d'agost sobre una qüestió plantejada pel mateix primer ministre del país, Mateusz Morawiecki, sobre la preeminència de la llei europea davant l'estatal. És, de fet, el que més preocupa Brussel·les, perquè posa en dubte el pilar que sustenta tota l'arquitectura judicial de la Unió. Per això Jaraczewski parla de Polexit.

Fons europeus

Hi ha paral·lelismes amb Hongria. Aquest mateix dimecres el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, anunciava un referèndum sobre la polèmica llei homòfoba a les escoles i els mitjans del país, que la Comissió també ha denunciat al TJUE i que l'ultraconservador no pensa retirar (al contrari, ha apujat l'aposta anunciant que la sotmetrà a un referèndum): "A l'Europa Occidental els activistes LGBTQ visiten les escoles bressol i hi imparteixen classes d’educació sexual. Volen fer-ho també a Hongria, per això els buròcrates de Brussel·les ens amenacen i inicien procediments d'infracció", deia Orbán. En el cas hongarès, però, el fet que hi hagi indicis clars de mala gestió dels fons europeus per corrupció i clientelisme posa les coses més fàcils a Brussel·les per activar una via inexplorada: tancar l'aixeta dels diners.

Amb l'aprovació dels fons antipandèmia es va aconseguir condicionar la concessió dels diners a la bona gestió, que pot considerar-se en risc si no hi ha un estat de dret saludable que la garanteix. Amb aquest argument, experts com la sociòloga de la Universitat de Princeton Laurance S. Rockefeller i el professor de ciències polítiques Daniel Kelemen, de la Universitat de Rutgers, van elaborar un informe sol·licitat pels Verds de l'Eurocambra en què reclamen que la Comissió activi aquest mecanisme i suspengui la concessió dels fons europeus a Hongria: "Primer el remei, i després els diners".

L'eurodiputada del PSOE Eider Gardiazabal va ser una de les negociadores del fons antipandèmia de l'Eurocambra, que justament va aprovar una resolució reclamant congelar els fons a Hongria. Gardiazabal recorda que Hongria i Polònia van recórrer el mecanisme al TJUE i creu que la Comissió està esperant el tribunal abans d'actuar. "És un instrument nou i sempre hi ha reticències, la Comissió ens diu que es vol curar en salut i obrir un expedient impecable jurídicament", explica l'eurodiputada. Tot i això, creu que Brussel·les està esperant massa. Mentrestant, però, el que sí que ha fet la Comissió és retenir els plans de recuperació d'Hongria i Polònia i collar-los en les exigències relacionades amb l'estat de dret. Gardiazabal creu que hi ha "opcions reals" que finalment no s'acabi aprovant el pla hongarès.

Els experts reclamen fer el mateix amb Polònia: per exemple, el professor John Morijn, expert en dret europeu de la Universitat de Groningen, celebrava a Twitter la decisió de Reynders d'amenaçar Polònia amb sancions, però exigeix anar més enllà i recorda que per aprovar els plans de recuperació és necessari que els països compleixin les recomanacions de Brussel·les, que si en el cas espanyol impliquen reformar les pensions, en el polonès passen per millorar la independència judicial: "No hi ha temps per a ambigüitats. La Comissió hauria de connectar tots els punts i immediatament comunicar que no aprova cap entrega de diners a Polònia fins que es resolguin tots els problemes amb el sistema judicial".

stats