Una abraçada per recuperar l'estabilitat al Golf

La fi del boicot de l'Aràbia Saudita a Qatar descol·loca Turquia i aplana el camí a Biden

Un avió de Qatar Airways ha aterrat aquest dimarts al matí a la ciutat saudita d'Al-Ula, tot just unes hores després que s'anunciés la reobertura de la frontera entre l'Aràbia Saudita i Qatar, que estava tancada des del juny del 2017. De l'aparell n'ha sortit l'emir de Qatar, Tamim bin Hamad al-Thani, que ha sigut rebut amb una abraçada pel príncep hereu saudita, Mohammed bin Salman. El gest ha simbolitzat la fi del bloqueig a què ha estat sotmès l'emirat durant tres anys i mig per part de quatre dels seus veïns àrabs, però els seus efectes geopolítics poden anar molt més enllà.

Després d'aquesta abraçada, els dos líders han participat en la cimera del Consell de Cooperació del Golf (CCG), una organització que des del 2017 estava profundament dividida, amb tres dels seus membres (l'Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units i Bahrain) boicotejant-ne un altre i els dos restants (Kuwait i Oman) intentant fer de mediadors. La trobada ha servit per escenificar la fi del conflicte i, un cop acabada la cimera, el ministre saudita d'Afers Exteriors,  Faisal bin Farhan al-Saud, ha celebrat el restabliment de les relacions entre tots els membres del CCG i Egipte (el quart país que s'havia sumat al bloqueig a Qatar).

"El que ha passat avui és la fi completa de les disputes i la recuperació completa de les relacions diplomàtiques", ha dit Bin Farhan, que ha presentat l'acord assolit aquest dimarts com "una base forta i important per al futur i l'estabilitat de la regió". El seu homòleg qatarià, Mohammed bin Abdulrahman Al-Thani, ha assenyalat a Twitter que els països del Golf deixen enrere el "desacord" i "obren una nova pàgina" de "solidaritat i cooperació".  

Formalment, el boicot pretenia castigar Qatar pel seu suposat suport al terrorisme, però la maniobra de l'Aràbia Saudita i els seus socis (coneguts com el Quartet Àrab) amagava la voluntat d'anul·lar un país que s'havia convertit en un potencial rival per a la seva hegemonia a la regió: la creixent influència de la cadena qatariana Al-Jazira al món àrab o el suport de l'emirat als moviments revolucionaris durant la Primavera Àrab havien generat molts recels a la monarquia saudita, que al promoure el boicot va intentar “arraconar” Qatar, segons l'investigador del Cidob Eduard Soler. “Les condicions que se'ls van posar els obligaven a ser totalment dòcils i submisos al Quartet. S'havien de convertir en una espècie de protectorat, en una ficció d'estat. Era una amenaça existencial”, explica.

L’Aràbia Saudita sacseja el golf Pèrsic en trencar amb Qatar

Però la jugada no va sortir bé: “El Quartet Àrab volia forçar Qatar a canviar radicalment la seva política exterior, però no ho va aconseguir. No hi va haver prou països que se sumessin a l'operació de càstig, i Qatar va ser capaç de trobar suports externs, especialment Turquia”, diu Soler.

Oportunitats i riscos

La divisió entre els països del Golf ha donat lloc, segons l'analista, a “una lògica de rivalitat” entre, d'una banda, Turquia i Qatar, i, de l'altra, el Quartet Àrab, que “es manifesta al conflicte de Líbia, a la Banya d'Àfrica i, amb molts matisos, a la guerra de Síria”. Per això, Soler interpreta l'acord com una “potencial bona notícia” que, “ben gestionada”, pot “afavorir les possibilitats d'èxit de les solucions negociades” en aquests altres escenaris. “Això no farà que s'acabi la violència a Líbia o que Somàlia es converteixi en un estat funcional, però sí que pot eliminar alguns elements que amplifiquen el conflicte”, afegeix. Segons Soler, el pacte de reconciliació podria servir fins i tot com a punt de partida per “trobar mecanismes positius de resolució de conflictes que es puguin arribar a estendre a un entorn regional més ampli”.

Ara bé, la nova situació també ha deixat fora de joc alguns països, principalment Turquia (que s'havia convertit en l'aliat principal de Qatar) i l'Iran (enfrontat històricament als saudites), que ara hauran de “reavaluar la seva política exterior”. Per això, Soler alerta que si l'acord no es presenta com “una reconciliació familiar”, sinó com “un procés de cohesió” entre els països del Golf “per poder afrontar amenaces externes”, hi ha el risc de fer escalar les rivalitats regionals. De moment, el ministre d'Afers Exteriors de l'Iran,  Mohammad Javad Zarif, ha felicitat Qatar en una piulada per "l'èxit de la seva valenta resistència a la pressió i l'extorsió" i ha recordat als seus "veïns àrabs" que l'Iran "no és ni un enemic ni una amenaça". 

Entre els damnificats de l'acord, Soler hi situa també els moviments d'oposició política del món àrab, i especialment l'oposició siriana, que comptava amb un suport financer de Qatar que ara es podria veure qüestionat.

Regal per a Biden

L'acord s'ha negociat amb la mediació de Kuwait i també dels Estats Units. De fet, Jared Kushner, l'assessor de la Casa Blanca per al Pròxim Orient, ha sigut present a la reunió del CCG d'aquest dimarts. Ara bé, tot i que Soler admet que l'actual president nord-americà, Donald Trump, es podrà penjar la “medalleta” de la reconciliació entre Riad i Doha, l'acord és més aviat “un regal de benvinguda a Biden per part de l'Aràbia Saudita, que s'ha de fer perdonar moltes coses”. Segons ell, amb aquest gest el règim saudita demostra “flexibilitat” al futur president dels Estats Units i li trasllada el missatge que “podran treballar junts en altres temes”. En aquest sentit, Soler recorda que el 2017 Trump va celebrar el boicot a Qatar i considera que l'acord hauria sigut “menys probable” si l'actual president hagués guanyat les eleccions del 3 de novembre.

En qualsevol cas, diu, la normalització de relacions entre els països del Golf és “una molt bona notícia” per als Estats Units, que tenen a Qatar una de les seves bases militars més importants del món i la principal al golf Pèrsic. “Això facilita en molts aspectes la política de defensa nord-americana a la regió. Els Estats Units no poden tenir els seus aliats boicotejant-se entre ells”, assenyala Soler.

EDICIÓ PAPER 16/01/2021

Consultar aquesta edició en PDF