AMÈRICA
Internacional 24/09/2018

L’apostasia es fa forta a l’Argentina del Papa

La negativa a legalitzar l’avortament fa créixer els crítics amb el paper de l’Església

Joan Biosca
2 min
Dues noies posant-se una visera de protesta  en una manifestació  a favor de la legalització de l’avortament el 8 d’agost a Buenos Aires.

Buenos AiresEl debat parlamentari sobre l’avortament ha obert una gran fractura social entre els argentins, reflectida de manera gràfica en dos mocadors: el blau, dels contraris a l’avortament, i el verd, dels partidaris. La llei finalment no va prosperar, però ha aparegut en escena un tercer mocador, de color taronja, el dels partidaris de donar-se de baixa de l’Església catòlica. Molts catòlics s’han sentit incòmodes amb el paper que hi ha jugat l’Església argentina. I per això ara animen els creients descontents a tramitar la baixa, impulsant per tot el país campanyes d’apostasia.

Per fomentar la renúncia, els partidaris del mocador taronja, que també reclamen un estat realment laic, s’han mobilitzat per facilitar els tràmits que cal fer davant els arquebisbats per abandonar l’Església. “L’apostasia és un acte molt clar i molt simbòlic, en què es diu clarament: «No vull que l’Església parli en nom meu»”, destaca César Rosenstein, advocat i portaveu de la Coalició Argentina per un Estat Laic (CAEL), que també assegura que els arquebisbats hi posen traves demanant documentació del tot innecessària. “En moments en què la societat argentina obre els ulls i busca ampliar els drets de les dones, l’Església s’obstina a dificultar i impedir que la gent pugui renunciar a integrar les seves files”, denuncia l’entitat.

Un dels arquebisbats que ha decidit agafar el bou per les banyes i facilitar els tràmits per a l’apostasia ha sigut el de Santa Fe. “El tràmit ha de ser personal, perquè no podem permetre que s’alterin identitats. L’arquebisbat ha de custodiar la legitimitat de la petició, verificar-la i validar que es tracti de persones reals”, detalla Javier González, vicari i responsable jurídic de la institució a l’hora de subratllar el risc que les peticions siguin d’organitzacions polítiques i socials. “El procediment té dues parts: primer s’informa les autoritats de l’Església que ja no es vol pertànyer a la religió, i després se sol·licita que s’esborrin les nostres dades dels registres. La primera de vegades s’aconsegueix, quan es comunica que s’és apòstata, mentre que la segona no perquè l’Església s’hi nega”, denuncia Analía Mas, membre de la Coalició Argentina per un Estat Laic.

Durant el juliol i l’agost uns 4.000 argentins han tramitat l’apostasia. Per completar del tot el tràmit, cal que es presentin en persona a la diòcesi on pertany l’església on van ser batejats i signar la baixa definitiva de manera personal. “Les peticions obren interrogants: cal preguntar-se, en matèria religiosa, si s’està renunciant a la fe o a la pertinença a l’Església. Precisament per a l’Església els que apostaten fa molt que se n’han allunyat o mai han tingut fe, i van rebre el baptisme per voluntat dels pares. Però ningú està obligat a creure”, reflexiona Sergio Rubin, periodista expert en temes religiosos del diari Clarín.

stats