Més política simbòlica

Malgrat pretendre ser un punt i a part en les divagacions dels últims anys, la proposta de la Comissió Europea en la nova política migratòria no entra a resoldre res del que estava pendent: ni la corresponsabilitat dels estats membres, que queda diluïda en una solidaritat flexible a partir d’un patrocini més o menys voluntari dels retorns i les reubicacions; ni la necessitat de garantir el respecte dels drets humans i la mateixa legalitat, amb qüestions tan fonamentals com el principi de non-refoulement (no devolució) i les condicions de vida dels sol·licitants d’asil.

Brussel·les proposa encara més retorns de persones migrants en comptes de repartir les acollides

Sorprèn també que la proposta reconegui un canvi de context assenyalant la reducció dràstica dels creuaments irregulars, per després centrar-se fonamentalment en el control de fronteres. Per què tanta obsessió en la frontera geogràfica si estem parlant de poc més de 142.000 creuaments irregulars l’últim any? La grandiloqüència de les paraules contrasta novament amb uns fets irrisoris. Més política simbòlica en una Unió Europea que segueix a la deriva en matèria migratòria.

EDICIÓ PAPER 24/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF